Duatló d'Igualada

CRÒNICA JAUME VALLS

Sona el despertador i no m'entero de res -penso que he d'anar a treballar-, però quan entro al lavabo veig preparada tota la roba rosablava que m'havia deixat preparada la nit anterior. Espavila!! Esmorzo i recullo el César que avui ha vingut a substituir el David Pros per malaltia. 

A l'arribar a Igualada, preguntem per la pista d'atletisme a un senyor gran i ens diuen que està força lluny d'allà. Al cap de 2 minuts d'explicació minuciosa, tornem a arrancar i pregunto: "César ha quedado claro donde vamos?"...però amb la cara ja paga. Seguim endavant, i uns metres més endavant veiem una senyal que indica zona esportiva "tanta explicació per no res" -penso jo-. A l'arribar veiem cintes per tallar el trànsit i voluntaris amb petos de color groc. Fins i tot els hi preguntem on podem aparcar i molt amablement ens diuen que allà mateix. Confirmat estem al lloc correcte. Descarreguem les bicis, ens podem els cascs, etc. però alguna cosa no marxa bé, no veig cap bici per enlloc, tornem a preguntar i ens adonem que  tota aquella organització és per un cross escolar. I nosaltres vestits d'aquella manera allà al mig! 

Solventats aquests "problemilles", ja estem a punt per començar el duatló. La temperatura és força baixa (al voltant de zero graus), però anem força preparats i com va dir en Gassó no som vedettes. Doncs això...córrer i callar! El circuit a peu és estil cross, ple de ziga-zagues enmig d'un bosc a 2 voltes. No sabem el ritme que portem, la distància només la sap Déu-nostre-senyor, però el que puc assegurar és que anem molt ràpids. El César acaba el primer tram en 20:51 i jo una mica més enrera 21:15. Fem la transició i agafem la carretera que va a Sant Martí de Tous, el circuit és anar i tornar. A l'anada costa molt agafar el ritme, pulsacions altíssimes, camí de pujada amb tobogans i molt molt vent de cara. Passats 3-4 Km. la cosa canvia però estic sol, hauré de treballar la pujada sol. Visualitzo el César uns 200-300 metres per davant meu, ell com a mínim té la sort d'anar protegit. A l'altura de Sant Martí de Tous donem mitja volta, atrapo el César però li demano que no es desangantxi de mí. A la baixada la cosa canvia, amb el vent a l'esquena i els desnivells negatius d'un 4 ó 5% la velocitat és força més alta. El César em convida a que el deixi sí vull, però penso que baixant a 45 Km per hora ja anem prou bé. Estem fent un entrenament de qualitat, a mí em va de conya i al César encara més. A més trobo que la carretera és bastant estreta, pot estar humida en algun punt -de fet, encara hi ha una mica de neu a l'ombra-, i per tant fins a cert punt perillosa. Instants després de pensar això, ens trobem un accident força greu. Afluixem una mica per si cal ajudar, però hi ha força gent. Seguim però això ens ha tallat una mica l'alegria que portàvem. A l'entrada d'Igualada, hi ha una pujada d'uns 200 metres on el César es queda una mica despenjat, desde els boxes li comento que començo a tirar però que l'espero. Al darrer segment corrents, em va retallant metres i podem coincidir per entrar junts a l'arribada.

Temps finals:
Jaume Valls 1:13:47 (21:15/41:58/10:34) Posició 322/407 
César (David Pros) 1:13:48 (20:58/43:15/9:42) Posició 323/407

La sensació final és que s'ha fet una bona feina, el César ha pencat força bé també.


Algunes fotos d'aquest matí:

Respecte al Ciclista

MISSATGE QUE CAL COMPARTIR 

I DONAR-LI LA MÀXIMA DIFUSIÓ. 

GRÀCIES.

Duatló per equips del Prat

CRÒNICA D'EDU CARCHEDI

Hem quedat a les 12:25 al Complex esportiu de Valldoreix per a afrontar el que per la majoria de nosaltres és el primer duatló de carretera. Però com estem al VDX Tri ens estrenem “a lo grande”, al campionat de Catalunya de duatló per equips. Consta d’una distància de 5km a peu, 20km de bicicleta i 2,5km a peu. El nostre equip està format per en Jacob, Albert, Fidel, César i servidor.

Arribem al punt de competició i el primer que notem és un fort vent que més endavant ens dificultarà alguns punts de la cursa, sobretot en la part de la bicicleta.

Sent un esdeveniment de tals magnituds, hi havia uns pajarracos de cuidao... Bicicletes que feien molta por (no per l’aspecte ni la qualitat, sinó per que rondaven els 10.000€...) i gent amb unes vestimentes estrafolàries... Alguns vestits amb monos de triatló de color blau i fúcsia! Mare meva, quant friki...

Mentre estem preparant el material, arriba el míster just a temps per donar-nos els últims consells i ànims. Ens dirigim a boxes on acomodem el material per a la transició, seguint els consells dels veterans (Jacob i Albert). Fem un cafelito, ens canviem, escalfem una mica i cap a la sortida!

Sona el xiulet de sortida i arranquem a córrer amb moltes ganes. Tantes que anem a un ritme de 3:30... aiai millor afluixem una mica que queda molta cursa... ens estabilitzem al voltat d’un ritme de 4:00. Alguns apurant més que d’altres.

Finalitzem els 5k a peu en un temps d’uns 18 min i pico... Realment eren 5k? Bah serà que estem molt forts...

En la primera transició comença l’espectacle... El Fidel el primer que fa és agafar la bicicleta, sense caure en que abans ha de canviar-se el calçat i posar-se el casc. Pel que deixa la bicicleta al terra i ja tenim als controladors de la cursa cridant-nos que estàvem bloquejant el camí. L’Albert es troba la cadena de la bicicleta treta (els altres equips saben que si no ens fan boicot no tenen res a fer) pel que la torna a col·locar com pot i amb el greix que li sobre a les mans es maquilla un ull.

Tot i així la T1 no es fa tant llarga i iniciem el tram de bicicleta. Després de tot els consells tècnics del míster i com afrontar la ventisca, decidim improvisar una mica i aplicar la tècnica del acordió (ja que feia tant de vent potser sona alguna cosa...). La primera volta resulta força caòtica, ens costa mantenir un ritme al que puguem anar en bloc per a vèncer el vent. Amés la carrera a peu a sigut dura per alguns i anaven buscant a veure si algú li sobrava un pulmó, però no, s’han hagut d’espavilar amb els seus.

Però en la segona volta Jacob ha posat ordre i aconseguim anar en un bloc maco que estalvii esforç als de la retaguàrdia. Semblem bons. Tot i així força grups ens adelanten, però ja sabem que aquests ciclistes no son de fiar, que els revisin els bidonets... Acabem més o menys bé el tram de bicicleta i en la T2 César cau al terra amb les cames enrampades i diu que el deixem enrere, que seguim nosaltres. Nosaltres li contestem que no, que som un equip i hem d’acabar tots junts, que no es rendeixi tant a prop del final. Tot a l’estil d’un film de drama bèl·lic. Finalment tira de les forces que li queden i iniciem tots junts l’últim tram de cursa a peu. Al principi a una velocitat moderada i passes curtes per evitar les rampes i finalitzem corrent com gaseles, a un ritme maco.

Acabem en un temps de 1h 11’ 34’’ en posició 90 de la classificació masculina, d’un total...  irrellevant d’equips... hi havia molts.

Tots molt contents amb la cursa, tot i que el temps es pot pulir una mica, ha sigut un bon debut per alguns de nosaltres en un duatló i per a tots nosaltres en una competició per equips.

Una experiència més cap a l’historial i noves metes a assolir!

Moment de la sortida

A la bici, en formació

Just creuar la meta

Mitja Marató de Granollers

Ja hi tornem, una altra cursa, aquet cop la Mitja Marató de Granollers.

Com casi sempre, i ja comença a ser costum la marea blava/rosa torna a aportar quatre corredors a la competició.

Aquets quatre elements són els Davids, la srta. Rachael (srta. és un dir ja que queda més bé que sra., ja que com sabeu és la sra. del gran capità), i per últim el gran Jacob, (perquè lo de gran, claríssim, ahir a la tarda va participar al Campionat de Catalunya de Duatló per equips i dotze hores despres ja el tenim corrent 21 km., com si res) per cert desde aquí felicitats per la gran posició feta a la duatló, segur que l’any que bé la milloren i sino els hi fotarem una “colleja”. Recordem la baixa a última hora del Sr. Jaume per una grip (vaja excusa) per aquet motiu entra a la convocatoria el anteriorment nombrat Sr. Jacob.

En fi, quedem a una hora prudent per anar tots junts i que el Jacob tingui temps de visitar com a mínim un bar de la zona abans de correr.

Després de la visita de rigor al bar anem a preparar-nos………………. Començan els nervis, cadascú amb les seves parenoies, el David ha quedat amb uns altres amics i no els troba, els truca els retruca i a la fi els troba, ara sorten de Barcelona, carai,  aquets si que són profesionals………………i la Rachael a on està!!!!!!!!! Alarma alarma………….. per fi l’hem trobat a dintre el cotxe posant-se guapa, una mica de rimel els llavis més ben pintats, depilança els últims pels de la cama (corre amb pantalons curts) etc etc……………..ostres i el Jacob, despres de la visita al bar ja está més entonat i està buscant algú per que en faci la foto de rigor, que extrany ja l’ha trobat……………una noia…………aquet tio te molta traça, em tindrè que fixar com s’ho fa, per la meva part jo tampoc trobo uns amics, el tal Juan Pere debutant a la categoría despres d’entrenar solament tres mesos i la Srta. Montse gran atleta i archirival de la nostra Rachael (encara no ha pogut guanyar-la mai i només sentir el seu nom ja és comença a posar nerviosa)

La cursa és presentava amb molt de fred i molt vent, res de res, l’home del temps l’ha esgarrada de nou

Sortim per calaixos segons el temps de cadascú, a qui els meus companys pequen de falta de experiencia, jo surto amb els de menys de 1h 30m, fa 20 anys que no corro a aquesta velocitat pero no m’agraden les multituds, la Rachael i el Jacob en el calaix seguent i el David en el seguent, evidenment amb 12500 corredors els primers km hi ha massa gent per correr cómoda.

Comença la cursa, evidement no he dit res pero el meu objectiu és fer 1h 29m, es a dir a 4m 15 segons el km., la cursa és tot pujada els primers km, suau peró pujada, vaig bé a 4m 10segons, em trobo cómode, quan començan els tobogans em trobo bé i començo a córrer més tranquil i suelto.

Em conec bé el circuit ja que el divendres al vaig fer en cotxe, però ostres!!!!! Que passa????, el vaig fer al revés, merda merda, a on havia una pujada ara hi ha una baixada, quin desastre…..

Molta gent al carrer per tots el pobles, és d’agrair, dona gust córrer així, no fa vent i fa sol, tot perfecte, no tinc cap excusa…. Ahhhhh!!!!  per fi trobo una, tinc la boca seca….. ahhhh, pero bé un avituallament, ja no tinc excusa, aixi que em posarè a fer lo que amb toca que és córrer

Per sorpresa per mi del km 8 al 16 començo a marcar temps molt agradables, 3m 50s , 3m 55s molts 4m 04s, etc etc jo alucinava, els del meu costat parlaven de que ja no arribarien a 1h 24m i jo content, si si no arribareu peró si aguanto fare un temps que ti cagues

Res de nou els ùltims cinc km de baixada, pero ja és fan pesats, tot i aixi consegueixo aguantar el mateix ritme, m’agradaria poguer aumentar-lo pero no dono més de si

Arribo al final, objectiu complert (fer menos temps que un tal Sr. Condropatoso, si si aquet aquet, el que no para de dir que sou tots uns cracks, el mister optimista…..) (no ho volia dir però també he rebasat el temps de la super máquina del gimnàs, un tio de 3m metres dàlt i d’ample amb una coeta molt mona i que el dia que volgui amb fotarà mil voltes, bueno ja me les fot pero avui estic euforic.

  

Final final

Arriba el Jacob, no ho havia dit, però debutant a la distancia i sortin en el mogollon de la gent, ha fet un màgnific temps

Arriba la Rachael també força bé, pero la seva “amigueta” la ha tornat a guanyar

Arriba el David un altra debutant  que també assoleix els objectius

  

David G 1h 27m 54s

Jacob    1h 32m 06s

Rachael 1h 38m 35s

David P  1h 39m 07s

  

Ens veiem demà en el entrenament

Un plaer de gaudir aquets esports amb tots vosaltres, seguiu així……

Salutacions i molt agraït

DAVID GASSÓ

Beeeeeeeeee, beeeeeeeeee!!

 Els cracks abans de començar a córrer

...i després de la cursa (sense despentinar-se!)

III Duatló de Granollers (Circuit de Montmeló)

Amunt! Vaig pensar quan em va sonar el despertador. És el crit de guerra que tenim per motivar-nos amb el Jacob. En principi hi anava tot sol, però en Jacob va rebre una trucada el mateix divendres al vespre i un angelet li va oferir una plaça que òbviament ell no va desaprofitar! Dit i fet, diumenge a les 9h ens trobem tots dos, amb força fred, al Circuit de Montmeló. Somrient, el Jacob al·lucinava amb els pepis dels duatletes, però el tio de poc s’ha de queixar perquè la “Sisquillo” va molt fina.

Entrem a boxes, jiji jaja, reconeixement del terreny (aquest asfalt promet, hòstia com puja la primera corba,…) escalfem i a les 10h comença el duatló. Vam quedar amb el Jacob que aniríem junts durant tota la prova i com que ell esta fort com un toro, li vaig proposar d’anar els primers 5km de cursa a peu a 4minuts/km (ell els pot fer més ràpids!). El primer km el vam fer volant (prop de 3.30’) però després ja ens vam acomodar a un ritme alegre però portable. Comentar que el Jacob em va fer de llebre, el tio va sobrao!

Arribem a la T1 i aquí ve la meva odissea. Sembla fàcil però no ho és. Posar-te el casc de la bici amb els guants d’hivern. Aaaahhh quina ràbia! La gent estava 30 segons fent la transició i jo potser vaig perdre 2 minuts ben bons en cordar-me el casc! (El pobre Jacob em mirava amb una cara de ESPABILA NEN!!) Total que sortim amb les respectives pepi’s i gaaas (a recuperar el temps perdut de la transició!) Vam rodar amb un grup força ampli i els relleus eren constants. Amb el Jacob també ens anàvem rellevant però s’ha de dir que ens falta una mica d’experiència, perquè en una de les voltes vaig voler tirar del grup i em vaig destrossar!

Després de quatre voltes al circuit força ràpides (en algun moment penses amb Pedrosa’s i companyia) arribem a la T2 que moooolt més ràpid que a la T1 ens canviem i sortim a pels 2,5km restants de cursa a peu. El primer km el correm fent moltes passes (estil Gassó) i després ja ens deixem anar, amb sprint inclòs, fins que creuem la línia d’arribada. Ja sabeu com és el Jacob…em va esperar uns segons a la línia d’arribada per entrar junts!!! Amb aquest tio donen ganes d’entrenar i competir! Gràcies nanu i a por el Prat!!

Organització perfecte, motxilla de regal, caldo calentó a l’arribada...Vaja tot excel·lent! Ens ho vam passar estupendament bé i és una bona manera de conèixer el circuit que tantes vegades veig per la tv. Donar les gràcies al fotògraf Aureli per les instantànies.  L’any que ve anirem a rebaixar el temps (Seria brutal apropar-nos a 1h!) Amunt!

Temps final:

Jacob Roman 1:05:43                                                                                                                                

Albert Hortet  1:05:44

 Abans de la cursa

Després de la cursa

 Arribant a boxes

 Sortint dels primers al pelotón

 T1

Duatló de Rubí (10 km. / 40 km. / 5 km.)

L’HEM POGUT FER! Aquest és el titular del dia. Després d’un cap de setmana amb incertesa total a causa de les condicions climatològiques, el cel ens ha respectat i, tot i que la carretera estava molla en alguns punts, finalment s’ha pogut celebrar la prova amb plena normalitat.

  A primera hora del matí, encara amb l'amenaça de pluja

A l’altura de l’Hospital General de Catalunya em trobo amb un altre duatleta que va cap a la cursa. Dels nostres no serà!, penso. Avui sóc l’únic representant del Club Natació Valldoreix –amen d’en Sergi que entrena ocasionalment amb nosaltres-. Els altres deuen estar dormint, algun fins i tot dormint la “mona” però no passa res perquè em donen suport a la seva manera.

Just aparcar el cotxe, ja veig de seguida que és l’estil de prova que a mi m’agrada: només 300 participants i una organització que dóna la talla a tots els nivells. Realment, aquesta gent per ser el primer any que la fan ho han treballat molt bé. Per començar, els circuits totalment tancats al trànsit, molta presència de voluntaris i policia a qualsevol cruïlla, boxes amplis i còmodes, animació musical a la zona de transició, diversos avituallaments líquids durant la carrera, senyals kilomètrics durant les curses a peu, caldo i xocolata calenta a l’arribar (mmm!) entre d’altres aspectes positius.

 Imatge dels boxes

La cursa, per variar, comença a un ritme trepidant. A diferència de la Santsilvestre no ha calgut fer esforços per avançar a la gent, més aviat al contrari. Tot i córrer a 4:30 o per sota, la impressió és que faig nosa. El circuit dels primers 10 Km. M’ha agradat força. És un recorregut mig urbà mig “poligonero” amb una mica amb una mica de pujada constant al principi, però la part positiva és que té molt pocs girs i que més o menys fa baixada a partir de la segona part. Avui vaig sense GPS, i tampoc tinc una referència clara del temps que trigo perquè amb el brífing que han donat a la sortida no han començat de manera puntual i no he mirat l’hora. Corro per sensacions! Com tinc la sensació de ser un dels últims, apreto una mica més del que volia inicialment. Al final un temps de 43:56, que no està gens malament encara que la distància era lleugerament inferior.

  T1, a punt de començar la bici

Pel que fa al circuit de bici, comentar que la carretera sembla molt més ampla sense cotxes. Tant de bo sempre fos així. El recorregut és força exigent, estem parlant de gairebé 40 kilòmetres que es resumeixen en: 2 falsos plans, 2 pujades i 2 baixades a la carretera que va de Rubí a Sant Quirze. En el meu cas estic força content perquè he administrat correctament les forces, no tant sols no arribant a patir sinó que he gaudit de la cursa amb bici. El dràfting estava permès, però avui era poc rellevant atès el perfil de la prova –potser només a la zona de la riera de Rubí tenia algun sentit fer-lo-. El que marcava la diferència avui, no era el ritme que posessis a les pujades sinó la velocitat que triessis a la baixada. Aquí, he preferit ser una mica conservador atès l’estat de la carretera –bàsicament per la humitat, els forats i mal “peraltada” en algun punt-. No obstant això, el temps final ha estat de 1:28 i és on curiosament he quedat millor classificat (cosa rara en mi).

 

 T2, iniciant el darrer tram a peu

 

El darrer segment, han estat 5 Km per la zona més cèntrica de Rubí. Per l’hora que corríem (gairebé ja era el migdia) ja hi havia força veïns veient la prova, els quals estaven força estranyats de veure tanta gent corrent amb una indumentària tant singular pels carrers més comercials de Rubí. Jo, atesa la meva equipació rosablava tant “peculiar”, intento no distanciar-me massa d’altres competidors i que no em prenguin per alguna cosa que no és (la sensació és com si anessis vestit d’esquiador a dins de l’Ikea). En aquesta part de la cursa, ja noto els bessons i els quàdriceps que comencen a avisar-me que estan allà per la qual cosa com que la temporada tot just comença, baixo una mica la velocitat i busco un ritme constant que em permeti arribar sense problemes. Temps final de 24:01, temps total final de 2:36:45 i posició 200 de 268 arribats.
Per acabar agraïr el suport del Jordi al llarg de tota la cursa.

Crònica de JAUME VALLS 

 Amb el crack del Sergi

 Foto de familia amb alguns companys

Cursa pirata per equips Triandu

Els companys de la botiga Triandu ens van convidar a una cursa per equips que organitzave ells. Nosaltres vam acceptar la invitació i vam aportar 2 equips. De moment, aquí teniu la crònica d'en David Gassó:

13 de gener de 2013

  

A las 7h 00m em sona el despertador, tot com sempre, la meva estimada dóna al costat (no facis soroll que si es desperta l’hem cagat) i els nens dormint placidament.

Esmorço amb les noticies, tot bé, més que bé, el Real Madrid empata amb el Osasuna (és una altra lliga)

A la nit ha plogut per tant no fa tant fred com deien els homes del temps.

A les 8h 15m hem quedat a la tenda, jo per variar i degut a unes normes antigues que em sembla que ja estan desfasades arribo a les 8h 00m, que trist no hi ningú

Per fi arriba un company, un tal Edu (una máquina), el tio ha anat a dormir a les 4h d’ avui mateix i ja està preparat per còrrer, fa mala cara, suposo que està dormit o mig grogui (quin jovent) no passa dels 25, això no te preu. Arriba un altra company, un tal Oscar (condropatoso), i ha gent rara pel món però aquet si que és especial, encara que sigui només pel mot, i perque té el tormell mig trencat i inflamat como una poma, això si sempre sonrien i xerrant (a falta del mister algú té que xerrar), un altre Jacob, tot el día entrenant, aquet si que corre, (més li val amb lo que entrena) llarg i prim amb unes cames que ti cagues, només pensa en entrenar, pendre cerveses i de tant en tant jugar amb la seva neboda, un altre el Junior del equip només 15 anys i ja comença ser friki com els seus companys, el tindria-ho que veure´l entrenar amb la bici, una mà al manillar i l’altre amb un llibre de mates estudiant, per últim arriba la women que millor no dir l’edad que no els hi agrada gaire, digue´m que no deu arribar als quaranta, això si, sembla que tingui com a molt vint, arriba amb patalonets curts, quin fred!!!!, deu volguer fardar de cames.

Aquí un stop, la convocatoria era a les 8h 15m i la sortida a les 9h 00m, el organitzadors arriben a les 8h 55m, chapo per ells, cinc minuts més i marxo a córrer pel meu compte

Explicació cursa: equips de tres persones i lo que conte és el temps del últim de l’equip, total set equips, cada tres minuts surt un equip en un circuit de 10 km pel collserola

Aspirem a moltes medallas, millor equip, millor equipació (com sempre fen furor amb els nostres discrets colors), millor senior, millor dona, millor major de 40 anys, etc etc etc,

9h 30m comença la cursa, sortim els quarts, m´ha tocat amb els dos més sonats, quina sort la meva…..

Primera rampa, el sr. Oscar a tot drap i xerrant per variar, tranquils tranquils sortim tranquils va dient mentre ens deixa enrrera, no apretem que aixo és molt llarg i el tio ja va sol, aleshores el sr. Edu, si si el que estava dormit és pica una miqueta i atrapa al Oscar, ara veureu lo que és còrrer sembla que pensa i ala jo ja estic a 200m i cridant cabrons cabrons és una cursa per equips, el meu temps és el important, ni cas.

Que explicar dels altres km, més de lo mateix, el Edu cada vegada més ràpid, de tant en tant ens espera fa una vomitadeta petitoneta, treu lo de la nit i el tio segueix com si res, el Oscar al seu rollo, que si es massa pla que si això no és de muntanya que si amb fa mal la cama que si que si… però el tio a tota pastilla amb el Edu, i jo que dirè de mi, destrosat treien la llengua, veien sempre els culs dels aquets bretols ( per cert molt bonics), pasem a un equip femení i quan arribo a la seva alçada veig que també s’han fixat amb les parts posteriors dels meus companys, els hi dic que tanquin els ulls que pass ojo. Passem un altre equip, aquet cop tots masculins (això fa mal), els hi demano canviar d’equip, ja no puc més.

Punt més alt de la cursa a dos km del final, ens trobem el controlador i l’Oscar li demana per fer-nos una foto (veieu  com està sonat, jo fet papilla i l’Edu i el Oscar pentinen-se per la foto, ala fem la foto i deixeu-me en pau d’una vegada, queda un km i ens trobem que puja el Jacob amb la Rachael, (un altre que no calla i bla bla ) (collons que és una cursa, vols callar i córrer), 100m més enrrera el junior fent els deures mentres corre (deuen ser visions meves, em sembla que estic grogui)

Ùltim km ara bé el meu famós canvi de ritme de quan era jove, començo a apretar, cada vegada més, vaig a tope, ja ja ja estic orgullos vaig volant, em sento poseit per una força estranya, com vaig quin goig, sóc el millor………….. però………………. Merda merda merda, els meus dos companys xerrant davant meu i al trote i esperant-me per arribar els tres juntets, tindria que estar super content de tindre uns companys que m’esperen, però és frustant no estar a l’alçada

  

Final final final

Esperem a que arribin tots el equips

  

Sorpresa hem guanyat la cursa, la meva primera victoria després de casi 50 anys de carreras, ja puc morir tranquil, i tot gracies als meus estimats brétols

El equip mixte queda tercer, fantàstic, bravo bravo

Desde aquí aprofito per agrair totes les hores que pasem tots el companys entrenant, els que en vingut i els que no en pogut vindre (ara bé el moment que ja sabeu que és quan amb poso tou), l’edad no perdona, i el cor és obre sense poguer-ho evitar.

Acabo de mullar el teclat, merda, merda em cago amb les mariconades (si sóc un super home i estic super cachas) (ja desvario, això no té res a veure amb tindre una mica de sentiments)

 Que no m’oblidi del mister, gràcies nano, però una cosa, la maldita cadencia cadencia cadencia no serveix de res quan vas amb uns esbojarrats

Ens veiem en els entrenaments……………………….