Ahir la representació del Club Natació Valldoreix a Terrassa va ser molt petita, només en David Pros, però per contra també de molta qualitat. Aquesta és la crònica que ens ha fet:
Primer, la cursa tenia la sortida a les 9. A les 8'30 aprox estàvem allà. La primera impressió: quin fred, mare meva! I primers dubtes: què em poso? Corro amb el paravents, agafo els guants...? Tan se val, hem de passar fred, així que correrem amb calça curta i samarreta de mànega llarga. Fa solete, així que ja entrarem en calor.
Segona, l'organització: molt bona. Tot bé. Hi havia 250 corredors, tots glaçadets. Al pelotó de sortida, al bell mig del mogollón, em trobo la Carol (la dona d'un amic de L'Argentera; una casualitat com trobar... una bona feina en temps de crisi sense tenir contactes ni enviar currículums).
La cursa: consistia a pujar el turó Roques Blanques de Terrassa i baixar (5 Km amunt i 5 Km avall, ja està). És un perfil de cursa que he batejat com la cursa de Moisés (puges la muntanya, baixes la muntanya, i entremig tens alguna de revelació... sobre els teus budells, per exemple). La pujada era majoritàriament per pistes amples (algun trosset vorejant camps de conreu, i anaves en fila índia, algun trosset asfaltat). La baixada era per corriols (molt drets, costeruts, amb pedres i arrels, etc... tot el que un es pot trobar passant pel mig del bosc, incloent boletaires).
La tàctica: intentar entrar en calor i anar tranquil.
La correguda: om deia, tranquil·let a la pujada, seguint la Carol (us he dit que em treu un pam d'alçada i que els seves cames m'arriben a l'alçada del plexe solar?); a la baixada, envelat com un boig i amb sensació de rally (derrapant i sortint-me de les traçades). Baixant deixo enrere la Carol que, evidentment, mostra bastant més bon seny que jo (cosa de la que en sóc conscient a l'arribada).
L'arribada: Aquí ja hem entrat en calor (de fet ho hem cremat tot) i arribo provant de fer cara d' "això no ha estat res". Temps: 50'25", el 101 (crec). No està mal. La Carol arriba un minut després i és la 2a de la seva categoria (la segona fèmina)!
L'encabat: recorrida d'obsequi (una tovallola), beguda, menjar (pastes i fruits secs); estiraments i petit tomb per veure els de la Duatló (òndia, el Nico!).
En conclusió: Mooolt bé! Hem xalat i no hem pres mal.
Aquest és el perfil exigent de la cursa
