Video de la Duatló de Cerdanyola

Mireu aquest video, molt maco, de la Duatló que vam fer la setmana passada.

Al minut 0:50 hi apareix un conegut...

Propera estació: ÒDENA!!

Duatló de Cerdanyola

Fantàstic!! Aquest matí hem disfrutat com mai, ha estat un d'aquell dies que tot surt rodó, però anem per parts:

Per començar, la organització de la prova ha estat excel·lent. Cap cua per deixar la bossa, tampoc per entrar la bici a boxes, WC grans a la carpa, multitud de voluntaris arreu de la cursa, bossa del corredor generosa -amb ampolla de vi inclosa-, circuit molt atractiu, arc d'arribada amb rellotge, sorteig de material, massatges,... en fi, que si ens hi volen el proper any hi tornem!

Avui ens hem despertat amb 5 graus de temperatura, però mica en mica el termòmetre s'ha anat enfilant fins arribar a una temperatura perfecta per córrer i anar en bici.

Per part del club avui l'hem vingut a representar l'Albert i un servidor, al marge dels que han vingut a donar-nos suport (David, Jacob i el míster). Tot just arribar m'he trobat el Nico i seguidament l'Albert que em comenta que està encostipat, malgrat això acaba la prova en el lloc 203 amb un magnífic temps de 01:11:15. Que farà quan es trobi bé? Pel que fa a la meva cursa, tot i quedar en el lloc 319 amb un temps de 01:20:17 he acabat força content per les bones sensacions que he tingut. M'havia proposat fer els primers 5 Km a un ritme 5:00 ó 4:45 per tal d'estalviar forces, no obstant quan es dona la sortida veig que tothom surt cagant llets i que hem començo a quedar sol a la cua (la mare que els va...), aleshores començo a apretar, al caps d'uns minuts em trobo en Joan i el Jacob animant de valent cosa que em fa apretar encara una mica més... conclusió: tot i la pujada acabo els primers 5 km en 21:40 (a 4:20!!). La part de bici, al ser un circuit més que conegut per mí, l'he dosificat de manera excel·lent. I finalment, ha començat la darrera part a peu on m'ho he passat millor i que se m'ha passat molt ràpida. Aquesta part de la cursa, tot i ser força curta (2'5 km.) en general es veia patir molt a la gent, suposo que deu ser pel fet per haver apretat massa abans.

Bé, a veure si l'any que ve som més del Club Natació Valldoreix!!

L'Albert i jo abans de la cursa

L'ambient a boxes...

...i l'ambient amb companys d'altres clubs (Toni, Jordi i Roger)

Ultramarathon man

Aquest és un llibre força recomanable de llegir, de fàcil lectura i molt interessant. Quan el vaig llegir per primera vegada -des d'aleshores no sabria dir quantes vegades l'he llegit i rellegit- em vaig quedar atrapat i en menys de 48 hores ja l'havia devorat.

El recomano a tothom, però especialment per aquells del club que estan pensant en fer alguna cosa "ultra" (per exemple Sergi i David A.), així que ja ho sabeu qui el vulgui que me'l demani...només hi ha un però, el tinc en anglès.

Un paio trempat! A la Marató de Nova York, vam tenir l'ocasió de conèixe'l personalment

 

Entrenamiento al límite

Mireu aquest magnífic vídeo de Rodrigo Medrano, campió nacional de triatló al Perú. Realment és motivador. El dedico a la comissió de festes del Club Natació Valldoreix...

Duatló de muntanya de Cabrils

En Jacob Roman (C.N. Valldoreix) va decidir acabar l'any d'una manera especial -millor dit força especial- que no és altra de fer un "doblete": pels que sigueu malpensats estic parlant de fer la Duatló de Cabrils al matí i la Sant Silvestre de Sant Cugat a la tarda. A continuació us deixo la crònica que ens ha fet:

Cabrils... del latin cabrae, cabrorum, cabr..., está clara la traducción ¿no? Madre míaaa la de Cabrils!!, ya lo dijo el speaker, que iba a ser dura, que si queríamos llano a Cerdanyola jejeje. Disfrutaba cuando decía que en la carrera a pie teníamos que subir al pico que teníamos detrás, que después en bici subiríamos a la "mutua" (desde donde estábamos se veía el edificio, así como bastante alto y lejos), después a otro pico, y cuando estuviéramos en ese otro, más arriba veríamos "las antenas", pues hasta ahí tenéis que subir, después tened cuidado con las trialeras de bajada, decía el amable señor, y después para acabar otra subida a no se donde de unos dos kilómetros y bajada de uno.

Empieza mi "minireto" después de escuchar al simpatiquillo, damos una vueltecita en asfalto de unos 500 metros y a subir, unos 3 kilómetros con una pendiente de unos 30 grados mínimo! Dioooooooossss, ni la conca de Tremp de Barcelona tuuu, empecé bastante bien pero a los diez minutos ya creía que no acababa el duatlón, al llegar arriba flaquean las piernas (te temblaban nene, no “fotis”), a no poder respirar, y a doler muchísimo los lumbares, pero aún así subo “decentemente”, a excepción de los últimos metros que al igual que muchos corredores...los hice andando!!! Si chic@s andando, bueno, empieza la bajada, bastante más inclinada que la subida, pero con el cambio de respiración, a los treinta segundos de bajar me da un pinchazo en el abdomen que cada vez que pisaba con la derecha me hundía en la miseria, además me impedía respirar, me tuve que parar varias veces del insoportable dolor, la consecuencia es que bajando perdí unas 80-100 posiciones, aún así al llegar a la transición todavía había bastantes bicis, pero yo llegaba horrible, cogí la bici y… seis kilómetros y medio de subida a la mutua (para recuperar un poco), al llegar a la mutua pedí por urgencias, pero me dijeron que con los recortes estaba cerrado, entonces dije, pues sigo con la carrera, total!.

Bueno en el primer tramo de bici con el insoportable dolor de abdomen, y de lumbares (ya se hacer estiramientos yendo de la bici yujuuu) también perdí bastantes posiciones. Hay que decir que las vistas eran muy guapas y que la gente te animaba mucho. Conclusión de la Duatlón, creía que no la acabaría y acabé, el 255 de 278 que acabaron, se inscribieron 324, una gran satisfacción, por cierto ¿trialera es sinónimo de barranco?

Ay!!! que el minireto siguió, que se me olvidaba, San Silvestre de Sant Cugat con el “equipoooo”, diez quilómetros, en los primeros estaba pendiente de cómo me iban a reaccionar las piernas, pero parece que les gustó el minireto y a falta de uno y medio aprox Joan me animó a apretar un poquito, pues nada, que hice mi mejor marca en 10.000 (45:02) y os podeis imaginar la satisfacción, sumada a la de cada uno del “equipooooo” que todos estábamos supercontentos, que gozadaaaa. 

Ruta en BTT

Perfil de la cursa

El "antes y el "después" o el "después y el antes", no sé vosaltres mateixos jutjeu...

Cursa Sant Silvestre 10K (St. Cugat 31/12/2011)

Magnífica cursa on cal destacar la bona organització, el circuit, l'ambient festiu i la bona temperatura què ens ha permés acabar l'any d'una manera molt agradable. Com a única cosa negativa, lo estret que eren alguns trams de la mateixa, amb la dificultat que suposava anar avançant corredors.

Després de la Duatló de Muntanya, ens vam marcar com a mini-objectiu fer la cursa de Sant Silvestre de Sant Cugat. Malgrat de disposar de molt poc temps per fer un entrenament específic com caldria, es pot dir que hem donat la cara. Aquests són els nostres resultats (en negreta els temps reals):

425   David Pros                             43:53 42:57 4:18 189-M3

638   Jacob Roman                          46:10 45:02 4:31 214-M2

724   Jaume Valls                            46:54 46:33 4:40 308-M3

725   Joan Jonama                          46:54 45:47 4:35 83-M4

1417  Martina Rothe-Obregon            53:03 51:55 5:12 14-F4

1803  Patricia Palomar                      58:20 57:11 5:44 89-F3

Enhorabona a tots els que l'heu fet, en especial al David pel seu bon temps, als que heu debutat, i sobretot, en Jacob que va fer un "doblete" (Cabrils + St. Cugat). Esperem que ens envii aviat la seva crònica...

A nivell personal, he patit bastant al no poder trobar el ritme de cursa correcte fins gairebé al final... però ja era tard!

Ah, m'oblidava! menció especial també per la meva dona que ha aconseguit fer la seva MMP amb 46:48!!

Us deixo algunes fotos:

 Al fons, tranquils,  se'ns veu discutint la jugada

"Ambientassu" a Sant Cugat

Imatge de la sortida

La Martina i el Ramon a tope per Santiago Rusiñol