25 d’octubre del 2015

TRIATLÓ DE GAVÀ

Crònica Triatló Gavà 25/10/2015, per Manel Pardo


Magnífic l’Skoda Triathlon Series que hem viscut aquest matí a la localitat de Gavà i amb el qual alguns de nosaltres concloíem la temporada 2014-2015, que ha estat plena d’alegries, de bons resultats i també de moments més amargs del que voldríem però, com sempre, l’esport de competició té recompenses de tots colors i per a tots els gustos i sabors.
La prova ha transcorregut de la següent manera:
 La climatologia que ens ha acompanyat avui al llarg de la prova ha estat del tot plaent, el mar era prou pla però amb alguna que altre medusa que volia donar-nos la llauna tot i que no ho han aconseguit, l’aigua estava calmada i a una temperatura força agradable, 20ºC, però no obstant tots dúiem el neoprè preparat i posat a les 8h en punt pel segment de natació que afrontaríem en pocs instants, just quan el sol començava a deixar-se veure.
El segment de bicicleta ha sigut factible de realitzar i susceptible d’acabar-lo amb èxit ja que el vent ha estat desaparegut, vés a saber on, i la temperatura molt agradable (al final no ha calgut posar-se el mallot de ciclisme...eh noies!?), i del desnivell millor no parlar perquè en cap moment ens ha tocat baixar el plat gran ja que tot el recorregut ha estat súper pla.
Per acabar, amb l’últim segment de cursa a peu, podem dir que el transcurs d’aquest s’ha dut amb normalitat i sense una extremada temperatura com d’altres cops, que ens ha tocat agafar aigua de l’avituallament i tirar-nos-la pel damunt abans de beure una gota..., per tant, la calor avui no ha estat ni de bon tros l’excusa que a vegades ens fa pensar que ho podríem haver fet millor! Jajajaja... Felicitar a l’organització un altre cop per l’esplèndida senyalització i control durant tots els kilòmetres cursats, dóna gust disposar de boies amb globus lligats a una alçada prou prudent com per veure’ls a qualsevol distància!!! Que n’aprenguin els de la Federació...jajajaja!!!
Els resultats dels quatre participants de l’equip han estats aquests:
1.       Teresa Copete, que ha corregut la distància Sprint (25km), ha quedat en la posició 473 i ha finalitzat la prova amb un magnífic temps de 1:39:28, tot i no portar ni pulsòmetre ni material de control temporal ni òsties...!!! felicitats campiona!!!!
2.       Maria Dolors Lopez, que avui per si fos poc era el seu aniversari!! Ha corregut la distància Olímpica (51.5km), ha acabat en la posició 690 i ha creuat la meta en 2:58:59 i amb les millors sensacions de la temporada i eufòrica a més no poder, doble felicitació triatleta de l’any, avui tu te l’has guanyada més que ningú!!!!
3.       Rachael West, que també ha corregut la distància olímpica, ha arribat amb l’apustuflant temps de 2:24:25 i en la posició 389. Val a dir que després de l’encoratjadora experiència que va viure al triatló de l’Ametlla (onades de Titanic i en un mar sembrat de meduses) avui ha gaudit plenament del seu primer triatló olímpic que conclou de la millor manera possible, dignament i més feliç que mai, l’enhorabona Rachfinisher!!!!
4.       Manel Pardo, servidor, que he corregut la distància olímpica i que he quedat en la posició 35 amb un increïble temps de 2:03:26, i que venint del súper entrenament-competició del Half d’Empuriabrava de fa dues setmanes, he nedat sense dormir-me Sr. Gassó...! en 23:08 ;) i he hagut d’apretar les cames en la bicicleta però sobretot en la cursa a peu, finalitzant aquest segment en 37:48, la meva millor marca en els 10.000m!!!! Com diu el Míster...”Sígueme si tienes hipopresivos” jajajaja
Així doncs, tots quatre molt feliços i satisfets de participar en aquest triatló que ha format part de la cloenda triatlètica d’aquesta temporada acomiadant-nos  de la millor forma possible.

Per acabar, saludar a tots els components que formen part de l’equip de Triatló del Club Natació Valldoreix i enviar-los una forta abraçada perquè, com sempre, deixem el Complex Esportiu EMD de Valldoreix amb un llistó ben alt i difícil de superar!!!! J Amuuuuuuuunt VDX TRI!!!! Fins l’any vinent!

18 d’octubre del 2015

Crònica Half Empuriabrava



CRÒNICA DE DAVID GASSÓ

Per fi!,



Ja ha arribat la data tant esperada, 11 de octubre de 2015, sona la alarma, em desperto en un altre llit (amor meu no pensis malament), obro la porta i em trobo el David P., ja no hi ha marxa enrera, ens mirem, somriem….. i a esmorzar, no entra res, pero es té que menjar.



Son les 8h i ja estem als boxes preparant el material, allà ens trobem els companys, calma tensa, tothom concentrat preparant el material. Temperatura agradable, aigua en perfectes condicions, tots amb el neopré posat,.. Atenció! veig que s’acosta una dona amb una cosa a la mà, és la Susana, li porta Mate al César, per fi em descobert el seu truc (quin luxe!!!!! Que cabró!!!!!).


Tret de sortida, 1900m. per endavant, sortida rápida amb bastants cops com era d’esperar. Sensacions boníssimes, molt ben senyalitzat, tot controlat, ritme cómode però sense apretar per por a lo que vindrà després (aixó no sé si és un error o no, sap greu podría baixar un minut o dos, mai sabrem el que és millor…..). Final swim, bon temps per mi, arribo a boxes i està ple de bicicletes, em trobo a la campeona Martina esperant a la Marit, que arriba mentres preparo la bici (una crack, sense fer soroll i amb un nedar tranquil i sinuós, igualet que un peix es marca un super temps), la Martina arranca la bici (no té que canviar-se, fa la Half de relleus femenins), em desespero se m’escapa, noooooooo!!. Ja quasi estic preparat, arriba el Manel, el jove de l’equip, un super atleta, no ha nadat amb soltura:



1 Cesar                 29.12 Viva el Mate!!!!!!

2 Joan                  30.39 Tot controlat, a lo millor massa i tot

3 Jaume               31.00 Bé, en la seva línea, l’home tranquil

4 David G             33.11 Massa por, pero bé

5 Marit                33.40 Perfecte (tela com neda)

6 Manel               35.18 Dorm massa poc, viu al límit

7 David P             36.37 Seriós, concentrat, progressa adecuadament

8 Nacho               41.51 L’última adquisició de l’equip, va millorant, li falta entrenament

9 Ferrán              41.51 la perla del Algarve, surt viva de l’aigua.



Comença la bici, la idea de tots és estar per sobre els 30km/h, circuit de dues voltes amb bastants giravolts, millor ens anirem veient. Surto ràpid, tinc forçes i moral després de l’aigua, km. 5 atrapo a la Martina (està molt concentrada, queda molt per endavant i necessita demostrar que si pot, ànims!!!!!), no paren de passar-me bicis, ja ho veia venir, prohibit fer dràfting, una pena, estic sol, perdut, km. 10 atrapo al capità, km. 11 s’escapa el capità, (jodeeerrrrr si ja l’havia atrapat, quin desastre), en fi és millor a la bici, així que em concentro i m’oblido d'ell.

Km. 20 veig el gran Ferrán……………….nooooooo………………….merda!!!!!!!! que fa a peu, la cursa és amb bici…………….nooooo……….desastre, mesos i mesos d’entrenament a les escombraries (quin greu em sap, alamillor m’hagués guanyat, hehehe), li han fotut un toque pel darrera i li han trencat la llanta i tres radis, sort que no ha caigut, porta una mala llet a sobre increible, sense paraules (ànims la vida és molt llarga i tindràs una altra oportunitat per guanyar-me).

La cursa segueix km. 35 i el junior Manel m’ha atrapat, va com una bala, m’explica els seus problemes urinaris (que diu ara aquest?, em desconcentra!), m’avança amb facilitat, al cap de poc veig la seva bici a la vorera, que passa ara!!!! I don’t understand!!!!, primera volta avituallament, sento uns crits darrera, torna a ser el Manel, quin tio, es para a fer les seves necessitats i em torna a atrapar, començo a enfonsar-me, ara bé lo bo, la travessa pel desert, quin agobio, quin estrés, un gel, una barreta, ritme fluix i una muntanya per endavant…………… ahhhhhhh…………….queden 15km. M’atrapa el David, va com una moto, no el puc deixar escapar i faig una mica de dràfting (ho reconeixo, molt dràfting, fins el final, al meu darrera dos més que també ens aprofitem del treball del crack, es troba com un àngel, està disfrutant, se li nota.

Arribem!!!! Bravo!!!!



1 Cesar                2h 42m 07 a la seva línia, cap a la victòria, sense paraules

2 Joan                 2h 45m 06 bé, com un rellotge, controlant ritmes

3 Manel               2h 45m 25 recuperant-se i amb clara milloria

4 David P             2h 47m 53 encantat, content, bon temps

5 Jaume              2h 50m 00 Massa tranquil, espabila!!!

5 David G.           2h 51m 49 fora del seu terreny, descolocat, pero no està gens malament

6 Nacho               3h 06m 36 falta entrenament,tranquil

7 Martina            3h 10m 36 increible!!!! Lo conseguistes!!!!! Felicidades, una crack

8 Ferran              Avui no era el teu dia,sempre hi ha una segona oportunitat, ànims!!!!



El run, running o com es digui, a casa meva com sempre, corre i prou, 21km. Mola mola, sortim els Davids junts, 100m i el deixo enrera, vaja!!! quin company sóc, estic espitós, és el meu moment, m’oblido de tota la teoria, (sortir tranquil i anar progresant, i córrer entre 4m40 i 5m) ahhh! i no prenc un gel per no perdre temps.

Com una bala, el crono no enganya, 4m17, 4m20, 4m21, 4m15 guaaaauuu estic flipant, estic volant, no paro d’avançar gent, quin plaer, quina disfrutada, km. 8 atrapo al Míster, canviem impresions i segueixo el meu ritme, circuit totalment pla però mixte, asfalt i terra, no em convenç, km. 10 primera volta el Ferran i l’Aurora animant, encara m’inflo mes, l’Aurora una màquina cridant com una boja, km. 12 baixo el ritme a 5m el km., amb noto estrany, no tinc cames, amb concentro per no perdre el ritme, he de aconseguir seguir a 5m…………….nooo…………5m10, 5m25, 5m35…………………ahhhhhhh….que passa, no tinc cames….males coses em passen pel cap, tot cap abaix, necessito un revulsiu, solucions, necessito solucions, queden tres km, avituallament, em paro, camino amb l’ampolla a la mà, la ment en blanc, un drama, no pot ser, no sé com torno a córrer (bé sí que ho sé, m’acaba de passar una noia, y ya se sabe Cesar que esto no lo podemos permitir hehehe), arranco a córrer i ho aconsegueixo, PER FÍ, he arribat, sóc el millor (hehehe).



1 Rachel              1h 36m 07  increible, és d’un altra país (hehehe), corre els relleus amb la Martina i la Marit, molt bona marca (només jo amb els meus millors temps puc amb ella), tela tela com corra

2 Manel               1h 36m 36 sense paraules, és jove i pot amb tot

3 Cesar               1h 40m 46 controlant al final, no he pogut amb ell, el volia guanyar en al run

4 David G.           1h 41m 31 una llàstima, el temps no està malament però m’esperava un pelet millor

5 David P.           1h 47m 55 en el seu lloc, tot un gentelman, a la bici em porta a la meta i en el run porta al Joan en els últims km.

6 Joan                 1h 56m 26 ha arribat molt cansat, es nota que es un profesional

7 Nacho               2h 18m 24 ha arribat, això ja és un premi

8 Jaume               No ha sortit, tenia una petita lesió al taló.



CLASSIFICACIÓ FINAL

1 Cesar               4h 56m 04 primera Half i un super temps, no sé que dir, s’ho mereix, un paio super competitiu, un crack (pibe todos oímos tu timbre).

2 Manel               5h 02m 44 primera Half i també tela, el futur de l’equip

3 David G.           5h 12m 59 primera Half, bon temps i molt content

4 David P.            5h 19m 19 el seu récord, bones sensacions

5 Joan              5h 19m 19 el míster, per culpa seva estem aquí, molt agraït i moltes gràcies “los viejos rokeros nunca mueren”

6 Nacho               6h 13m 11 preparant la Ironman, està boig!!!! Un tio decidit .



RELLEUS FEMENINS


1 Marit, Martina i Rachael     5h 22m 59 CAMPIONES!!!!!!! a la general i sense rivals, les segones han quedat molt lluny, no tenen sostre, les dones del club continuen acaparant copes.

 

P.D. desde aquí un record als que es van apuntar i no han pogut venir a causa de diversos motius (César, suerte que no pudo venir la Iron Pipi, mira que si viene y nos gana...).



Ens tornem a veure en una altre cursa, això no té preu, ho em de tornar a repetir.



David

12 d’octubre del 2015

HALF EMPURIABRAVA


Jornada important pel club, millor dit molt important per diversos motius: en primer lloc, a causa de la nombrosa participació tots plegats en un triatló, i després, per suposar per a molts el debut en un triatló de mitja distància.

Com a club -amb estructura i patró d'equip de triatló- ja fa 4 anys que treballem. Durant tot aquest temps hem anat evolucionant en aspectes qualitatius i quantitatius, però humilment potser caldria destacar el qualitatiu. Molts dels nostres companys ja fa temps que haguéssin pogut debutar -de capacitat alguns en van sobrats-, però gràcies a la labor del míster s'ha pogut tenir la paciència (paraula que poques vegades no existeix en el món del triatló) necessària perquè tot això arribés en el moment adequat. 

En un primer moment, superem la desena d'inscrits per aquest triatló, després malauradament a causa de lesions i motius laborals tenim algunes baixes (Albert M., Clara, Massagué, etc.), tot i així, l'expedició rosablava fa molt bona pinta. Fins a 20 persones ens reunim per sopar a la Tagliatella d'Empuriabrava la nit anterior.

Dia D Hora H. Condicions climatològiques ideals: bona mar, temperatura fresqueta sense fred i sobretot molt poc vent tenint en compte que estem al bell mig de la Bahia de Roses. Una vegada es dona la sortida així és com es desenvolupa tot el tema:

SWIM. 1er César, 2on Joan, 3er Jaume, 4rt Marit (oh la la!, tres bien!), 5é Gassó, 6é Manel (encara estava clapat), 7é Pros, 8é Nacho i 9é Ferran. 

BIKE. El César surt a un ritme estratosfèric (2h42), el Joan que deia que aniria tranquil (ja ja que bueno) a un ritme molt fort (2h44), el Manel és el tercer en arribar a la T2 (sobre el km 65-70 comença a remontar posicions (suposo que ja quasi al migdia es comença a despertar), després arriba el Jaume, tot seguit el tàndem dels Davids, més tard la Martina que fa l'equip de relleus femení i finalment el Nacho. La gran nota negativa, és l'accident del Ferran el qual, si no arriba per la seva habilitat a sobre la bici, hagués pogut ser bastant dolent. Una pena, estava remontant posicions i ja al km. 26 per culpa d'un ciclista totalment inexpert va caure i va destrossar els radis de la bici. Ànims Ferran!

RUN. En César, com tot el triatló al seu ritme ràpid, en Joan intentant seguir un ritme constant malgrat els dolors musculars, en Manel corrent d'una manera espectacular (1h36), en Jaume ja no va sortir a córrer a causa d'una lesió que esperem que comenci a quedar enrera, els Davids apretant fort en una disciplina que dominen, la Rachael volant al relleu de la Martina (1h36) i el Nacho aguantant el tipus com un autèntic campió.

Al final, aquests han estat els temps definitius:
César Encina 4:56 (debut i sub-5h.)
Manel Pardo 5:02
David Gassó 5:12
David Pros 5:19
Joan Jonama 5:19
Nacho Martínez 6:13
Tema Girls 5:22 (primeres classificades en relleus)











5 d’octubre del 2015

Triatló de l'Ametlla de Mar

Dissabte a primera hora de la tarda, horari clàssic per fer un triatló, al igual que ja fa molts els partis de futbol es jugaven els diumenges a les cinc.

En aquesta ocasió, la Marit, el Ferran i la Rachael baixen fins a al bonic poble pesquer de l'Ametlla per fer un sprint i un olímpic respectivament, acompanyats evidentment de les respectives families.
L'ambient és molt bo, pocs participants, però -no obstant això- el nivel és força alt. El mar ja des del principi es veu força arrissat, i amb fortes corrents una vegada t'endinses cap a l'interior. La situació que es troben la Rachael i el Ferran és força complicada amb meduses, poca o gens visibilitat, onades i lògicament les corrents. Per molt que els voluntaris amb caiacs s'esforcen per ajudar la dificultat és molt alta. Finalment, el mal tràngol de l'aigua es supera, i comença un circuit de bici ple de tobogans on costa molt aconseguir una bona velocitat de creuer. La cursa a peu és per la part litoral del poble, on gaudeixes veient les vistes tot i alguna pujada trencadora que hi ha. Per sort, la temperatura és bona i aconsegueixen tots 3 un bon resultat:

OLÍMPIC
Ferran 2:42:16
Rachael 2:58:05

SPRINT
1:29:25


13 de setembre del 2015

Triatló Olímpic de Banyoles (Campionat de Catalunya)


Primer triatló amb cara i ulls de després de l'estiu. A causa de les merescudes vacances per alguns i per altres les obligacions laborals de l'estiu, no l'hem pogut preparar com calia. Tot i així, ens presentem amb 3 bons elements com són: l'Albert Hortet, el Manel Pardo i l'Albert Mas.

Tot i el canvi de recorregut (molt millor el d'abans evidentment), es pot considerar un triatló dur per l'hora en que es fa (dissabte al migdia), per la natació del llac, pels desnivells del circuit de bici i -sobretot- per l'alt nivell dels participants. Cal recordar que es celebra també el Campionat de Catalunya de Triatló.

Pel que fa l'actuació dels nostres rosablaus, va ser la següent:

Manel Pardo 2:27:32 (fantàstic parcial de bici tot i deixar-se les bambes a casa!!, je je)
Albert Mas 2:40:16
Albert Hortet 2:51:06



2 de setembre del 2015

Estiu 15'

Dimarts 1 de setembre. Tècnicament un dels darrers dies d'estiu i últim dia per tancar els fitxatges de l'estiu. Enguany ens presentem amb molt pocs fitxatges però d'una tremenda qualitat, sobretot a nivell humà. Estem segurs que un any més creixerem -encara més- com a equip en tots els sentits. Tornem amb moltes ganes i amb molts objectius, alguns francament interessants. 

Mentrestant, a l'estiu hem aprofitat per descansar, entrenar i competir una mica també. Aquí us deixo un petit resum de les competicions estiuenques:

TRIATLÓ DE LA VILA
Bona presència de tris i bons resultats
Manel Pardo 1:07:59
Núria Capellas 1:19:31
Martina Rothe 1:19:42
Marit Faucogney 1:26:25
M. Dolors López 1:27:42

TRIATLÓ SPRINT DE BANYOLES
Una altra vegada en Manel que està "on fire" tornava a competir en distància sprint "que no pare la fiesta"

TRIATLÓ SKODA ANDORRA (distancia olímpica)
En Ferran va competir en aquest exigent triatló. La veritat bastant dur per l'alçada, la temperatura de l'aigua i sobretot els desnivells a la part de la bici i corrent. Xapeau!

TRIATLÓ DE TARRAGONA (distancia olímpica)
El que tenia que ser una molt bona prova, va resultar un desastre a causa de les condicions climatològiques. Finalment el triatló el van convertir en un swim-run. Per part nostra, hi van anar en David Pros i la Rachael. Amb aquestes circumstàncies els temps no val massa la pena possar-los.

Tampoc ens tenim que oblidar de les nombroses travessies que hem fet al mar: Sant Feliu, Blanes, Illes Medes, etc.

Propera parada... BANYOLES!!

17 de juliol del 2015

TRIATHLON VITORIA-GASTEIZ (distància IRON)

CRÒNICA DE JAUME VALLS
Només acabar el meu primer triatló de llarga distància, ja tenia prou clar que no seria el darrer. Es tracta només de donar-li sentit a la vida, aprofitant una de les teves passions. A nivell personal, penso que la vida és molt curta i amb prou obstacles com per deixar-la "perdre" tant sols deixant que el temps passi.
Amb aquesta filosofia "positivista" encaro les 16 setmanes d'entrenament específic, on hem acumulat uns 80 Km de natació, 2.400 de ciclisme i 500 de running. Físicament m'he trobat molt bé, i, a més, amb un punt més de maduresa i experiència, la qual cosa és força important en un esport tant complert com aquest.

Per fi, arribem a la setmana clau, on acabem una setmana laboral d'infart, de moltes hores i de molts nervis, i seguidament ja em puc "relaxar" amb l'Ironman je je. Carreguem el cotxe i viatgem cap a Vitòria. Tot molt plàcid. El dissabte, no obstant, és més estressant: fira, registre, brífing, viatge cap al check-in (T1) per portar la bici i revisió de material, deixar a la T2 les bambes i finalment buscar algun lloc per sopar. Conclusió: que passa el dia volant.
Dia D Hora H. Li demano al Richard Calle (està de públic) que m’ajudi a pujar el neoprè, i molt amable em desitja bona sort. Veig la sortida de les dones, la dels del Half i ara sí que ja ens toca als del Full que li diuen per aquí. Intento buscar un lloc on poder sortir còmode -som massa gent, al voltant de mil persones al mateix temps-, aconsegueixo estar bastant al davant però tot i així sé que m'hauré d'obrir exageradament si vull nadar a un ritme constant. Botzina de sortida, i tiro tota l’estona cap a la dreta. De seguida, tot i portar el neoprè, ja noto que l'aigua dolça no té res a veure amb el mar, però em concentro en sortir fort per trobar un bon lloc. És difícil. Noto que estic bastant al davant, però també veig que els demés triatletes en aquesta zona adopten un rol molt competitiu i agressiu (els premis en metàl·lic tampoc son tant bons penso jo). Intento tenir paciència, sí, però no ser idiota, de manera que vaig fent molts canvis de ritme i de direcció contínuament. Amb aquestes dificultats veig que aguanto força bé, i això em dona confiança per mantenir un bon ritme constant de creuer les 2 voltes. Al final, surto en un temps de 1:04, dins dels primers 100 classificats, a només 5 minuts del guanyador absolut.

 

Transició rapideta, i amb la fresca del matí comencem els 180 Km de bici. Ja des del principi, no em noto amb la frescor que he tingut darrerament a sobre la bici. Desconec el motiu: l’estómac que no el tinc prou bé? No dormir bé? Nervis? No ho sé. La qüestió és que tinc son a sobre la bici, m’estic avorrint com una ostra i no m’ho estic passant gens bé. Una pena. El paisatge és molt maco i pels pobles on passes t'animen molt. Em faig creus de com serà de dur i llarg el dia. Tampoc ajuda gens el fet de barrejar el meu baix nivell ciclista amb el de sortir tant aviat de l’aigua. No paren d’avançar-te bicicletes a unes velocitats increïbles –fins a 600 bicis m’arriben a avançar!-. Al voltant del km 80 ja em passa pel cap la terrible idea d’abandonar, no pot ser!, però és un pensament realista. No semblo estar en condicions per a una cursa tant llarga. El circuit són 2 voltes llargues i una de més curta. El desnivell acumulat no és molt exagerat (1000 metres positius), però lo pitjor és l’aire que bufa a les zones més planes. Finalment, aconseguim arribar a Vitòria i completar els 180 kilòmetres en 6:36 (posició 700 aproximada).

Només sortir de la bici, ja veig que les cames estan “contentes” de canviar d’esport. Em trobo la Rachael que fa força estona que m’espera i ja m’adorno que l’ambient a la ciutat és increïble. Tot plegat és un canvi de xip total. Plantejo amb molta il·lusió fer la marató, i també m’adono que l’entrenament que porto a sobre està fent el seu efecte. Són 4 voltes de 10’5 Km. Només parant-me als avituallaments, els kilòmetres van passant amb molta paciència, intento seguir ritme de creuer, amb encara més paciència, en aquests moments si goses pensar en el que et queda i veus com estàs no ho aconseguiràs, per això intento tenir només pensaments positius. Arribem al final de la segona volta. Cada vegada que passem pel centre, l’animació et fa posar la pell de gallina. Hi ha gent per tot arreu, però especialment pel centre. A més, l’actitud del públic és excel·lent, animant com si fossis un amic o familiar seu (espectacular!!) Ara comencem a fer els km en negatiu, però el cos ja està queixant-se per tot arreu. El problema més gran que tinc, com sempre, és l’estómac. Un gran problema, perquè si no puc menjar i beure bé, no tindré prou forces per acabar. Amb el suport logístic de la Rachael, em prenc una cervesa amagat dins d’un parc. Me l’estic jugant, em poden desqualificar si em veuen (tant sols uns minuts abans els jutges m’han amenaçat per una autèntica tonteria) però m’és igual, no faig mal a ningú, no lluito per cap podi, només contra mi mateix. Realment ho necessito, porto hores prenent aliments i begudes ensucrades. Acabem la tercera volta (la pitjor), i comencem la quarta i última. Anem justos de forces però psicològicament és la millor. Del 36 al 40 km he de caminar per culpa del mal de panxa, una llàstima, estava fent un molt bon temps a la marató. A 2 km del final, és impossible caminar, la gent t’empeny cap endavant amb el seu suport, ni t’adones i ja estàs a la Plaça de la Virgen Blanca, amb milers de persones dins i els seus crits que ressonen amb força. Buff, encara ni m’ho crec. Finalment, acabo el meu segon Ironman amb una marató de 4:16 (posició 400 i pico) i un temps total de 12:08 (posició 597).
 
 
Quin  tros de triatló! Ara entenc perquè li diuen el Roth de la Península Ibèrica, el repetirem alguna vegada segur.
Una experiència molt intensa...