MARATÓ DE DONOSTIA 2013

HIGHWAY TO HELL (by Jaume Valls)

Per segon any consecutiu repetia marató a Sant Sebastià. L'any passat va ser la òstia i tenia moltes ganes de tornar-la a fer. És un lloc amb bona climatologia per córrer, bona animació, només 3000 maratonians (cosa molt a tenir en compte, avui que hi ha una sobresaturació que fa impossible córrer en algunes curses) i una fantàstica ciutat amb una gastronomia excelent. Que més es pot dir?

La nit anterior a la cursa, la Rachael em pregunta per la tàctica que penso seguir, i li dic exactament el que penso fer. Ho tinc claríssim, és el que fan molts corredors , el que mai aconsellen els entrenadors, però penso que val la pena provar-ho. És a dir, fer la 1a mitja a un ritme alt per treure un marge que em permeti viure de rendes a la 2a mitja. El meu objectiu és 3:40, per tant penso en fer 1:45 a la primera meitat, i després donar-me un respir de 10 minuts a la segona (1:55) per clavar els 3:40. Senzill, no? Ara us explico com va anar...

Dia de la cursa. Matí fresquet (6ºC) ideal per córrer. Baixo per l'ascensor de l'hotel ja amb el dorsal posat, només 30 minuts abans de la sortida -és una sort poder estar allotjats a només 5 minuts, i a més no cal deixar res al guardarroba-. Escalfo fins el meu calaix, i en un moment ja estic a dins esperant la senyal. Malgrat ser una marató "austera" (només tenen la megafonia i poca cosa més), la sortida de la distància reina sempre és un moment especial que emociona a qualsevol.

Ja de seguida veig que aquest any les coses serien força diferents a l'any anterior. La marató l'han ajuntat amb una mitja i amb una cursa de 10 Km. Els del 10 k, surten 10 minuts més tard i ni els veig, però amb la 1/2 compartim sortida i també bona part del circuit. Conclusió: vaig estar 20 Km en un pelotón que no tenia res a envejar al del Tour. Estava tant poblat que no veies per on anaves (en alguns moments pujàvem a sobre l'acera sense adonar-nos), als avituallaments tenia que demanar a algun altre corredor que no llencés l'aigua perquè era molt complicat agafar alguna ampolla,... en resum tot plegat un merder!, massa gent!

Passo la mitja en 1:45:02 d'acord amb la previsió, i afluixo per deixar que marxi la marabunta que queda (globus de 3:30). Quin agobio!! Això, potser em desconcentra i rebaixo tensió. Arribo al Km. 25 amb la 1a pàjara (1st PJR), no vaig fi, em trobo la Rachael, em pregunta que tal i li dic que regular quan la veritat és malament. Afortunadament, el gel que em prenc fa efecte relativament ràpid i la supero força bé. Me la torno a trobar al Km. 30 i al·lucina que estigui molt millor. No osbtant, al Km. 32 m'agafa la 2a pàjara (2nd PJR),... i ja al Km. 33 vaig malament en el sentit més ampli de la paraula. Aquesta és una part molt fotuda del circuit, et fan anar a un polígon on no hi ha res, sense animació ni públic, amb la qual cosa al cansament físic s'hi afegeix el mental. Intento agafar-me com a objectiu el km. 35, on podré pendre alguna cosa. Per sort, l'avituallament està una mica més avançat (Km. 34'5), camino una mica per intentar digerir bé el gel, aprofito per entrar al WC químic però trobo el "truño del siglo" (potser ha entrat una vaca) i marxo cagant llets. Arranco a córrer tímidament, gairebé ja estic al punt que donem la volta i encarem de nou la ciutat, això ajuda mentalment però no és suficient. Ara és un moment clau, on he d'aplicar la tercera de les 3C -ja m'enteneu-. Ho faig. Començo a pujar, pujar i pujar el ritme. Em fa mal tot el cos i potser em trencaré, però no hi ha cap dolor que em freni, avanço a molts corredors, no se a qui ritme exacte dec anar, ara ja sí que començo a comptar els kilòmetres en negatiu. Queda tant poc!, calculo el temps que porto i veig que l'objectiu que m'havia marcat el tinc molt aprop, vinga va seguim aprepant! 

Quan arribes al Km. 38, a la platja, ja veus el final molt aprop. El pas pel centre de la ciutat és espectacular, amb crits ensordidors que resonen pels carrers i això t'impideix afluixar. El públic d'aquí sap i enten perfectament que el necessitem ara més que mai. Del 38 al 42 és el moment més bonic de la marató, el cos vol parar però el cap no li deixa.  

Al final arribo a meta amb un temps net de 3:41:14, una miqueta per sobre de l'objectiu però carai molt content per acabar la meva 5a marató, i encara més si tenim en compte que només he tingut 6 setmanes per preparar-la.

 Abans de la cursa

 Km. 30, a topeeee!!

 El Nacho Cáceres i en Carles Castillejos (guanyador d'enguany i flamant campió d'Espanya de marató) ens van reconèixer i van venir a saludar-nos. Molt bona gent.

UT COLLSEROLA

Tot un espectacle (by David Gassó)

Ultra Trail de Collserola, bon nom per impactar a la gent.

El dissabte 23 es feien tres curses de muntanya, una de 74 km una de 43 km i una de 21 km.

Un servidor enamorat de Collserola i nascut a plena serra pensa en apuntar-se a la seva segona cursa de muntanya després del èxit de la Ultra de Barcelona (celebrada a Sitges).

Evidentment m’apunto a la de 21 km. ja que personalment si no estic ben entrenat no m’agrada arriscar-me, encara que algun dia faré una d’aquestes llargues.

Per començar una pua, 46€ d’inscripció, tot una bestiesa, la veritat no ho entenc i ho considero un abús.

En fi, em presento el dia de la cursa i al·lucino amb la gent, semblen tots professionals amb les seves equipacions (tela el marketing com funciona avui en dia).

Per la meva banda, em trobo ridícul amb màniga curta i sense quasi equipació, semblo el “gitanillo de Kiev”.

Sense esperit crític tampoc entenc que per fer 21 km. ens demanin portar tant material, total parlem de Collserola no d’alta muntanya, que si un got, capelina, gorra, mòbil, etc. etc.

Em poso el cinturó i tot el material a dins.

Comença la cursa amb un pujada que t’hi cagas durant dos kilòmetres, el primer mini grup d’elit s’escapen lentament, veig una noia amb bon ritme i vaig amb ella i quatre o cinc més, pujo bé i aguanto el ritme, em trobo amb els primers de la cursa, quan arribem a dalt m’adono de qui són els professionals, jooooder!! com baixen, estan sonats!!!!!!! Em quedo tallat sense cap grup, una pena, la noia que seguia era una tal Fernanda (brasileña) (per això la seguia, merda merda borra això que em fotran bronca), segur que la coneixeu, al final va quedar la desena de la general i primera noia. Ja m’he perdut, ah sí!, ara me’n recordo, baixant les primeres trialeres em quedo sol com un mussol, a la meva edat les baixades ja fan un mica més de respecte, aquest jovent no controla i van desbocats.

Quan vas sol en una cursa li dones al “tarro”, és un bon problema, total que el cinturó amb tot el material m’apretava massa, me’l afluixo, aleshores es mou molt, m’agafen dolors per tota la panxa, en fi a queixar-me de tot, quin estrès!

Km. 6 m’agafa un grupet amb la segona noia, m’enganxo amb ells i començo a oblidar-me dels meus “problemillas”, al final arribem a l’avituallament al km. 10 i per fi……. surt lo millor de mi i sobretot de l’entrenament que porto a sobre, la gent es para un moment a prendre alguna cosa, i zas! (aquest és el meu moment) canvio el ritme, no prenc res i començo a córrer de debó i a ritme, un parell s’adonen compte de la situació i em segueixen, ho sento per ells però l’han cagat, ja he canviat el xip i he aconseguit el meu ritme, els deixo enrera i em quedo sol una altra vegada, però aquesta vegada pensant en tot positiu, al final el meu ritme potent (ha ha ha!!!, com m’agrada tirar-me floretes!) té recompensa i veig un atleta, l’atrapo i el passo, li dic que es posi a roda que anirem molt bé, més o menys km. 14, al cap de dos km. el meu nou company em passa ja que començo a baixar el ritme, em poso jo a roda, seguim perfectes sense ningú al darrera, ens informen que anem dels vint primers, faig un pensament i veig que dec anar el 7é o 8é de la categoria (veterans), no està mal.

Alerta!!!!! Tenim un corredor davant, a per ell, a l’ultima pujada (bé era una paret que t’hi cagas), el meu company em deixa uns metres enrera i atrapa el nostre nou rival que està fos, aquest li demana una mica d’aigua i el meu amic es para i li dona de beure, arribant al turó, a falta d’un parell de km tots de baixada, i després de beure comença a córrer com un posés, el meu amic el segueix però, merda una rampa, l’atrapo i em paro a veure com està, - estic bé estic bé, - vés a per ell, em llenço amb tot el que tinc i l’atrapo després de jugar-me el físic, estem en una trialera de baixada i no trobo per on passar-lo, llàstima, el tio reacciona i s’escapa uns metres……..ohhhhhhh!!!!! ja estem a la pista de Can Caralleu i no he pogut atrapar-lo, miro enrere i veig el meu amic que s’ha recuperat, freno i l’espero, entrem junts.(és el típic moment emotiu que no pot faltar en una crònica, snif snif!).

Final de cursa

Em fan un massatge prenc alguna cosa i cap a casa

La organització un deu, els camins ben marcats i molts corriols com a mi m’agrada (te hubiera encantado Martina).

Les instal·lacions perfectes

Que direm del paisatge????, suposo que preciós, però qui ha fet una cursa d’aquestes sabrà que els ulls no s’aparten del terra.

Menció especial per un amic, el Sr. Sergi Fonts que ha fet la cursa de 74 km amb deu horetes, ¡¡¡¡¡¡això si que té mèrit!!!!!!

Posició final 15

Categoria 4 (a 40 segons del meu primer podi de tota la meva carrera), 40 segons miserables desprès de córrer durant dues hores, que trist!!

Però….. atenció!!!!!, encara no m’hi dedico a aquestes curses, o sigui que prengueu nota del meu nom perquè tinc molt a dir……………tot arribarà (sobretot quan estic dormint)

Salut companys triatletes

 

 

 Massatge



Actualització dels darrers resultats (GIRL POWER)

Les darreres setmanes el protagonisme se l'han endut clarament les noies, en especial la Clara i la Rachael:

 

 

SANT FOST TRAIL

La multinacional del triatló WITL va organitzar una cursa de muntanya, de 12 i 22 K  respectivament, la qual hauríem de tenir molt en compte per a properes edicions. La Rachael va escollir la distància llarga i va acabar en 2:17:49, finalitzant la 8a de la general -per darrera d'alguna il·lustre com la Saleta Castro-.

 

 

 

CURSA DE LA AMISTAT

Fantàstica, i unes de les històriques de Barcelona. Malgrat ser una cursa no competitiva, tots els corredors l'hauríem de fer alguna vegada a la vida. La Clara la va fer, i va finalitzar al lloc 525é de la classificació final.

 

 

BEHOBIA-SS

Idem anterior...una altra de les super-clàssiques i d'aquelles amb l'etiqueta "MUST". Una que no para (Clara) la va fer, acabant amb un temps de 1:46:17.

 



 

...i per acabar hauríem d'afegir al nostre palmarés, el primer lloc que va aconseguir la Rachael al Cross Escolar de Sant Esteve (Felicitats!!)

 

 









Sopar de fi de temporada



El passat divendres 27, es va celebrar el sopar de fi de temporada de VDX TRI. Malgrat algunes poques baixes, es nota que mica en mica va creixent la familia i cada any tenim dificultats per trobar un lloc on hi capiguem tots.

 

Aquest any vam triar el Versió Original de Sant Cugat, on ens van tractar d'allò més bé.

 

La nit com no podia ser d'altra manera es va desenvolupar enmig de molt bon ambient, riures i promeses de reptes per a la temporada 2013-14 que tot just comencem. Vam aprofitar també per celebrar l'aniversari de la Maria Dolors amb un pastís força especial, a continuació es va fer el ja tradicional sorteig de regals, i per acabar els especialistes en la llarga distància es van quedar a pendre una copa... en fi tota una festa.