26 de febrer del 2012

Motivació pel triatló

Aquest video és molt motivador per aquells que tenen ja una certa edat...
Apareix un "xaval" de 40 anys, i la transformació que experimenta amb el descobriment del triatló és espectacular. Passa de 103 a 80 kilos en només 18 mesos, pel protagonista és com tornar a tenir 20 anys. Espero que us agradi i que serveixi per motivar-hos encara més. 

12 de febrer del 2012

Duatló de Granollers

Per segona setmana consecutiva tocava anar a Granollers, i per segona setmana el fred feia de les seves. La neu que havia caigut durant la nit -això sí poqueta-, es presentava desafiant, però enlloc d'agafar por i quedar-me calentet al llit com els 94 que no s'han presentat (un 25% dels inscrits!!), em vesteixo i marxo decidit...

Quan arribo al circuit de Montmeló, tot és super còmode: un pàrking tant gran com el del Alcampo, ple de WC com si estiguéssim al camp del Barça,... una sensació estranya. Deixo la bici al boxes -mai millor dit- i començo a calentar amb un amic (en Toni), al cap d'uns minuts el brífing i gairebé sense adonar-nos ja estàvem corrent per la recta de tribuna.

Al principi tot marxa bé, però de sobte comencen les pujades, renoi quines pujades!, pels desnivells intento imaginar-me que estem a Valldoreix i acabo el primer tram bastant ràpid: en 21:12 (just per sota de 4:15!). Tant bé que havia anat el primer tram, i a la T1 tot es complica: m'haig de treure els guants, posar-me una caçadora per la bici, tornar a posar els guants, casc, sabates, etc. potser arribo a perdre 2 minuts, però tant me fa l'objectiu és no passar fred. Del tram de la bici podríem dir que em sento com "un pulpo en un garaje", és un circuit poc convencional, on la sensació de l'espai és molt diferent, sense punts de referència, apreto a les pujades i a les baixades no faig res,... però bé vaig fent i arriba la quarta volta, de nou als boxes i començo el darrer tram a peu el qual és força dur. Malgrat això, el faig a 4:30 i acabo sencer, sencer, sencer amb molt bones sensacions. Temps final 1:15:56, posició 373 de 432 (per trams 330, 379 i 314).    

Fotos de l'entrada al recinte i de l'aparcament 
Imatges del boxes: força amples i còmodes


5 de febrer del 2012

Mitja Marató de Granollers

El que tenia que ser una setmana èpica a nivell esportiu, mica en mica ha anat minvant per diversos motius. En primer lloc, la caiguda en bici d'en Jacob i la seva posterior intervenció quirúrgica -per sort, tot acabarà bé-. Després i a causa de les condicions climatològiques l'aplaçament de la nostra invasió d'Òdena, afegida també a la suspensió dels entrenaments. Bé, ja només mancava la Mitja Marató de Granollers, que hi anàvem el Sergi i jo, però divendres m'entero que una inoportuna grip em converteix en l'únic representant esportiu del CNV. Per uns moments penso que també em passarà alguna cosa, però no deixo que els mals pensaments s'imposin i el "ardor guerrero" apareix deixant les coses al seu lloc.

Cap a Granollers...
Arribo "ben d'hora ben d'hora" per poder-me preparar la roba al meu gust. Avui era un tema especialment clau, atès el fred rigorós que feia fora. Gairebé ni m'adono i ja és hora d'anar al calaix corresponent. La meva intenció era sortir tranquil per acabar de calentar les cames i després córrer de menys a més, evidentment al portar pocs kilòmetres a les cames no tenia cap més pretensió. Es dona la sortida i clavo els primers cinc en 4:59. Ara començava el segon tram, per mí el més dur per ser en pujada i força solitari, i a aquestes dificultats se li té que afegir que començo a passar calor -potser vaig massa abrigat- lo que em provoca que em "dormi" una mica i faig els segon tram de 5 Km en 5:10, el tercer segment coincideix amb l'arribada a la Garriga amb una animació BRUTAL i la cursa ja comença a tenir també un desnivell negatiu, el faig en 4:58, i finalment el quart tram és on ho deixo tot el que queda i el faig en 4:45. Temps real: 1:44:32 i força content tenint en compte la poca dedicació.

Com a resum, vull dir que aquesta és la Mitja més important de Catalunya i no és per casualitat, o perqué hi corri "la creme de la creme", o perqué els regals que hi donen són molt generosos, o perqué hi tenen un sponsor important, o perqué la tenen la participació més alta. Només hi ha una resposta: l'animació. En un dia com avui els carrers estaven plens a vessar, i a més, carai com animava la gent. Per uns moments, salvant les diferències llògicament, m'ha recordat els carrers de Nova York pel fet que el públic de la zona se'l veu molt orgullós de tenir una mitja com aquesta. Felicitats!!

 Recollida de dorsal i fira del corredor 
El termòmetre marcant -2'5ºC a l'arribada a Granollers
El pavelló