CRÒNICA JAUME VALLS
Sona el despertador i no m'entero de res -penso que he d'anar a treballar-, però quan entro al lavabo veig preparada tota la roba rosablava que m'havia deixat preparada la nit anterior. Espavila!! Esmorzo i recullo el César que avui ha vingut a substituir el David Pros per malaltia.
A l'arribar a Igualada, preguntem per la pista d'atletisme a un senyor gran i ens diuen que està força lluny d'allà. Al cap de 2 minuts d'explicació minuciosa, tornem a arrancar i pregunto: "César ha quedado claro donde vamos?"...però amb la cara ja paga. Seguim endavant, i uns metres més endavant veiem una senyal que indica zona esportiva "tanta explicació per no res" -penso jo-. A l'arribar veiem cintes per tallar el trànsit i voluntaris amb petos de color groc. Fins i tot els hi preguntem on podem aparcar i molt amablement ens diuen que allà mateix. Confirmat estem al lloc correcte. Descarreguem les bicis, ens podem els cascs, etc. però alguna cosa no marxa bé, no veig cap bici per enlloc, tornem a preguntar i ens adonem que tota aquella organització és per un cross escolar. I nosaltres vestits d'aquella manera allà al mig!
Solventats aquests "problemilles", ja estem a punt per començar el duatló. La temperatura és força baixa (al voltant de zero graus), però anem força preparats i com va dir en Gassó no som vedettes. Doncs això...córrer i callar! El circuit a peu és estil cross, ple de ziga-zagues enmig d'un bosc a 2 voltes. No sabem el ritme que portem, la distància només la sap Déu-nostre-senyor, però el que puc assegurar és que anem molt ràpids. El César acaba el primer tram en 20:51 i jo una mica més enrera 21:15. Fem la transició i agafem la carretera que va a Sant Martí de Tous, el circuit és anar i tornar. A l'anada costa molt agafar el ritme, pulsacions altíssimes, camí de pujada amb tobogans i molt molt vent de cara. Passats 3-4 Km. la cosa canvia però estic sol, hauré de treballar la pujada sol. Visualitzo el César uns 200-300 metres per davant meu, ell com a mínim té la sort d'anar protegit. A l'altura de Sant Martí de Tous donem mitja volta, atrapo el César però li demano que no es desangantxi de mí. A la baixada la cosa canvia, amb el vent a l'esquena i els desnivells negatius d'un 4 ó 5% la velocitat és força més alta. El César em convida a que el deixi sí vull, però penso que baixant a 45 Km per hora ja anem prou bé. Estem fent un entrenament de qualitat, a mí em va de conya i al César encara més. A més trobo que la carretera és bastant estreta, pot estar humida en algun punt -de fet, encara hi ha una mica de neu a l'ombra-, i per tant fins a cert punt perillosa. Instants després de pensar això, ens trobem un accident força greu. Afluixem una mica per si cal ajudar, però hi ha força gent. Seguim però això ens ha tallat una mica l'alegria que portàvem. A l'entrada d'Igualada, hi ha una pujada d'uns 200 metres on el César es queda una mica despenjat, desde els boxes li comento que començo a tirar però que l'espero. Al darrer segment corrents, em va retallant metres i podem coincidir per entrar junts a l'arribada.
Temps finals:
Jaume Valls 1:13:47 (21:15/41:58/10:34) Posició 322/407
César (David Pros) 1:13:48 (20:58/43:15/9:42) Posició 323/407
La sensació final és que s'ha fet una bona feina, el César ha pencat força bé també.
Algunes fotos d'aquest matí:
Solventats aquests "problemilles", ja estem a punt per començar el duatló. La temperatura és força baixa (al voltant de zero graus), però anem força preparats i com va dir en Gassó no som vedettes. Doncs això...córrer i callar! El circuit a peu és estil cross, ple de ziga-zagues enmig d'un bosc a 2 voltes. No sabem el ritme que portem, la distància només la sap Déu-nostre-senyor, però el que puc assegurar és que anem molt ràpids. El César acaba el primer tram en 20:51 i jo una mica més enrera 21:15. Fem la transició i agafem la carretera que va a Sant Martí de Tous, el circuit és anar i tornar. A l'anada costa molt agafar el ritme, pulsacions altíssimes, camí de pujada amb tobogans i molt molt vent de cara. Passats 3-4 Km. la cosa canvia però estic sol, hauré de treballar la pujada sol. Visualitzo el César uns 200-300 metres per davant meu, ell com a mínim té la sort d'anar protegit. A l'altura de Sant Martí de Tous donem mitja volta, atrapo el César però li demano que no es desangantxi de mí. A la baixada la cosa canvia, amb el vent a l'esquena i els desnivells negatius d'un 4 ó 5% la velocitat és força més alta. El César em convida a que el deixi sí vull, però penso que baixant a 45 Km per hora ja anem prou bé. Estem fent un entrenament de qualitat, a mí em va de conya i al César encara més. A més trobo que la carretera és bastant estreta, pot estar humida en algun punt -de fet, encara hi ha una mica de neu a l'ombra-, i per tant fins a cert punt perillosa. Instants després de pensar això, ens trobem un accident força greu. Afluixem una mica per si cal ajudar, però hi ha força gent. Seguim però això ens ha tallat una mica l'alegria que portàvem. A l'entrada d'Igualada, hi ha una pujada d'uns 200 metres on el César es queda una mica despenjat, desde els boxes li comento que començo a tirar però que l'espero. Al darrer segment corrents, em va retallant metres i podem coincidir per entrar junts a l'arribada.
Temps finals:
Jaume Valls 1:13:47 (21:15/41:58/10:34) Posició 322/407
César (David Pros) 1:13:48 (20:58/43:15/9:42) Posició 323/407
La sensació final és que s'ha fet una bona feina, el César ha pencat força bé també.
Algunes fotos d'aquest matí:
