Cursa pirata per equips Triandu

Els companys de la botiga Triandu ens van convidar a una cursa per equips que organitzave ells. Nosaltres vam acceptar la invitació i vam aportar 2 equips. De moment, aquí teniu la crònica d'en David Gassó:

13 de gener de 2013

  

A las 7h 00m em sona el despertador, tot com sempre, la meva estimada dóna al costat (no facis soroll que si es desperta l’hem cagat) i els nens dormint placidament.

Esmorço amb les noticies, tot bé, més que bé, el Real Madrid empata amb el Osasuna (és una altra lliga)

A la nit ha plogut per tant no fa tant fred com deien els homes del temps.

A les 8h 15m hem quedat a la tenda, jo per variar i degut a unes normes antigues que em sembla que ja estan desfasades arribo a les 8h 00m, que trist no hi ningú

Per fi arriba un company, un tal Edu (una máquina), el tio ha anat a dormir a les 4h d’ avui mateix i ja està preparat per còrrer, fa mala cara, suposo que està dormit o mig grogui (quin jovent) no passa dels 25, això no te preu. Arriba un altra company, un tal Oscar (condropatoso), i ha gent rara pel món però aquet si que és especial, encara que sigui només pel mot, i perque té el tormell mig trencat i inflamat como una poma, això si sempre sonrien i xerrant (a falta del mister algú té que xerrar), un altre Jacob, tot el día entrenant, aquet si que corre, (més li val amb lo que entrena) llarg i prim amb unes cames que ti cagues, només pensa en entrenar, pendre cerveses i de tant en tant jugar amb la seva neboda, un altre el Junior del equip només 15 anys i ja comença ser friki com els seus companys, el tindria-ho que veure´l entrenar amb la bici, una mà al manillar i l’altre amb un llibre de mates estudiant, per últim arriba la women que millor no dir l’edad que no els hi agrada gaire, digue´m que no deu arribar als quaranta, això si, sembla que tingui com a molt vint, arriba amb patalonets curts, quin fred!!!!, deu volguer fardar de cames.

Aquí un stop, la convocatoria era a les 8h 15m i la sortida a les 9h 00m, el organitzadors arriben a les 8h 55m, chapo per ells, cinc minuts més i marxo a córrer pel meu compte

Explicació cursa: equips de tres persones i lo que conte és el temps del últim de l’equip, total set equips, cada tres minuts surt un equip en un circuit de 10 km pel collserola

Aspirem a moltes medallas, millor equip, millor equipació (com sempre fen furor amb els nostres discrets colors), millor senior, millor dona, millor major de 40 anys, etc etc etc,

9h 30m comença la cursa, sortim els quarts, m´ha tocat amb els dos més sonats, quina sort la meva…..

Primera rampa, el sr. Oscar a tot drap i xerrant per variar, tranquils tranquils sortim tranquils va dient mentre ens deixa enrrera, no apretem que aixo és molt llarg i el tio ja va sol, aleshores el sr. Edu, si si el que estava dormit és pica una miqueta i atrapa al Oscar, ara veureu lo que és còrrer sembla que pensa i ala jo ja estic a 200m i cridant cabrons cabrons és una cursa per equips, el meu temps és el important, ni cas.

Que explicar dels altres km, més de lo mateix, el Edu cada vegada més ràpid, de tant en tant ens espera fa una vomitadeta petitoneta, treu lo de la nit i el tio segueix com si res, el Oscar al seu rollo, que si es massa pla que si això no és de muntanya que si amb fa mal la cama que si que si… però el tio a tota pastilla amb el Edu, i jo que dirè de mi, destrosat treien la llengua, veien sempre els culs dels aquets bretols ( per cert molt bonics), pasem a un equip femení i quan arribo a la seva alçada veig que també s’han fixat amb les parts posteriors dels meus companys, els hi dic que tanquin els ulls que pass ojo. Passem un altre equip, aquet cop tots masculins (això fa mal), els hi demano canviar d’equip, ja no puc més.

Punt més alt de la cursa a dos km del final, ens trobem el controlador i l’Oscar li demana per fer-nos una foto (veieu  com està sonat, jo fet papilla i l’Edu i el Oscar pentinen-se per la foto, ala fem la foto i deixeu-me en pau d’una vegada, queda un km i ens trobem que puja el Jacob amb la Rachael, (un altre que no calla i bla bla ) (collons que és una cursa, vols callar i córrer), 100m més enrrera el junior fent els deures mentres corre (deuen ser visions meves, em sembla que estic grogui)

Ùltim km ara bé el meu famós canvi de ritme de quan era jove, començo a apretar, cada vegada més, vaig a tope, ja ja ja estic orgullos vaig volant, em sento poseit per una força estranya, com vaig quin goig, sóc el millor………….. però………………. Merda merda merda, els meus dos companys xerrant davant meu i al trote i esperant-me per arribar els tres juntets, tindria que estar super content de tindre uns companys que m’esperen, però és frustant no estar a l’alçada

  

Final final final

Esperem a que arribin tots el equips

  

Sorpresa hem guanyat la cursa, la meva primera victoria després de casi 50 anys de carreras, ja puc morir tranquil, i tot gracies als meus estimats brétols

El equip mixte queda tercer, fantàstic, bravo bravo

Desde aquí aprofito per agrair totes les hores que pasem tots el companys entrenant, els que en vingut i els que no en pogut vindre (ara bé el moment que ja sabeu que és quan amb poso tou), l’edad no perdona, i el cor és obre sense poguer-ho evitar.

Acabo de mullar el teclat, merda, merda em cago amb les mariconades (si sóc un super home i estic super cachas) (ja desvario, això no té res a veure amb tindre una mica de sentiments)

 Que no m’oblidi del mister, gràcies nano, però una cosa, la maldita cadencia cadencia cadencia no serveix de res quan vas amb uns esbojarrats

Ens veiem en els entrenaments……………………….