Si dissabte ens pensàvem que havíem triomfat, doncs diumenge encara va ser millor. La Clara i el César van participar en la modalitat olímpica de l'Altriman aconseguint podis per grups d'edat.
En concret, en César Encina va quedar 17é a la classificació general però va quedar 2on del seu grup d'edat, mentres que na Clara Bosch va ser la 6a classificada femenina i també va aconseguir la 2a plaça per grups d'edat.
Moltes felicitats a tots dos!!!
No massa lluny d'allà, en David Gassó i en Miquel García participaven en la dura cursa de muntanya Olla de Núria. Com sempre, els 2 experts en aquest terreny van fer una molt bona participació.
"Les folies sont les seules choses qu'on ne regrette jamais"
Més encertat impossible. Aquest és el lema de la prova i s'adapta com anell al dit a les sensacions que vam experimentar dissabte passat. En David Pros i jo, ens vam embarcar en aquesta travessia sabent que era complicada, molt complicada, però també sabent que era un repte que mai ens penediríem d'haver intentat assolir-lo o, com és el nostre cas, d'haver lluitat per aconseguir-lo.
Dissabte al matí (8:30h) al llac de Matamala (Les Angles). Fa un fred de rigorós hivern. La gent es posa el neopré molt abans per no passar fred, però tot i així, veus gent tremolant de fred. Amb en David pactem d'esperar-nos a boxes per fer el circuit plegats -ni que sigui a certa distància visual per no fer drafting-.
Sortida neta, quin gust nedar amb tant poca gent i en un lloc tant ample (de fet es tracta de creuar el llac de punta a punta i tornar). Aquí sí que es poden aplicar els conceptes tècnics com nadar " a roda". A la primera meitat de la natació al cos li costa escalfar-se -molt normal-, no obstant a la tornada, agafo un bon ritme ue em deixa prou content. Calculo que el David tardarà no més de 3 minuts més que jo. Em preparo, m'abrigo bé, ordeno un parell de coses, però no el veig, finalment apareix una mica més tard de l'esperat (es veu que s'ha desviat una mica dins del llac), i li dic que començo a passar perquè m'estic congelant i necessito moure'm.
Tots dos tenim un nivell similar de bicicleta (efectivament!, al final jo vaig fer 4h30 i ell 4h32), osigui que calculo que si surto tranquil en alguna baixada m'atraparà. Comencem amb el primer port: Coll de la Llosa, és el més fàcil, però també té el seu que. Des d'allà, una baixada molt tècnica per un camí rural asfaltat però amb corves molt tancades i força gravilla pel terra. La baixada són uns 14 km. però hem passat de gairebé 1900 metres d'altura a només 1000. I evidentment ara cal tornar a pujar perquè ens espera el Coll de la Creu (1700 mts.). Les vistes que tenim són espectaculars. El camí no és recomanable per qui tingui por a les alçades. Circulem per carreteres de 2 metres d'amplada, al costat d'uns precipicis de centenars de metres. Això sí, super preciós. La pujada fins al segon port important és mooooolt llarga i dura, començo a patir per l'infern que m'espera a Carcannieres i Querigut. Ho conec de l'olímpic de fa dos anys, i començo a pensar que si no tinc cames els hauré de pujar-los caminant. Un cop a dalt del Coll de la Creu, comencem a baixar, i em concentro en oxigenar de nou les cames. Per sort, del 43 al 66 gairebé no hi ha pujades importants. Ara només m'he de preocupar de no agafar una hipotèrmia i que el vent no em tiri de la bici...lo normal! Concentració absoluta, Km. 66, estic a les portes de l'autèntic infern. Els primers 4 Km. fins a Carcannieres són demolidors. Un pendent superior al 10% sense cap pausa. Quan penses que ja està tot fet, surts del poble i la tortura segueix fins a Querigut, i després pujar, pujar, i pujar fins no se quan. La tornada fins a Les Angles puja una mica, però comparat amb el que hem fet sembla baixada. Finalment s'acaben els 92 Km amb 2100 metres de desnivell positiu.
Començo a córrer i el David no l'he vist a la bici, espero que estigui bé perquè el circuit és força dur. La primera part de la cursa a peu és planeta, passem la presa i a l'altre cantó del llac donem mitja volta. Poc després de girar, veig que avança amb el seu ritme habitual. El veig força bé, ara sí que m'agafarà. Finalment sobre el Km. 10, dins del poble de les Angles, sento uns crits, és ell i l'espero. Comencem a córrer tots dos junts, podem parlar, i anem fent una molt bona feina d'equip: caminant als rampons bestials i corrent a les parts planes i baixades. Tot plegat amb un ritme força eficient que ens fa agafar a algun altre competidor. Cal dir que aquesta mitja té un desnivell positiu de 440 metres. Sobre el km. 16-17, al camí del llac Balcebre començo a tenir problemes d'estòmac, no puc córrer i tinc problemes per pendre res als avituallaments. El David que és un sant m'ajuda a acabar, i completem el triatló en un temps de 7 hores i 40 minuts. Molt i molt contents.
Obligatori parlar de l'ambient durant la cursa i la feina dels voluntaris. El fet de ser només 300 i escaig triatletes, fa que l'ambient sigui de molta solidaritat entre nosaltres, quan t'avancen en bici o corrents és estrany que no et donguin ànims o preguntin com et trobes. El públic que et ve a veure t'anima de tot cor, i tot plegat fa que et sentis força especial. Ah! i la feina dels voluntaris és bestial. Si nosaltres passem fred, doncs ells ni t'explico. Chapeau! Mireu les imatges al Coll de Paihlleres...
