24 d’abril del 2015

TRAIL DE LES ERMITES + HALF DE L'AMETLLA DE MAR

Doncs bé un altre cap de setmana on el club és representat per partida doble.

A Olesa de Montserrat, en David Gassó i la Clara van participar al trail llarg de 25Km. Els resultats, molt bons, però especialment per la Clara que va quedar tercera classificada al podi absolut femení. Ens estem acostumant a veure aquesta imatge, moltes felicitats!!!

Una mica més avall, a l'Ametlla de Mar, en Jaume s'atrevia per un triatló de mitja distància (distància mig Ironman) per començar la temporada de tris. Natació molt ràpida en 29', transició eterna de 5', bicicleta amb nivell de pre-temporada 3:38 (1250 metres de desnivell + molt de vent) i finalment una mitja marató en 2:07 d'una a tres del migdia amb un perfil molt ondulat (més de 200 metres de desnivell). Temps final: 6:20



14 d’abril del 2015

DUATLÓ DE SORIA (Campionat d'Espanya)


Nou pas de gegant del nostre club, i en aquesta ocasió li tenim que agraïr molt especialment a la Rachael, la qual es va classificar pel Campionat d'Espanya, ni més ni menys que en categoria ÈLIT. 

Gràcies a ella, durant unes hores hem pogut somiar. Un club tant petit com el nostre, on tots els esportistes som veïns d'aquesta petita població de 6.000 habitants, ha pogut estar entre els millors. Un orgull inmens que el nom del nostre club hagi estat al costat dels grans clubs com són: Diablillos de Rivas, Saltoki, Cidade de Lugo, Ferrol,...

La diferència de nivell és abismal, però tot i així, la Rachael -mare de familia treballadora i que també podria ser la mare pel 90 per cent de les participants- va tenir els nassos i la convicció de tirar-se als lleons i lluitar com una lleona. Chapeau!!

A continuació, tenim la seva crònica i algunes fotos:


Si la vida te regala limones...

En ningún momento pensaba que la ciudad de Soria figuraría en el calendario de competiciones de esta temporada, ni siquiera después de clasificarme en Cerdanyola, pero gracias a Joan y algunos más del equipo, me hicieron ver lo que realmente siginifica esto, que aunque no entraba en mis planes, ni había hecho entrenos específicos para este tipo de competición, dificilmente se puede ignorar una oportunidad única como es asistir a un campeonato en tu deporte favorito. 
Y efectivamente, el ambiente que se respira aquí en un Campeonato de España es otro, es mágico, Soria se convirtió en un paraíso del amante del triatlón, del cual yo misma formaba parte, y la experiencia sinceramente no tiene precio. Desde Soria tengo otra percepción de la palabra "competir", esto es la locura absoluta, aquí nadie piensa en solo acabar, se respira algo más, hay otra mentalidad, incluso en mi caso, con el único y exclusivo objetivo de intentar poder entrar en las clasificaciones - que aquí seleccionan de forma (casi cruel) aplicando la normativa del doblado, (lo cual en el caso de Soria se convierte en una regla especialmente dura puesto que hay 4 vueltas de bici). Hice mis cálculos sabiendo perfectamente cuales son los tiempos habituales de la ganadora, y únicamente tenía opciones si me salía todo a la perfección. La única pega? Eso pasa pocas veces. O casi nunca. Siempre sale algún improvisto, pero en una carrera tan corta y frenética, perder incluso 20 segundos era demasiado.

Sin entrar en detalles, vi que eso es exactamente lo que me iba a pasar - pero lo que no esperaba es que me fuera a pasar justamente en el segmento que me encuentro plenamente cómoda - la carrera de 5km, que domino y que disfruto. Desde el 1r km (incluso en la línea de salida) me encontré realmente muy mal, a punto incluso de abandonar nada más empezar, alli mismo en Soria, en el Campeonato de España! ¡Ni en mis peores sueños pasaría! Si me hubiese pasado en la bici, me habría conformado, tengo poca experiencia, pero corriendo me imaginé disfrutando como nunca. Al llegar a la T1 con 21m exactos, intenté cambiar esas sensaciones como pude, cogí la bici intentando ignorar el reloj, 21m eran solo unos segundos más, podría aún conseguirlo apretando, pero no de la manera que me encontraba desde la salida, sin fuerzas ni energía. Hice un último intento, pero sabía en el fondo que tenía que conformarme con la magia que había vivido, no iba a ser mi día, me iban a atrapar las mejores de España, pero lo que había sacado de la experiencia era tanto que ahora sé que me quedará para siempre.








3 d’abril del 2015

Duatló de Cerdanyola


Diumenge, 29 de març, al costat de casa. Per tant, cap excusa per no anar-hi. Tot i així, només ens inscrivim 5 rosablaus, i finalment només participem 3 nois i 1 noia.

Per part del nois: Albert Mas, Oscar Osta i David Pros. Els tres van patir i lluitar de valent en un circuit amb força desnivells i on s'ha de competir amb uns ritmes super intensos. Gràcies a ells, vam poder puntuar i els resultats van ser els següents:
- Oscar Osta 1:07:16
- Albert Mas 1:10:14
- David Pros 1:11:20

Per part de les noies: la Rachael (1:16:23). Va ser la única noia, però la seva actuació va ser molt notable. 11a classificada de la general i 2a de veteranes, però no només això... si no que a més va aconseguir classificar-se pel Campionat d'Espanya de Duatló en categoria Èlit...impressionant!! 

Propera parada...SÒRIA 

I per acabar, un recull de fotografies de la matinal: