Em
vaig inscriure a la MCD (Marató Costa Daurada, és a dir la Marató de
Tarragona) molt a darrera hora. De fet, a poques hores de que tanquéssin
el plaç d'inscripció. La intenció era fer com una mena d'experiment per
veure com reaccionava el meu cos fent una marató, on és evident que no
havia tingut temps de preparar-la. Fer una bogeria com aquesta té les
seves avantatges: no haver de fer cap dels avorrits i sacrificats plans
d'entrenament durant alguns mesos ni tampoc posar-te nerviós amb la
lenta compta enrera fins el dia de competició.
Amb
aquest curiós escenari em planto a Tarragona per intentar aconseguir la
6a cursa de distància reina. La organització d'aquesta prova és excelent, a més només som 600
maratonians i 400 corredors que fan la cursa de 10 Km. Tot això, em
recorda l'ambient que es vivia fa 5 anys quan les curses no estaven
massificades i en moltes et podies inscriure fins i tot el mateix dia.
Pel
que fa a la cursa, fa un dia ideal per córrer, sense pluja ni vent.
Surto conservador, això és molt llarg. Sort d'això, perquè el circuit és
una autèntica putada: pujades per tot arreu, nombrosos girs de 180
graus i sobretot un circuit molt i molt dur mentalment. La primera mitja
la faig en 1:53, molt correcte. A partir d'aquí, comencem a comptar els
Kilòmetres en negatiu, però dins la segona meitat de cursa experimento
moments diversos: pot ser que em trobi força bé com que de sobte vagi
cansat i amb dolors per tot el cos. Aquesta alternància de sensacions
serà una constant fins al final, però lògicament els moments negatius
aniran guanyant terreny. A partir del Km. 26, sortim del centre de
Tarragona i ens anem cap a Torreforta, Campclar i el polígon Francolí.
Les pujades i baixades continuen, els girs de 180 graus també però ara
s'afegeix un paissatge molt dur per córrer. Fins i tot, entre el 30 i
32, et fan donar una volta dins de la pista d'atletisme de Camp Clar que
sembla que se'n enfotin de tú. Al km. 35, tinc una de les pitjors
crisis, queden 7 Km., i penso que per fi tornem a Tarragona. Doncs no!,
enlloc de seguir recte et fan girar a la dreta, penso que seran 300
metres d'anada, un gir de 180 graus -per variar- i 300 metres de tornada
i apa cap a Tarragona. Doncs no!! tornem a girar a la dreta, de manera
que et fan anar un kilòmetre cap enrera. Quina putada!! a més ni rastre
de l'avituallament. Amb paciència de sant faig aquests 2 kilòmetres que
et deixen ben tocat. També és especialment dur el pas pel kilòmetre 40,
on passes al costat de meta, i t'envien al trencaones del port a saludar les gavines. Al final, aconsegueixo fer una 2a mitja en 1:57 (només 4
minuts més), que em deixa més que satisfet tenint en compte com em fa de
mal tot el cos. Temps final 3:50:58.
Com a consideracions finals, m'agradaria destacar els punts forts i fluixos de la cursa respecte a la organització. Aspectes positius: kilometratge molt ben marcat, avituallaments generosos amb gels i fruits secs, presència de corredors amb desfibrilador portàtil, llebres cada 15 minuts, medalla i samarreta de qualitat, voluntaris amb patins oferint gel i crema antiinflamatòria, entrega de ponxo només arribar i bon avituallament post-cursa. Aspectes negatius: circuit molt dur amb molts girs de 180 graus i poca informació respecte al mateix a la web de la cursa.
Com a consideracions finals, m'agradaria destacar els punts forts i fluixos de la cursa respecte a la organització. Aspectes positius: kilometratge molt ben marcat, avituallaments generosos amb gels i fruits secs, presència de corredors amb desfibrilador portàtil, llebres cada 15 minuts, medalla i samarreta de qualitat, voluntaris amb patins oferint gel i crema antiinflamatòria, entrega de ponxo només arribar i bon avituallament post-cursa. Aspectes negatius: circuit molt dur amb molts girs de 180 graus i poca informació respecte al mateix a la web de la cursa.
Tot a punt..."hoy puede ser un gran día"
Km. 40
Finisher!!!!!!!
