Els companys de la botiga Triandu ens van convidar a una cursa per equips que organitzave ells. Nosaltres vam acceptar la invitació i vam aportar 2 equips. De moment, aquí teniu la crònica d'en David Gassó:
13 de gener de 2013
A las 7h 00m em sona el despertador, tot com sempre, la meva
estimada dóna al costat (no facis soroll que si es desperta l’hem cagat) i els
nens dormint placidament.
Esmorço amb les noticies, tot bé, més que bé, el Real Madrid empata
amb el Osasuna (és una altra lliga)
A la nit ha plogut per tant no fa tant fred com deien els homes
del temps.
A les 8h 15m hem quedat a la tenda, jo per variar i degut a unes
normes antigues que em sembla que ja estan desfasades arribo a les 8h 00m, que
trist no hi ningú
Per fi arriba un company, un tal Edu (una máquina), el tio ha
anat a dormir a les 4h d’ avui mateix i ja està preparat per còrrer, fa mala
cara, suposo que està dormit o mig grogui (quin jovent) no passa dels 25, això
no te preu. Arriba un altra company, un tal Oscar (condropatoso), i ha gent
rara pel món però aquet si que és especial, encara que sigui només pel mot, i
perque té el tormell mig trencat i inflamat como una poma, això si sempre
sonrien i xerrant (a falta del mister algú té que xerrar), un altre Jacob, tot
el día entrenant, aquet si que corre, (més li val amb lo que entrena) llarg i
prim amb unes cames que ti cagues, només pensa en entrenar, pendre cerveses i
de tant en tant jugar amb la seva neboda, un altre el Junior del equip només 15
anys i ja comença ser friki com els seus companys, el tindria-ho que veure´l
entrenar amb la bici, una mà al manillar i l’altre amb un llibre de mates
estudiant, per últim arriba la women que millor no dir l’edad que no els hi
agrada gaire, digue´m que no deu arribar als quaranta, això si, sembla que
tingui com a molt vint, arriba amb patalonets curts, quin fred!!!!, deu volguer
fardar de cames.
Aquí un stop, la convocatoria era a les 8h 15m i la sortida a
les 9h 00m, el organitzadors arriben a les 8h 55m, chapo per ells, cinc minuts
més i marxo a córrer pel meu compte
Explicació cursa: equips de tres persones i lo que conte és el
temps del últim de l’equip, total set equips, cada tres minuts surt un equip en
un circuit de 10 km pel collserola
Aspirem a moltes medallas, millor equip, millor equipació (com
sempre fen furor amb els nostres discrets colors), millor senior, millor dona,
millor major de 40 anys, etc etc etc,
9h 30m comença la cursa, sortim els quarts, m´ha tocat amb els
dos més sonats, quina sort la meva…..
Primera rampa, el sr. Oscar a tot drap i xerrant per variar,
tranquils tranquils sortim tranquils va dient mentre ens deixa enrrera, no
apretem que aixo és molt llarg i el tio ja va sol, aleshores el sr. Edu, si si
el que estava dormit és pica una miqueta i atrapa al Oscar, ara veureu lo que
és còrrer sembla que pensa i ala jo ja estic a 200m i cridant cabrons cabrons
és una cursa per equips, el meu temps és el important, ni cas.
Que explicar dels altres km, més de lo mateix, el Edu cada
vegada més ràpid, de tant en tant ens espera fa una vomitadeta petitoneta, treu
lo de la nit i el tio segueix com si res, el Oscar al seu rollo, que si es
massa pla que si això no és de muntanya que si amb fa mal la cama que si que
si… però el tio a tota pastilla amb el Edu, i jo que dirè de mi, destrosat
treien la llengua, veien sempre els culs dels aquets bretols ( per cert molt
bonics), pasem a un equip femení i quan arribo a la seva alçada veig que també
s’han fixat amb les parts posteriors dels meus companys, els hi dic que tanquin
els ulls que pass ojo. Passem un altre equip, aquet cop tots masculins (això fa
mal), els hi demano canviar d’equip, ja no puc més.
Punt més alt de la cursa a dos km del final, ens trobem el
controlador i l’Oscar li demana per fer-nos una foto (veieu com està
sonat, jo fet papilla i l’Edu i el Oscar pentinen-se per la foto, ala fem la
foto i deixeu-me en pau d’una vegada, queda un km i ens trobem que puja el
Jacob amb la Rachael, (un altre que no
calla i bla bla ) (collons que és una cursa, vols callar i córrer), 100m més
enrrera el junior fent els deures mentres corre (deuen ser visions meves, em
sembla que estic grogui)
Ùltim km ara bé el meu famós canvi de ritme de quan era jove,
començo a apretar, cada vegada més, vaig a tope, ja ja ja estic orgullos vaig
volant, em sento poseit per una força estranya, com vaig quin goig, sóc el
millor………….. però………………. Merda merda merda, els meus dos companys xerrant
davant meu i al trote i esperant-me per arribar els tres juntets, tindria que
estar super content de tindre uns companys que m’esperen, però és frustant no
estar a l’alçada
Final final final
Esperem a que arribin tots el equips
Sorpresa hem guanyat la cursa, la meva primera victoria després
de casi 50 anys de carreras, ja puc morir tranquil, i tot gracies als meus
estimats brétols
El equip mixte queda tercer, fantàstic, bravo bravo
Desde aquí aprofito per agrair totes les hores que pasem tots el
companys entrenant, els que en vingut i els que no en pogut vindre (ara bé el
moment que ja sabeu que és quan amb poso tou), l’edad no perdona, i el cor és
obre sense poguer-ho evitar.
Acabo de mullar el teclat, merda, merda em cago amb les
mariconades (si sóc un super home i estic super cachas) (ja desvario, això no
té res a veure amb tindre una mica de sentiments)
Que no m’oblidi del mister, gràcies nano, però una cosa, la
maldita cadencia cadencia cadencia no serveix de res quan vas amb uns
esbojarrats
Ens veiem en els entrenaments……………………….
