21 de gener del 2013

Duatló de Rubí (10 km. / 40 km. / 5 km.)



L’HEM POGUT FER! Aquest és el titular del dia. Després d’un cap de setmana amb incertesa total a causa de les condicions climatològiques, el cel ens ha respectat i, tot i que la carretera estava molla en alguns punts, finalment s’ha pogut celebrar la prova amb plena normalitat.

  A primera hora del matí, encara amb l'amenaça de pluja

A l’altura de l’Hospital General de Catalunya em trobo amb un altre duatleta que va cap a la cursa. Dels nostres no serà!, penso. Avui sóc l’únic representant del Club Natació Valldoreix –amen d’en Sergi que entrena ocasionalment amb nosaltres-. Els altres deuen estar dormint, algun fins i tot dormint la “mona” però no passa res perquè em donen suport a la seva manera.
Just aparcar el cotxe, ja veig de seguida que és l’estil de prova que a mi m’agrada: només 300 participants i una organització que dóna la talla a tots els nivells. Realment, aquesta gent per ser el primer any que la fan ho han treballat molt bé. Per començar, els circuits totalment tancats al trànsit, molta presència de voluntaris i policia a qualsevol cruïlla, boxes amplis i còmodes, animació musical a la zona de transició, diversos avituallaments líquids durant la carrera, senyals kilomètrics durant les curses a peu, caldo i xocolata calenta a l’arribar (mmm!) entre d’altres aspectes positius.

 Imatge dels boxes

La cursa, per variar, comença a un ritme trepidant. A diferència de la Santsilvestre no ha calgut fer esforços per avançar a la gent, més aviat al contrari. Tot i córrer a 4:30 o per sota, la impressió és que faig nosa. El circuit dels primers 10 Km. M’ha agradat força. És un recorregut mig urbà mig “poligonero” amb una mica amb una mica de pujada constant al principi, però la part positiva és que té molt pocs girs i que més o menys fa baixada a partir de la segona part. Avui vaig sense GPS, i tampoc tinc una referència clara del temps que trigo perquè amb el brífing que han donat a la sortida no han començat de manera puntual i no he mirat l’hora. Corro per sensacions! Com tinc la sensació de ser un dels últims, apreto una mica més del que volia inicialment. Al final un temps de 43:56, que no està gens malament encara que la distància era lleugerament inferior.

  T1, a punt de començar la bici

Pel que fa al circuit de bici, comentar que la carretera sembla molt més ampla sense cotxes. Tant de bo sempre fos així. El recorregut és força exigent, estem parlant de gairebé 40 kilòmetres que es resumeixen en: 2 falsos plans, 2 pujades i 2 baixades a la carretera que va de Rubí a Sant Quirze. En el meu cas estic força content perquè he administrat correctament les forces, no tant sols no arribant a patir sinó que he gaudit de la cursa amb bici. El dràfting estava permès, però avui era poc rellevant atès el perfil de la prova –potser només a la zona de la riera de Rubí tenia algun sentit fer-lo-. El que marcava la diferència avui, no era el ritme que posessis a les pujades sinó la velocitat que triessis a la baixada. Aquí, he preferit ser una mica conservador atès l’estat de la carretera –bàsicament per la humitat, els forats i mal “peraltada” en algun punt-. No obstant això, el temps final ha estat de 1:28 i és on curiosament he quedat millor classificat (cosa rara en mi).

 
 T2, iniciant el darrer tram a peu
 
El darrer segment, han estat 5 Km per la zona més cèntrica de Rubí. Per l’hora que corríem (gairebé ja era el migdia) ja hi havia força veïns veient la prova, els quals estaven força estranyats de veure tanta gent corrent amb una indumentària tant singular pels carrers més comercials de Rubí. Jo, atesa la meva equipació rosablava tant “peculiar”, intento no distanciar-me massa d’altres competidors i que no em prenguin per alguna cosa que no és (la sensació és com si anessis vestit d’esquiador a dins de l’Ikea). En aquesta part de la cursa, ja noto els bessons i els quàdriceps que comencen a avisar-me que estan allà per la qual cosa com que la temporada tot just comença, baixo una mica la velocitat i busco un ritme constant que em permeti arribar sense problemes. Temps final de 24:01, temps total final de 2:36:45 i posició 200 de 268 arribats.
Per acabar agraïr el suport del Jordi al llarg de tota la cursa.

Crònica de JAUME VALLS 

 Amb el crack del Sergi

 Foto de familia amb alguns companys

2 comentaris:

  1. Molt be Jaume ets un crack!!!

    ResponElimina
  2. De res xaval, veure una cursa desde fora es gaudir-la sense presio. Que menys que animar les companys. Salut!!

    ResponElimina