28 de març del 2013

TRI-NEU DE CANILLO 2013



CRÒNICA D'ALBERT HORTET


Dissabte un motivat del triatló Valldoreix va anar a competir en una prova triatlètica poc habitual, i és que la Tri-neu Gore Tex combinava un tram de trail-running de 6,4km, btt de 6km i  2,3km d’esquí de muntanya. A tenir en compte, els 1300 m de desnivell positiu, començant des de Canillo i acabant al Pic de la Portella. Amuuunt!
Quedo amb el Josep, company de fatigues de la muntanya, que sense saber ben bé on es posava va decidir estrenar-se en un triatló. Això sí, sempre que estigui relacionat amb cims, neu i fred.
A mig matí ens plantem al Palau de Gel de Canillo a recollir els dorsals, amb ells a la mà i el cotxe ben aparcat calia organitzar-se!
Col·loquem el material a les transicions (els esquis ens els puja l’organització fins a peu de pistes!) mengem un tupper amb pasta i ens comencem a mentalitzar. No sabia ben bé com vestir-me (us imagineu algú esquiant amb la indumentària del vdx??)però tot valent em vaig atrevir amb la nostra súper equipació.
A les 15h començava la prova. La gent surt com sempre, rapidíssima. El tram de córrer eren dues voltes en un circuit urbà que es va fer prou dur degut al desnivell (pujàvem fins l’ermita de Canillo). Temps: 27’09’’
Arribo a la T1 i força ràpid agafo la btt i amunt. Ens esperava la típica carretera de corbes amb desnivells superiors al 10% que puja fins a les pistes d’esquí. Quasi tot era asfalt tret d’un tram força enfangat que circulava pel mig d’uns prats. I sense patir més del compte s’arribava a la T2 que degut a la neu la van col·locar més avall del previst. Temps: 36’10’’
Deixo la btt i amb força ímpetu em col·loco les botes i els esquís. Clac, clac i som-hi! Ens faltaven 600m de desnivell per un circuit molt guapo entre boscos i pistes que pujava i pujava fins coronar el Pic de la Portella. Temps: 51’54’’

Una vegada acabada la cursa (temps: 1h55’15’’), calia baixar fins al cotxe! Ja us podeu imaginar la fila que feia un servidor esquiant amb calça curta i el fred que va passar.

Us convido a tots a participar-hi l’any que ve!

25 de març del 2013

Duatló de Cerdanyola 2013

El matí havia començat gris i humit però va acabar de la millor manera: disputant una prova molt ben organitzada i força espectacular en un dia primaveral, i tot això amb la fantàstica companyia dels companys del club. Com acostuma a passar en aquests casos, la poca estona va donar per un munt d'anècdotes: la caiguda en cadena a la porta dels boxes, l'aparcament de la bici del Jacob al lloc del Fidel, etc. Les nostres cares de felicitat al finalitzar la prova eren el millor testimoni de lo bé que ens ho havíem passat. Potser mai no arribarem a guanyar altres clubs més nombrosos i amb més solera, però la vitalitat que demostra aquest grup de ben segur que molts pocs la poden superar. 

Com no podia ser menys, al estar tant aprop de Cerdanyola fins a 6 dels nostres han anat a competir -tot i que per algun dels nostres representants era el seu debut en duatló-, i sí, cal dir amb claretat que ho hem donat tot i que podem estar ben satisfets amb els resultats.

En primer lloc, el Jacob, aquest juga en una altra lliga arribant a tant sols a 9 minuts dels primers... i això que era un dia que la palla es venia molt cara!

Pel que fa a la resta, hem arribat tots en un puny -2 minuts de diferència-. No obstant, cal destacar el Fidel -un gran debut i un diamant que cal pulir-, i com no en Joan que malgrat els problemes físics que arrossega ha quedat 3er del seu grup d'edat-. 

Aquests són els nostres temps oficials:
Jacob Roman 1:04:24 (posició 123)
Fidel Cano 1:11:10 (posició 281)
David Pros 1:12:16 (posició 303)
Joan Jonama 1:12:36 (posició 311)
Jaume Valls 1:13:38 (posició 332)
César Encina 1:13:48 (posició 336)

En resum, ja ho sabeu tots, aquest equip no para de crèixer a tots els nivells i ningú ens aturarà. AMUUUNT!!

Per acabar, agraïr a la Lluïsa i la Rachael el seu suport i les nombroses fotos que ens han fet avui. Gràcies!!

FOTOS PRE-CURSA



 L'equip a punt


FOTOS PRIMER TRAM DE CURSA (5 KM)

César
Jaume
David P. (I)
 David P. (II)
 César + Popeye
 Joan

FOTOS TRAM BICI (20 KM)

 Fidel








FOTOS DARRER TRAM CURSA (2'5 KM)

 









18 de març del 2013

MARATÓ DE BARCELONA 2013


CRÒNICA RACHAEL WEST


Me lo dijo hasta el atleta de ultra distancia, Pep Sánchez "el maratón no lo domina nadie" ante mis propias preocupaciones el día antes de la prueba. Y cada vez estoy más convencida de que la maratón es algo totalmente ajena a otras carreras populares, las sensaciones no se acercan en absoluto y ni la propia media maratón tiene nada que ver, yo al menos no lo podría ver más diferente.

Aun así, era consciente desde el principio que la maratón es una distancia que no es la mía, sea porque me falta entreno específico de maratón, o sea porque la resistencia me cuesta más que la velocidad, que disfruto en otras distancias más cortas. Aun así, el deseo de experimentarla y de completar la maratón de mi ciudad me pudo más. Y no me arrepiento. El ambiente maratoniano es único, igual que las sensaciones al acabarla, y acabarla fue precisamente mi única preocupación, que al acercarse la fecha me empezaba a obsesionar puesto que no había podido acabar de hacer unos entrenos de calidad en distancia larga tanta como me hubiera gustado.

La maratón desde mi punto de vista, empieza con la expo, un lugar que cualquiera que guste el mundo de correr y tri me entenderá, te hace sentir tan a gusto que pasarías la noche allí... y más. Barcelona creo que tiene una expo a la altura de cualquier ciudad maratoniana de referencia mundial, la organización es idónea teniendo en cuenta que deben habilitar un espacio adecuado para que paseen a sus anchas 18.000 corredores, más familiares, más cualquiera que quiera entrar a curiosear aquí. Las primeras sensaciones que estás a punto de empezar un "viaje" muy importante ya se apoderaron de mí aquí mismo en la expo.

Ni la amenaza insistente de lluvia pudo ya frenar mis ganas de empezar, únicamente me preocupé del clima porque sabía que esto podría reducir significativamente el ambiente de animación en la calle, algo fundamental y de importancia elevada para empujar a los corredores hacia la meta.  Salí lo más conservadora posible, consciente de la distancia que me esperaba, y realmente sentía que flotaba entre las calles, encantada con un ambiente entre los corredores, y un público de momento más que entregado. Eso era una fiesta, el cielo dejaba caer algunas gotas para refrescarnos más que para molestar. ¡Genial! La maratón, ¡¡qué bonita que es!!......piensas de todo en positivo hasta llegar al túnel que se convierte la nuestra estimada Meridiana. Gris, y más gris, solo veía asfalto gris, edificios grises, el cielo gris, y pam, pam, pam, pam todo tan recto, sin ninguna distracción y los corredores de repente callados, conscientes que el trabajo de verdad está a punto de empezar. Aún así pasé muy optimista por la media maratón, pensando incluso en mejorar ligeramente la segunda media, corría aun feliz hasta de repente BAM! Miré a mi alrededor.... ¿donde me había metido? Los nombres de las calles no me sonaban de nada, empezó a llover un poco más, algunos corredores parecían llevarlo mal, más de uno ya caminaba,... estoy en la quinta puñeta, no sé ni si llega el Metro hasta aquí, estoy lejííííísimos y de hecho, ¿¿QUE HAGO AQUÍ?? Y fue aquí en medio de la nada que vi de repente la cara de María Dolors (“MDl”) animando a tope, ¡Menos mal! ¡Alguien se acuerda de mí, y sabe donde estoy! Empecé a levantar más los pies, nada de arrastrarme, que eso lo puedo hacer.

Se repiten una y otra vez los tópicos de la maratón, y aunque intentaba desmentirlos o al menos relativizarlos en mi carrera, realmente te llegan a la cabeza y eres incapaz de desplazarlos de la mente. Todos lo sabemos. "La maratón es una carrera de 12km que comienza al km30" ¡y ojo! que "en el KM30 encontrarás un muro". Y aunque no quise reconocerlo, me encontré en el Km 28 con mi particular muro, y aquí empezaron las negociaciones entre mis piernas y mi cabeza, cada uno queriendo tener la razón, y yo de intermediaria intentando ponerles de acuerdo. "VA!” Que son 12km de nada, eso lo haces cada día si quieres" y mis piernas "hago 1 KM más, y dejo de funcionar".... "Vale, pues haz 1KM más y hablamos".. y así pasas los Km, algunos mejores que otros. Hasta que vi el mar, siempre tranquilizador, con sus barcos de vela y el sol que intentaba salir como si pidiera perdón. A pesar del viento en contra logré darle la vuelta de las cosas. Ya al menos iba encarada hacía la meta. Las emociones que vives son tantas que se hace difícil equilibrar las buenas con las malas, pero faltaban 8km y me dije, aquí no ha acabado. Faltan 8, y hay que hacerlos. Nos metimos de nuevo en la ciudad y la animación en Arc de Triomf me puso la piel de gallina. Ya sólo pensaba en llegar al Paralel y hasta intenté apretar un poco más. Me visualizaba en la meta, mirando las fuentes, y ya nada me iba a parar, ni la lluvia que parecía decirme "ves más rápido, que no pienso aguantar más" y así fue, entre la lluvia y la mar de gente animando que finalmente pude ser FINISHER de la Maratón de Barcelona.

La organización me pareció genial, avituallamientos, animadores, etc., perfecto.
Sólo falta darle las gracias al apoyo moral de todos del VDX TRI.

Temps final: 4:05:19 (MMP)

  Tot a punt
 Escalfant...
Abans de sortir

 Espectacular imatge del carrer de Sants a les 8:29 h.
 On the run...
 Km. 29
Finisher!!!




11 de març del 2013

5 milles femenines de Valldoreix

Enguany les nostres representants femenines han estat la M. Dolors i la Rachael, amb 2 objectius diferents: la cursa de 2'5 i de 5 milles respectivament.
 
En un circuit força dur "dissenyat per homes però fet per a les dones" com es queixaven moltes participants, les "nostres" han donat molt bona imatge:
 
Rachael West 38:47 (7a de la general de 339 i 3a veterana)
M. Dolors López 25:07 (32a de la general de 138)

Felicitats!!
Escalfament
 



Primers metres

Molt bona participació
 
 Pujadeta...
 
 MDl comandant un grup de corredores



L'sprint d'arribada

 Arribada de la Rachael