Cursa mulla't i corre. Montmeló

CRÒNICA D'EDU CARCHEDI

Hola companys! Avui he fet la meva primera cursa, així que us passo una petita crònica de com ha anat.
Avui, diumenge 29 s’organitzava a Montmeló l’event “mulla’t i corre per l’esclerosi múltiple”, que amés de ser una cursa solidària, era el campionat de Catalunya de 10km, així que hi havia uns personatges interessants.
La cursa consistia en donar dues voltes al circuit de Catalunya i un tram més per a arribar als 10km.

En escoltar la senyal de sortida i fins que he pogut sortir han passat uns 10 segons, però a partir de la passada per l’arc he començat a córrer a un ritme important ja que em podia la motivació i amés volia aprofitar que el primer tram era de baixada. Així que amb l’impuls de la baixada m’he acoblat a un grupet que portava un bon ritme i he completat la primera volta amb aquests. Però amb els desnivells que hi ha a la pista el desgast en les pujades és important, i el ritme que portava no el podia mantenir, així que he afluixat lleugerament en la segona volta i he tornat a apretar en l’últim tram de la cursa.
Fent així un temps total de 41:51 i un temps real de 41:43 donat pel “championchip” (brutal el nom), corrent a una mitja de 4:11. He quedat en 85ena posició de 600 persones que portaven el xip (dels 2000 participants només es classificava qui portava xip).
Així que ho he passat molt bé i és realment curiós l’ambient que hi ha en una cursa així. Veure la cara de la gent quan un nen de 10 anys avançava a tothom no te preu...
Espero que la següent sigui aviat!
Que passeu un bon pont!!

 
 

Cursa Bombers '12

CRÒNICA DE LA PATRICIA:

La caravana de dones surt molt d'hora de Valldoreix, per no perdre els nervis entre els 26.000 participants de la cursa.

A les 9h, gelades de fred no sabem si esperar fins l'ultim moment dins del parking ben calentetes. Finalment sortim a la marea humana, aquest any de color lila.

Totes 4 sortim de calaixos diferents, així que escalfem una mica, últims estiraments i cadascuna al seu calaix:

La Rachel - 45, Sonia - 50, Martina - 55 i jo - 60.
La cursa comença puntual a les 10h, però passen uns 4:30 minuts fins que passo per la sortida. Estic impressionada de la gent que hi ha i desprès de un parell de topades decideixo corre per les voreres i/o carril bici.

La veritat es que les condicions son bones, ni frio ni calor, i el traçat força pla. Estic animada inetenteré no perdonar-me gaire......

A la Gran Via hi ha varios grups de musica que animan força.

Quan arribo el km 7 començo a notar-me cansada i afluixo...... menys mal que l'ultim km per Via Laietana la gent anima a tope, hi ha musica i un aparell que tira vapor d'aigua freda, guauuuuu!!!!! Tinc ganes d'arribar!!!

Arribo en 57:08 no he millorat respecte a la san silvestre........ però ho continuaré intentant.

La resta esperant-me comentat la jugada, totes contentes dels resultats:

Rachel 43:49
Sonia 49:38
Martina 50:24

Hem fet bones migues, tornarem a fer un altre juntes segur!!!!!!

 Totes quatre, molt guapes amb la samarreta violeta

Triatló de Blanes

Crònica de Jaume:

Segona edició d'aquest jove però perfectament organitzat triatló, i segona vegada que hi participava. Les previsions del temps eren una mica dolentes, però finalment no ha plogut i la fresqueta ha estat fins i tot agradable. Pel que fa a l'estat de la mar hi havia marejol que un principi no semblava massa preocupant, però que al final sí ha estat força emprenyedor.

El tram de la natació -el qual era el que teòricament venia millor preparat- m'ha resultat una mica decebedor, no m'he trobat gens còmode, no era possible veure les boies a causa de les onades i això feia que anés perdent la orientació, així com que la tècnica de la braçada fós una mica de "supervivència". Al final un temps discret de 14:18. Transició lenta per refer-me del naufragi i comencem el tram de bici on les millors sensacions han començat a aparèixer. La dosificació ha estat molt bona al conèixer el circuit de l'any passat, cosa que m'ha permès gaudir la carrera i que en un moment passéssin els 43 minuts i 25 segons que he tardat. Transició rapidíssima -ara sí!-, i sortim a córrer pel passeig. El ritme que porten la majoria de triatletes és espectacular, molts corrent per sota de 4:00 min/km., i això et fa córrer a un ritme molt més alt. El temps final ha estat de 20:52!! (sense paraules, buf,...a 4:10).

En resum, temps total de 1:18:35 i molt content per haver millorat el de l'any passat en 7 minuts. La millora per trams és de 1' a la natació, 2' a la bici i 4' al córrer.

    Esperant per "embarcar"

Imatges de l'ambient d'aquest matí a Blanes

Duatló de la Segarra

Crònica d'Albert Hortet:

" Amb un cel ben gris i força amenaçador, dissabte a les 13h em dirigeixo cap a St. Guim de Freixenet, on s'hi disputarà el IX Duatló de la Segarra. A mesura que ens hi acostem (m'acompanyava el meu germà!) la meteo és cada cop més adversa. Fins i tot arribo a pensar que la suspendran. Ara plou, ara surt un raig de sol, ara torna a ploure i ara fa un vent gèlid que qualsevol diria que estem en ple mes d'abril. Però la primavera ja ho té això.

La gent en té ganes i em començo a motivar. Em poso tota la roba que porto (carai quin fred!), deixo la bicicleta als boxes i començo a escalfar amb l'impermeable posat. La primera part de la prova eren 5,6km de cursa a peu, els quals consistien en donar dues voltes a un circuit on hi predominaven els camins sense asfaltar i alguna que altra pujada. La gent surt amb el ganivet entre les dents i amb més dificultats de les esperades arribo als boxes. Casc i canvi de sabates (cada cop sóc més ràpid!) s'agafa la bicicleta i a pedalar. Els 21km de bicicleta eren 10 de baixada i els següents 11 de pujada. La baixada la fem rapidissima a una mitja d'uns 45km/h aprox i xupant-nos roda els uns dels altres. Ara t'avancen uns ara els avances tu i així contínuament fins donar mitja volta, començar a baixar pinyons i amuunt! Durant la pujada el grup es va diluir però jo vaig continuar pedalant amb força il·lusió fins a 1km aprox dels boxes on les forces ja començaven a minvar. La segona transició la faig amb més lentitud que la desitjada i començo a còrrer els últims 2,8km quan els dos bessons fan "cataclac" i me'ls noto a l'alçada del genoll i durs com una pedra. Penso que si m'aturo com fan alguns companys em costarà molt arrancar així que apreto les dents i continuo corrent.  Al cap d'una estona els bessons es relaxen i puc agilitzar una miqueta tot i que no aconsegueixo agafar un bon ritme. Amb un somriure d'orella a orella arribo a la meta amb un temps de 1h19'19''. El pròxim any vindré a fer-ho millor!!

Ens veiem a Sitges!



Tristats



Donant un cop d'ull per internet, m'he trobat aquesta pàgina la qual sembla força interessant. Es poden consultar moltes dades referents a competicions més una informació analítica sobre qualsevol triatleta -sigui professional o amateur-, tot plegat amb diverses dades i gràfiques sobre cadascun de nosaltres, fins al punt que s'obté una puntuació final personal tenint en compte els temps aconseguits, les classificacions obtingudes, el sexe de la persona analitzada, etc. Jo mateix he mirat la meva... bé us convido a que no la mireu, je, je...

Aquí us deixo l'enllaç:

http://www.tristats.net/triathletes.php

Duatló de Vic

Crònica de Jaume:

Setmana amb molt males sensacions.

1) Fins dimecres he arrossegat el cansament del Duatló de Banyoles (fins a cert punt normal).

2) Després he estat tota la setmana amb dubtes de si anar o no a fer-lo. He llegit i rebut comentaris sobre la duresa d'aquesta prova -especialment pel perfil del tram de bici-, i la veritat és que no tenia gens de ganes de patir.

3) I el divendres tinc problemes estomacals, que em deixen una mica "tocadet".

No ho se, però potser tot plegat és un bloqeig mental per evitar anar-hi. En resum, dissabte carrego la bici al cotxe i em dic a mí mateix que si no em desperto al 100% no hi vaig.

Diumenge al matí, em desperto bé, però el núvol que tinc al cap encara hi és. Decideixo anar finalment a Vic, això sí, amb certa preocupació. Arribo puntual, deixo la bici a "boxes", em dona temps de veure les proves infantils i després del brífing es dona la sortida.

La cursa a peu, és un "bucle" i dues voltes per un circuit de sorra força pintoresc al costat del riu. Tant em fot que el circuit sigui bonic, porto 3 Km i ho estic passant realment fatal amb el fetge a la boca (normal per fer els tres primers kilòmetres només he tardat 12 minuts i mig). A la segona volta potser afluixo una mica, però el parcial dels primers 7 Km surt igualment força ràpid: 29:42 a un ritme de 4:15.

Quan pujo a la bici les cames em fan força mal (Ho veus! és el primer que penso), i les dubtes tornen a aparèixer. No obstant, malgrat que el circuit només sortir de Vic comença mica en mica a pujar, aconsegueixo baixar les pulsacions i per fi!!! el meu cap ja és a la carrera. Suposo que també ha influit circular pel Parc Natural del Montseny i les vistes que tens que fan que t'oblidis de tot. El circuit de bici és una mica duret (500 metres de desnivell positiu), has de pujar dos petits port de muntanya, però si portes el ritme adequat es pot superar sense grans problemes. A més, hi ha les baixades on tens la possibilitat de recuperar l'alé.

Arribem a Vic, al cap d'1 hora i 22 minuts (promig de 24'70 Km/hora), i començo a córrer cansat però també força sencer. Intento seguir un ritme constant, i amb paciència fem els 3'5 Km. en 17:47 (ritme de 5:05). Classificació final 306 de 356 finalitzats, i per parcials 278, 318 i 245. I la conclusió final és que hem anat de menys a més en tots els sentits.

   Perfil de la cursa

Imatge del final de la cursa