Triatló Olímpic de Banyoles 2012

 CRÒNICA DE JAUME VALLS

Després d'un matí força tranquil on preparo tot amb molta calma i dino la mar de relaxat, les coses es van començar a complicar...

Quan vaig a carregar la bici al cotxe m'adono que té una roda punxada. Ei no passa res! canvio la roda, inflem i avall. Quan estic sortint de Sant Cugat, començo a pensar que potser a causa de la sequera pot ser que sigui obligatori utilitzar el neopré per motius de seguretat -millor dit d'higiene-, doncs bé, just abans d'entrar a l'autopista dono mitja volta per recollir-lo. Quan ja estic en ruta de nou, tinc un presentiment que em fa tocar la roda de la bicicleta mentres condueixo (la porto dins del cotxe) "Em c*** la p***!!" -el crit encara resona-, m'adono que la roda torna a estar punxada/desinflada. Ara sí que tinc les pulsacions al màxim, en poc més de 2 hores he d'estar dins de l'aigua a la quinta punyeta. Tremolant aconsegueixo marcar el número de Clinic Bikes per veure si em poden ajudar, evidentment és impossible, té la botiga  a vessar de gent, però -això sí- em fa un curset de Mac Gyver en 5 minuts. Arribo de nou a casa disposat a provar algun dels 3 consells que m'ha dit, trec la roda,... i en aquell moment veig que algú em mira... sí és ella! la Orbea!, la meva primera bici de carretera ("la que nunca falla"). Carrego i marxo per tercera o quarta vegada de casa.

Ja a Banyoles, em trobo en Jordi (Sant Boi) i el Toni (Where is la Trini?) a la sortida, podem xerrar una miqueta i sortim més o menys pel mig pensant que és bon lloc. La natació no em deixa massa content, m'agafa flato, estic enmig del "meollo", intento nedar estil waterpolo per veure alguna cosa, porto les ulleres plenes d'aigua, intento buidar l'aigua però m'intenten passar per sobre,... conclusió faig tota la natació "a cegues". Quan veig una mica d'espuma o "algo que se mueve" ho segueixo però no tinc ni idea de si vaig recte o que. Una pena. El temps és de 28:55.

Faig una transició ràpida, i en pocs minuts ja estic fent la pujada forta de Porqueres. Allà m'adono que vaig "grogui", estic una mica marejat i tinc l'estomac regirat. La veritat és que l'aigua de l'estany avui era un fàstic. Passo els primers 15 Km. sense menjar res ni gairebé beure. Aquestes males sensacions amb la tramuntana que bufa avui fan que no estigui gens cómode a la bici. Amb paciència se'm va passant la "pájara", però el vent continua bufant de totes maneres. Avui és un dia dur: 36 abandonaments, em semblen molts. Finalment arribem de nou a Banyoles en 1:31:00 (al loro!, només 18 segons menys que l'any passat).

Començo a córrer, i ara si que s'està millor que no pas l'any passat. Fa fresqueta a l'ombra i et permet portar un ritme constant -entre 5:15 i 5:20-. En 53 minuts exactes arribo a meta. Aquí sí que he retallat 3 minuts respecte l'any passat. Temps final 2:52:55. 

Conclusions finals: La creu és que encara que em sàpiga greu he vist els meus límits en quan a velocitat, tot i les complicacions del dia, sincerament pensava retallar més dels 4 minuts que he fet respecte l'any passat. La cara és que en un any he guanyat resistència i que el dia d'avui és una petita lliçó per Berga.