Triatló de Calafell (2a part)

CRÒNICA DE DAVID GASSÓ

Crònica de "Ha nascut una estrella" (estrellada)

La primera vegada!!!!!, que fort una triatló, alló que ès pels super herois, tres esports en un.

Sis messos d 'entrenament amb un super entrenador (un tal Jonama, no sé si us sona) i uns companys magnífics de totes les edads, sexe i religions.

En fi la triatló pels experts ès facileta, 750m nadant, 20 en bici i 5 correns Nervis????? i ara sóc l'home de ferro (homenet), o això pensava

05h 40m día de la cursa, sona el despertador, estàs boig!!!! (la meva dona)

06h 29m arribo a casa del meu company de fatigues (la seva segona), va sobrat

07h 16m arribada a Segur de Calafell (barri de Calafell), día gris, perfecte i lo primer que mirem és la mar, encara més perfecte, plana plana plana

08h 15m ja em deixat les bicis i quasi pago la primera novatada, m'emportava el dorsal de la bici i el de còrrer, sort del "veterà" que m´ha acompanya

08h 30m sortem els federats, en teoría semblen molt professionals, per sort meva el Sr. Prost surt a la meva sortida, encara no té curriculum per sortir amb els bons, estem mirant com nedan i van en bici, caramba!!!!! semblen màquines

09h 00m em prenc un croissant de xocolata, boníssim

09h 45m comença la cursa

Faig cas de tot el repertori de consells que porto al cap i em poso a un lateral, tàctica acertada de ple, nedo completament sol, com que respiro mirant a l'esquerra vaig veient tota la gent al meu costat amuntagats, començo a nadar una mica en diagonal buscant la boia, un tio davant meu amb molesta, li passo per sobre i el tio és desespera movent el peus, jo estic a sobre d'ell i no ho noto (sóc un malparit), això ès una cursa, deixeu passar als atletes d'elit que per això entreno cada día!!!!!!

ohhhhhhh quin gust, tot perfecte (menys una medussa), la natació es fa curta i sorto sense cansar-me (llàstima, potser podria apretar més)(això sempre és diu quan ja ho has fet) gràcies Sr. Joan així dona gust nadar, respiro cada tres, braços ben allargats, poc moviment de peus, i la famosa cadència cadència (fa uns messos em pensava que ja sabia nadar, quin error!!!!!! ara començo a apendre total 11m no sé si és molt o no però estic encantat (encara babeixo quan ho penso), del meu amic David no sé a on para, dintre l'aigua no és reconeix ningú.

La bici, tres voltes, la primera a molt bon ritme 38-39Km/h, o això creia, amb passa un grup de 10 persones, ara segons tots els consells amb tindria que enganxar darrera d'ells, ho veig imposible, segona volta ja més cansat, amb passa un altre grup, no ho entenc van com bales, em sembla que estic pagant la novatada, perdo ritme i amb menjo l'olla, el proxim grup m'enganxo, tal com ho penso amb passen, grup d'uns quinçe, com corrent (que cabrons), i darrera d'aquet grup la famosa Carol de l'Argentera, collons quines cames més llargues, cinc segons i ja m'ha passat, que dic cinc una merda un segon, ùltima volta tot sól (la soletat del corredor de fons però en bici, això és nou per mi, però per això està el meu cap tocat, penso que vaig primer escapat cap a la meta en solitari), al final arribo, em trec una peu de la sabata en marxa com els professionals, però..... 

ostres la linia vermella i no m'he tret l'altre peu, merda freno com puc i entreno mig descalç, ostres merda just ha on hi més aficionats, la meva imatge pel terra (i a sobre en el meu super "traje" posa el meu nom, per si algú no sabia qui era, sortirè a "videos de primera"

en fi deixo la bici i a còrrer..................

ohhhhhh quina alegria em giro i veig el meu "amic" (entre cometes ja que en carrera no hi han amics) David, quina il.lussió, ja estic content i em paro, la gent amb mira (que fas pallús!!!!!)(tothom crida)tranquils collons, el plaer de correr amb un company teu no té preu, (ja us podeu quedar la copa, cap problema ja la guanyarè un altra día) ara tinc que parlar amb el meu amic i explicar-li les meves vivençes començem a còrrer, el primer km el David una mica agarrotat però de seguida se li passa i agafem un bon ritme, no parem de passar gent, ningú pot amb nosaltres, quin gust, com a mi m'agrada a roda del David, està espitòs i cada vegada va més ràpid, com estic disfrutan................final s'acaba la cursa, s´ha fet curta, llàstima

al final de la nostre categoria 49 i 50 sobre 100, el David m'ha guanyat, ès un campió, estic orgullòs a la general més o menys a la meitat, ja està bé

per mi tot perfecte, organització, el día i el circuit, tindrè que entrenar una mica més sobretot la bici desde aquí aprofito per agrair al Sr. entrenador pels seus consells, paciencia i manera de treballar, i també a tots els meus companys que feu que els entrenaments siguin lo millor del día desprès de treballar (m´ha estic posant tou, meeeerda amb cau una llàgrima, a mi que sóc una màquina.......res ho deixo estar) perdò lo millor del día és quan arribo a casa cansat i veig a la meva super dona((tinc que posar això per si se li ocurreix llegir la meva crònica), t'estimo

em sembla que repatirè, ha sigut magnífic