Sailfish Half Triatló 2012

CRÒNICA DE JAUME VALLS

A les 3:30 del matí m'aixeco per anar al lavabo, i ja no puc dormir més. Dono voltes i voltes al llit però no hi ha manera. Avui serà un gran dia i el meu cap ho sap, el nivell de nervis per molt que em vulgui enganyar és molt superior.

Puntualment, a les 8 del matí em recullen la Neus i el Raul, amics del Poble Sec que tenen una casa a Borredà i ens anem cap al pantà de la Baells. A l'arribar es palpa un ambient especial. Moltes cares conegudes i gairebé totes de concentració, no hi ha la relaxació d'altres proves.

Les vistes tant boniques des d'aquí dalt fan que t'oblidis una estona del que t'espera. L'entorn per fer un triatló és francament excepcional, i l'imatge de les bicis alineades a sobre la presa és impagable. 

SWIM

No ens permeten escalfar dins de l'aigua. Només entrar hem de col·locar-nos perquè fan sortida a l'australiana. Aprofito l'espera a que donin el tret de sortida per posicionar-me a l'extrem més obert. Després del desastre de natació de Banyoles, avui m'he jurat que no tornaria a patir. Estic al costat del calaix de les noies . Ja em va bé, segur que trobo alguna bona referència per anar "a roda". Dit i fet, només començar a nadar ja em trobo relativament cómode seguint algun casquet de color groc. Avui no vull que m'esgarrin la natació. Cada vegada que algú em tanca, s'enganxa o vol passar-me per sobre, sacrifico la referència i en busco alguna de nova. Així anem fent fins que arribem a la primera boia, quan girem m'adono que a l'altra cantó del pantà hi ha gairebé un centenar de persones observant la prova i animant. No m'ho puc creure! Ara ja tinc els braços escalfats, però segueixo amb el meu ritme de creuer el qual només accelero en moments puntuals. Per fi arribem, miro el rellotge i em sorpren que hagi tardat tant (algú comentava que podien ser 2100-2200 metres ¿?). Tant me fa!, m'ha sortit una molt bona natació, amb molt de cap i evitant en tot moment els paparres. Temps 39:08.

T1

La transició llarga-llarga, pujaaaaaada per la rampa fins a dalt de tot i mitja volta corrents per la presa, preparar-nos per sortir, però abans cal recollir tot -neopré inclòs- i deixar-ho plegadet i tancat dins les bosses.

BIKE

Sort que controlo les pulsacions perquè només sortir tenim 2 Km. de pujada al 6%. No porto ni 2 minuts pedalant que s'acosta una moto amb una jutgessa i em diu: "Qué, vamos a tener que sacar las tarjetas ya ¿o qué?" (rotllo àrbitre de futbol de regional) M'ho diuen a mí! que sóc el rei de l'anti-dràfting. Arribem a dalt de tot, i agafem la C-16, passem per dins del Túnel de Berga -moment xulo, xulo-. A la sortida comença una baixada més o menys constant fins a Puig-Reig. Una vegada dins del poble, agafem la carretera de Casserres-Berga on hem de fer 2 bucles amb un desnivell important. El primer em surt bé, però al segon ja comencen a sortir els "problemilles": mal de cul, mal d'esquena, etc. però sobretot, ja començo a tenir símptomes de preocupants de cansament. No vull ni pensar-ho, encara és aviat. Les cames al km. 60 noten la fatiga, al 65 alguna cosa més, al 75 ja estan cansades i al 80 molt cansades. No és només el kilometratge, avui tenim que afegir el desnivell (1200 metres acumulats segons el meu altímetre). I per postres, els darrers 200 metres són en una pujada descomunal. Quan poso el peu a terra, miro els voluntaris com volent dir "us heu passat nois" (ja se que no és culpa seva). El temps força correcte pel meu nivell 3:22.

RUN

Només sortir a córrer, m'adono que les meves cames ja ho han donat tot, intento hidratar-me i menjar per refer-me però em noto la panxa molt plena i a més em fa mal l'estòmac. En aquests moments, tinc seriosos dubtes de poder acabar, les cames estan fetes pols i amb la panxa en aquest estat... Quin panorama! A lluitar! ...amb un ritme lent vaig avançant com puc. No veig la meva familia, quasi millor, estic en un estat bastant dolent. Prefereixo anar al meu rollo. He acabat la primera volta de 7 Km, i ja he vist el recorregut sencer. Per mí acabaria ja mateix, però me la jugo i començo la segona volta. Pel Passeig Industria em trobo els meus "supporters", li dic a la meva dona que si volen tornar en una hora o més que no hi ha problema, la cosa sembla que anirà per llarg... La segona volta és la pitjor, una lluita amb el cap, les cames i la panxa. El circuit és un trenca-cames, però això és Berga i no hi ha manera d'evitar els desnivells. No sé com arribo a la tercera volta (km. 14). En principi ara hauria de ser lo pitjor: ja queden pocs triatletes corrent, ja són més de les 3 de la tarda fa una calor fortíssima i veus per les finestres i els balcons la gent dinant, però contradictòriament estic content per fer la última volta. Vaig mort, però miraculosament m'apareix el bon humor. Aprofito per acomiadar-me dels voluntaris i animadors que m'han vist passar 3 vegades, per dir-lis que ja no em veuran més fins l'any vinent. Al cap de 2 hores i 19 minuts veig meta... "no hase falta decir nada más".

Estic molt i molt content per haver acabat aquesta prova -la més dura que mai hagi fet-. Altament recomanable, preciosa, molt ben organitzada i amb molt bon tracte al triatleta. L'any que ve tornem!! Temps final 6:20:55 (posició 443/500).  

Per acabar us deixo algunes fotos:

 Roda de premsa + brífing

"mañana te acordarás de Berga para siempre"

 Amb en Marcel Zamora

 Pasta party

 Km. 7

 Avituallament, amb cara de pocs amics

 Aquí us podeu fer una idea de les "pujadetes"

 Entrant a meta amb l'Àlex

Amb la "supporter" número 1