Motivació pel triatló

Aquest video és molt motivador per aquells que tenen ja una certa edat...

Apareix un "xaval" de 40 anys, i la transformació que experimenta amb el descobriment del triatló és espectacular. Passa de 103 a 80 kilos en només 18 mesos, pel protagonista és com tornar a tenir 20 anys. Espero que us agradi i que serveixi per motivar-hos encara més. 

Duatló de Granollers

Per segona setmana consecutiva tocava anar a Granollers, i per segona setmana el fred feia de les seves. La neu que havia caigut durant la nit -això sí poqueta-, es presentava desafiant, però enlloc d'agafar por i quedar-me calentet al llit com els 94 que no s'han presentat (un 25% dels inscrits!!), em vesteixo i marxo decidit...

Quan arribo al circuit de Montmeló, tot és super còmode: un pàrking tant gran com el del Alcampo, ple de WC com si estiguéssim al camp del Barça,... una sensació estranya. Deixo la bici al boxes -mai millor dit- i començo a calentar amb un amic (en Toni), al cap d'uns minuts el brífing i gairebé sense adonar-nos ja estàvem corrent per la recta de tribuna.

Al principi tot marxa bé, però de sobte comencen les pujades, renoi quines pujades!, pels desnivells intento imaginar-me que estem a Valldoreix i acabo el primer tram bastant ràpid: en 21:12 (just per sota de 4:15!). Tant bé que havia anat el primer tram, i a la T1 tot es complica: m'haig de treure els guants, posar-me una caçadora per la bici, tornar a posar els guants, casc, sabates, etc. potser arribo a perdre 2 minuts, però tant me fa l'objectiu és no passar fred. Del tram de la bici podríem dir que em sento com "un pulpo en un garaje", és un circuit poc convencional, on la sensació de l'espai és molt diferent, sense punts de referència, apreto a les pujades i a les baixades no faig res,... però bé vaig fent i arriba la quarta volta, de nou als boxes i començo el darrer tram a peu el qual és força dur. Malgrat això, el faig a 4:30 i acabo sencer, sencer, sencer amb molt bones sensacions. Temps final 1:15:56, posició 373 de 432 (per trams 330, 379 i 314).    

Fotos de l'entrada al recinte i de l'aparcament 

Imatges del boxes: força amples i còmodes

Mitja Marató de Granollers

El que tenia que ser una setmana èpica a nivell esportiu, mica en mica ha anat minvant per diversos motius. En primer lloc, la caiguda en bici d'en Jacob i la seva posterior intervenció quirúrgica -per sort, tot acabarà bé-. Després i a causa de les condicions climatològiques l'aplaçament de la nostra invasió d'Òdena, afegida també a la suspensió dels entrenaments. Bé, ja només mancava la Mitja Marató de Granollers, que hi anàvem el Sergi i jo, però divendres m'entero que una inoportuna grip em converteix en l'únic representant esportiu del CNV. Per uns moments penso que també em passarà alguna cosa, però no deixo que els mals pensaments s'imposin i el "ardor guerrero" apareix deixant les coses al seu lloc.

Cap a Granollers...

Arribo "ben d'hora ben d'hora" per poder-me preparar la roba al meu gust. Avui era un tema especialment clau, atès el fred rigorós que feia fora. Gairebé ni m'adono i ja és hora d'anar al calaix corresponent. La meva intenció era sortir tranquil per acabar de calentar les cames i després córrer de menys a més, evidentment al portar pocs kilòmetres a les cames no tenia cap més pretensió. Es dona la sortida i clavo els primers cinc en 4:59. Ara començava el segon tram, per mí el més dur per ser en pujada i força solitari, i a aquestes dificultats se li té que afegir que començo a passar calor -potser vaig massa abrigat- lo que em provoca que em "dormi" una mica i faig els segon tram de 5 Km en 5:10, el tercer segment coincideix amb l'arribada a la Garriga amb una animació BRUTAL i la cursa ja comença a tenir també un desnivell negatiu, el faig en 4:58, i finalment el quart tram és on ho deixo tot el que queda i el faig en 4:45. Temps real: 1:44:32 i força content tenint en compte la poca dedicació.

Com a resum, vull dir que aquesta és la Mitja més important de Catalunya i no és per casualitat, o perqué hi corri "la creme de la creme", o perqué els regals que hi donen són molt generosos, o perqué hi tenen un sponsor important, o perqué la tenen la participació més alta. Només hi ha una resposta: l'animació. En un dia com avui els carrers estaven plens a vessar, i a més, carai com animava la gent. Per uns moments, salvant les diferències llògicament, m'ha recordat els carrers de Nova York pel fet que el públic de la zona se'l veu molt orgullós de tenir una mitja com aquesta. Felicitats!!

 Recollida de dorsal i fira del corredor 

El termòmetre marcant -2'5ºC a l'arribada a Granollers

El pavelló
 

Video de la Duatló de Cerdanyola

Mireu aquest video, molt maco, de la Duatló que vam fer la setmana passada.

Al minut 0:50 hi apareix un conegut...

Propera estació: ÒDENA!!

Duatló de Cerdanyola

Fantàstic!! Aquest matí hem disfrutat com mai, ha estat un d'aquell dies que tot surt rodó, però anem per parts:

Per començar, la organització de la prova ha estat excel·lent. Cap cua per deixar la bossa, tampoc per entrar la bici a boxes, WC grans a la carpa, multitud de voluntaris arreu de la cursa, bossa del corredor generosa -amb ampolla de vi inclosa-, circuit molt atractiu, arc d'arribada amb rellotge, sorteig de material, massatges,... en fi, que si ens hi volen el proper any hi tornem!

Avui ens hem despertat amb 5 graus de temperatura, però mica en mica el termòmetre s'ha anat enfilant fins arribar a una temperatura perfecta per córrer i anar en bici.

Per part del club avui l'hem vingut a representar l'Albert i un servidor, al marge dels que han vingut a donar-nos suport (David, Jacob i el míster). Tot just arribar m'he trobat el Nico i seguidament l'Albert que em comenta que està encostipat, malgrat això acaba la prova en el lloc 203 amb un magnífic temps de 01:11:15. Que farà quan es trobi bé? Pel que fa a la meva cursa, tot i quedar en el lloc 319 amb un temps de 01:20:17 he acabat força content per les bones sensacions que he tingut. M'havia proposat fer els primers 5 Km a un ritme 5:00 ó 4:45 per tal d'estalviar forces, no obstant quan es dona la sortida veig que tothom surt cagant llets i que hem començo a quedar sol a la cua (la mare que els va...), aleshores començo a apretar, al caps d'uns minuts em trobo en Joan i el Jacob animant de valent cosa que em fa apretar encara una mica més... conclusió: tot i la pujada acabo els primers 5 km en 21:40 (a 4:20!!). La part de bici, al ser un circuit més que conegut per mí, l'he dosificat de manera excel·lent. I finalment, ha començat la darrera part a peu on m'ho he passat millor i que se m'ha passat molt ràpida. Aquesta part de la cursa, tot i ser força curta (2'5 km.) en general es veia patir molt a la gent, suposo que deu ser pel fet per haver apretat massa abans.

Bé, a veure si l'any que ve som més del Club Natació Valldoreix!!

L'Albert i jo abans de la cursa

L'ambient a boxes...

...i l'ambient amb companys d'altres clubs (Toni, Jordi i Roger)

Ultramarathon man

Aquest és un llibre força recomanable de llegir, de fàcil lectura i molt interessant. Quan el vaig llegir per primera vegada -des d'aleshores no sabria dir quantes vegades l'he llegit i rellegit- em vaig quedar atrapat i en menys de 48 hores ja l'havia devorat.

El recomano a tothom, però especialment per aquells del club que estan pensant en fer alguna cosa "ultra" (per exemple Sergi i David A.), així que ja ho sabeu qui el vulgui que me'l demani...només hi ha un però, el tinc en anglès.

Un paio trempat! A la Marató de Nova York, vam tenir l'ocasió de conèixe'l personalment

 

Entrenamiento al límite

Mireu aquest magnífic vídeo de Rodrigo Medrano, campió nacional de triatló al Perú. Realment és motivador. El dedico a la comissió de festes del Club Natació Valldoreix...