Triatló Valldoreix: Mitja Marató de Granollers

El que tenia que ser una setmana èpica a nivell esportiu, mica en mica ha anat minvant per diversos motius. En primer lloc, la caiguda en bici d'en Jacob i la seva posterior intervenció quirúrgica -per sort, tot acabarà bé-. Després i a causa de les condicions climatològiques l'aplaçament de la nostra invasió d'Òdena, afegida també a la suspensió dels entrenaments. Bé, ja només mancava la Mitja Marató de Granollers, que hi anàvem el Sergi i jo, però divendres m'entero que una inoportuna grip em converteix en l'únic representant esportiu del CNV. Per uns moments penso que també em passarà alguna cosa, però no deixo que els mals pensaments s'imposin i el "ardor guerrero" apareix deixant les coses al seu lloc.

Cap a Granollers...

Arribo "ben d'hora ben d'hora" per poder-me preparar la roba al meu gust. Avui era un tema especialment clau, atès el fred rigorós que feia fora. Gairebé ni m'adono i ja és hora d'anar al calaix corresponent. La meva intenció era sortir tranquil per acabar de calentar les cames i després córrer de menys a més, evidentment al portar pocs kilòmetres a les cames no tenia cap més pretensió. Es dona la sortida i clavo els primers cinc en 4:59. Ara començava el segon tram, per mí el més dur per ser en pujada i força solitari, i a aquestes dificultats se li té que afegir que començo a passar calor -potser vaig massa abrigat- lo que em provoca que em "dormi" una mica i faig els segon tram de 5 Km en 5:10, el tercer segment coincideix amb l'arribada a la Garriga amb una animació BRUTAL i la cursa ja comença a tenir també un desnivell negatiu, el faig en 4:58, i finalment el quart tram és on ho deixo tot el que queda i el faig en 4:45. Temps real: 1:44:32 i força content tenint en compte la poca dedicació.

Com a resum, vull dir que aquesta és la Mitja més important de Catalunya i no és per casualitat, o perqué hi corri "la creme de la creme", o perqué els regals que hi donen són molt generosos, o perqué hi tenen un sponsor important, o perqué la tenen la participació més alta. Només hi ha una resposta: l'animació. En un dia com avui els carrers estaven plens a vessar, i a més, carai com animava la gent. Per uns moments, salvant les diferències llògicament, m'ha recordat els carrers de Nova York pel fet que el públic de la zona se'l veu molt orgullós de tenir una mitja com aquesta. Felicitats!!