Tot un espectacle (by David Gassó)
Ultra
Trail de Collserola, bon nom per impactar a la gent.
El
dissabte 23 es feien tres curses de muntanya, una de 74 km una de 43 km i una
de 21 km.
Un
servidor enamorat de Collserola i nascut a plena serra pensa en apuntar-se a la
seva segona cursa de muntanya després del èxit de la Ultra de Barcelona
(celebrada a Sitges).
Evidentment
m’apunto a la de 21 km. ja que personalment si no estic ben entrenat no m’agrada
arriscar-me, encara que algun dia faré una d’aquestes llargues.
Per
començar una pua, 46€ d’inscripció, tot una bestiesa, la veritat no ho entenc i
ho considero un abús.
En
fi, em presento el dia de la cursa i al·lucino amb la gent, semblen tots professionals
amb les seves equipacions (tela el marketing com funciona avui en dia).
Per
la meva banda, em trobo ridícul amb màniga curta i sense quasi equipació,
semblo el “gitanillo de Kiev”.
Sense
esperit crític tampoc entenc que per fer 21 km. ens demanin portar tant
material, total parlem de Collserola no d’alta muntanya, que si un got,
capelina, gorra, mòbil, etc. etc.
Em
poso el cinturó i tot el material a dins.
Comença
la cursa amb un pujada que t’hi cagas durant dos kilòmetres, el primer mini
grup d’elit s’escapen lentament, veig una noia amb bon ritme i vaig amb ella i quatre
o cinc més, pujo bé i aguanto el ritme, em trobo amb els primers de la cursa,
quan arribem a dalt m’adono de qui són els professionals, jooooder!! com
baixen, estan sonats!!!!!!! Em quedo tallat sense cap grup, una pena, la noia
que seguia era una tal Fernanda (brasileña) (per això la seguia, merda merda
borra això que em fotran bronca), segur que la coneixeu, al final va quedar la
desena de la general i primera noia. Ja m’he perdut, ah sí!, ara me’n recordo, baixant
les primeres trialeres em quedo sol com un mussol, a la meva edat les baixades
ja fan un mica més de respecte, aquest jovent no controla i van desbocats.
Quan
vas sol en una cursa li dones al “tarro”, és un bon problema, total que el
cinturó amb tot el material m’apretava massa, me’l afluixo, aleshores es mou
molt, m’agafen dolors per tota la panxa, en fi a queixar-me de tot, quin estrès!
Km.
6 m’agafa un grupet amb la segona noia, m’enganxo amb ells i començo a
oblidar-me dels meus “problemillas”, al final arribem a l’avituallament al km.
10 i per fi……. surt lo millor de mi i sobretot de l’entrenament que porto a
sobre, la gent es para un moment a prendre alguna cosa, i zas! (aquest és el
meu moment) canvio el ritme, no prenc res i començo a córrer de debó i a ritme,
un parell s’adonen compte de la situació i em segueixen, ho sento per ells però
l’han cagat, ja he canviat el xip i he aconseguit el meu ritme, els deixo
enrera i em quedo sol una altra vegada, però aquesta vegada pensant en tot
positiu, al final el meu ritme potent (ha ha ha!!!, com m’agrada tirar-me
floretes!) té recompensa i veig un atleta, l’atrapo i el passo, li dic que es
posi a roda que anirem molt bé, més o menys km. 14, al cap de dos km. el meu
nou company em passa ja que començo a baixar el ritme, em poso jo a roda,
seguim perfectes sense ningú al darrera, ens informen que anem dels vint
primers, faig un pensament i veig que dec anar el 7é o 8é de la categoria
(veterans), no està mal.
Alerta!!!!!
Tenim un corredor davant, a per ell, a l’ultima pujada (bé era una paret que t’hi
cagas), el meu company em deixa uns metres enrera i atrapa el nostre nou rival
que està fos, aquest li demana una mica d’aigua i el meu amic es para i li dona
de beure, arribant al turó, a falta d’un parell de km tots de baixada, i després
de beure comença a córrer com un posés, el meu amic el segueix però, merda una
rampa, l’atrapo i em paro a veure com està, - estic bé estic bé, - vés a per
ell, em llenço amb tot el que tinc i l’atrapo després de jugar-me el físic,
estem en una trialera de baixada i no trobo per on passar-lo, llàstima, el tio
reacciona i s’escapa uns metres……..ohhhhhhh!!!!! ja estem a la pista de Can
Caralleu i no he pogut atrapar-lo, miro enrere i veig el meu amic que s’ha
recuperat, freno i l’espero, entrem junts.(és el típic moment emotiu que no pot
faltar en una crònica, snif snif!).
Final
de cursa
Em
fan un massatge prenc alguna cosa i cap a casa
La
organització un deu, els camins ben marcats i molts corriols com a mi m’agrada
(te hubiera encantado Martina).
Les
instal·lacions perfectes
Que
direm del paisatge????, suposo que preciós, però qui ha fet una cursa
d’aquestes sabrà que els ulls no s’aparten del terra.
Menció
especial per un amic, el Sr. Sergi Fonts que ha fet la cursa de 74 km amb deu horetes,
¡¡¡¡¡¡això si que té mèrit!!!!!!
Posició
final 15
Categoria
4 (a 40 segons del meu primer podi de tota la meva carrera), 40 segons
miserables desprès de córrer durant dues hores, que trist!!
Però…..
atenció!!!!!, encara no m’hi dedico a aquestes curses, o sigui que prengueu
nota del meu nom perquè tinc molt a dir……………tot arribarà (sobretot quan estic
dormint)
Salut
companys triatletes
Massatge
.jpg)
