HIGHWAY TO HELL (by Jaume Valls)
Per segon any consecutiu repetia marató a Sant Sebastià. L'any passat va ser la òstia i tenia moltes ganes de tornar-la a fer. És un lloc amb bona climatologia per córrer, bona animació, només 3000 maratonians (cosa molt a tenir en compte, avui que hi ha una sobresaturació que fa impossible córrer en algunes curses) i una fantàstica ciutat amb una gastronomia excelent. Que més es pot dir?
La nit anterior a la cursa, la Rachael em pregunta per la tàctica que penso seguir, i li dic exactament el que penso fer. Ho tinc claríssim, és el que fan molts corredors , el que mai aconsellen els entrenadors, però penso que val la pena provar-ho. És a dir, fer la 1a mitja a un ritme alt per treure un marge que em permeti viure de rendes a la 2a mitja. El meu objectiu és 3:40, per tant penso en fer 1:45 a la primera meitat, i després donar-me un respir de 10 minuts a la segona (1:55) per clavar els 3:40. Senzill, no? Ara us explico com va anar...
Dia de la cursa. Matí fresquet (6ºC) ideal per córrer. Baixo per l'ascensor de l'hotel ja amb el dorsal posat, només 30 minuts abans de la sortida -és una sort poder estar allotjats a només 5 minuts, i a més no cal deixar res al guardarroba-. Escalfo fins el meu calaix, i en un moment ja estic a dins esperant la senyal. Malgrat ser una marató "austera" (només tenen la megafonia i poca cosa més), la sortida de la distància reina sempre és un moment especial que emociona a qualsevol.
Ja de seguida veig que aquest any les coses serien força diferents a l'any anterior. La marató l'han ajuntat amb una mitja i amb una cursa de 10 Km. Els del 10 k, surten 10 minuts més tard i ni els veig, però amb la 1/2 compartim sortida i també bona part del circuit. Conclusió: vaig estar 20 Km en un pelotón que no tenia res a envejar al del Tour. Estava tant poblat que no veies per on anaves (en alguns moments pujàvem a sobre l'acera sense adonar-nos), als avituallaments tenia que demanar a algun altre corredor que no llencés l'aigua perquè era molt complicat agafar alguna ampolla,... en resum tot plegat un merder!, massa gent!
Passo la mitja en 1:45:02 d'acord amb la previsió, i afluixo per deixar que marxi la marabunta que queda (globus de 3:30). Quin agobio!! Això, potser em desconcentra i rebaixo tensió. Arribo al Km. 25 amb la 1a pàjara (1st PJR), no vaig fi, em trobo la Rachael, em pregunta que tal i li dic que regular quan la veritat és malament. Afortunadament, el gel que em prenc fa efecte relativament ràpid i la supero força bé. Me la torno a trobar al Km. 30 i al·lucina que estigui molt millor. No osbtant, al Km. 32 m'agafa la 2a pàjara (2nd PJR),... i ja al Km. 33 vaig malament en el sentit més ampli de la paraula. Aquesta és una part molt fotuda del circuit, et fan anar a un polígon on no hi ha res, sense animació ni públic, amb la qual cosa al cansament físic s'hi afegeix el mental. Intento agafar-me com a objectiu el km. 35, on podré pendre alguna cosa. Per sort, l'avituallament està una mica més avançat (Km. 34'5), camino una mica per intentar digerir bé el gel, aprofito per entrar al WC químic però trobo el "truño del siglo" (potser ha entrat una vaca) i marxo cagant llets. Arranco a córrer tímidament, gairebé ja estic al punt que donem la volta i encarem de nou la ciutat, això ajuda mentalment però no és suficient. Ara és un moment clau, on he d'aplicar la tercera de les 3C -ja m'enteneu-. Ho faig. Començo a pujar, pujar i pujar el ritme. Em fa mal tot el cos i potser em trencaré, però no hi ha cap dolor que em freni, avanço a molts corredors, no se a qui ritme exacte dec anar, ara ja sí que començo a comptar els kilòmetres en negatiu. Queda tant poc!, calculo el temps que porto i veig que l'objectiu que m'havia marcat el tinc molt aprop, vinga va seguim aprepant!
Quan arribes al Km. 38, a la platja, ja veus el final molt aprop. El pas pel centre de la ciutat és espectacular, amb crits ensordidors que resonen pels carrers i això t'impideix afluixar. El públic d'aquí sap i enten perfectament que el necessitem ara més que mai. Del 38 al 42 és el moment més bonic de la marató, el cos vol parar però el cap no li deixa.
Al final arribo a meta amb un temps net de 3:41:14, una miqueta per sobre de l'objectiu però carai molt content per acabar la meva 5a marató, i encara més si tenim en compte que només he tingut 6 setmanes per preparar-la.
Abans de la cursa
Km. 30, a topeeee!!
El Nacho Cáceres i en Carles Castillejos (guanyador d'enguany i flamant campió d'Espanya de marató) ens van reconèixer i van venir a saludar-nos. Molt bona gent.
