Triatló de Sitges 2013

Brillant actuació de l'Edu i la M. Dolors al triatló sprint de Sitges.

Com no podia ser d'una altra manera, l'Edu ha fet una molt bona natació -en un circuit bastant més llarg de la distància oficial-, a la bici ha aconseguit atrapar un bon grup per anar còmode, i finalment a la cursa peu ho ha donat tot fent els 5 Km per sota de 20 minuts. En definitiva el que tots sabem: un màquina!

La M. Dolors (MDl), per la seva part ha millorat notablement l'actuació respecte l'any passat, finalitzant en gairebé tres minuts menys -més encara tenint en compte la distància del recorregut aquàtic d'enguany-, i aconseguint podi com a segona classificada de la categoria V2 (Felicitats!).   

Temps finals:

Edu Carchedi 01:10:57 (posició 103)

M. Dolors López 01:43:01 (posició 444)

A continuació, l'Edu ens exposa les seves vivències:

"Arribem diumenge al matí a la platja de Sitges, on reconeixem una marea de triatletes, fàcilment identificables per les seves estrambòtiques vestimentes, multitud d’accessoris i bicicletes futuristes. Se’ns presenta una mar calmadíssima, sense una sola onada i gens ni mica de vent. Condicions ideals per a, en el meu cas, debutar en un triatló de distància “sprint” homologat.

Son les 8:30 i ens trobem amb la Ma Dolors per a preparar la zona de boxes. Ho deixem tot ben enllestit i fem temps fins a la nostra hora de sortida (11:00 hs). Aprofitem per veure els “tris” que surten a la 1ª sortida (9:30). És una bona imatge la sortida d’un triatló, molt espectacular. Ens podem fixar així com fan les transicions i prenem nota i quedem bocabadats amb la velocitat amb la que passen per davant nostre amb la bicicleta... se t’encongien els co.... el cor.

Son les 10:30 i ens anem a col·locar el neoprè i a escalfar, preparant-nos per a la nostra sortida. Criden els corredors al box de sortida. Hi vaig i veig un lloc a primera línia de sortida, no m’ho penso i m’hi fico allà, amb la cinta a la panxa. Veig a la Ma Dolors col·locada una mica més enrere, ens saludem, desitgem molta sort i ens col·loquem les ulleres esperant el tret de sortida. Poc abans de la sortida, una noia que tinc al costat ens comenta que la natació és lleugerament més llarga del previst, uns 900 m en total... Bueno saberlo...

Molts nervis acumulats després de dues hores d’espera, molta tensió en el cos i.... ¡Meeec! Senyal de sortida! Surto corrents com una fera cap al mar per evitar nusos en la sortida cap al tram de la natació i quan considero que és el moment, em llenço de cap d’una manera molt estètica per a una foto que no s’ha fet, així aconsegueixo que m’entri aigua en les ulleres.. ¡Bravo! Considero l’opció de parar-me un moment a treure’m l’aigua, però darrere meu tinc una marabunta de triatletes furiosos que no tindrien pietat amb mi, així que la descarto ràpidament pensant: “Ara t’aguantes, la pròxima no et passarà”. Amb tot això estic nedant a un ritme bastant fort, per la qual cosa noto les pulsacions disparades, la respiració accelerada, una manca d’oxigen i sento que m’ofego. Així que penso: “relaxa’t col·lega, que et queden 2/3 de la natació encara...” Em faig cas i començo a allargar la braçada i agafant un ritme al que em sento còmode i disfruto de la natació. Així estic molt bé i em permeto apretar una mica al final, sortint de l’aigua entre els 20-30 primers de la meva sortida segons el coaching extern. Faig la primera transició sense problemes i començo a pedalar. M’intento d’enganxar a un grup de 3 ciclistes que porten un bon ritme, però no els puc aguantar i se m’escapen. El circuit consta de 2 trams de 2,5km i 3 voltes a un circuit de 5 km. En aquest circuit hi havia un cert desnivell. Les dues primeres voltes les faig completament sol, no aconsegueixo enganxar a ningú (i ningú s’aconsegueix enganxar de mi...). Però a l’inici de la tercera volta em dobla un pelotó d’uns 10 ciclistes a molt bon ritme i aconsegueixo enganxar-m’hi i ficar-me al bell mig del pelotó, fent així la última volta a millor ritme i amb la meitat de l’esforç.

Arribo així a la segona transició enfrontant-me al tram de cursa a peu amb les piles ben carregades, gràcies a la última volta en pelotó i els ànims dels que m’acompanyes des de fora. Amb cap i cames inicio els 5k a un bon ritme i sense complicacions musculars que era el que més por em feia. Em sento realment molt còmode corrents, i em puja la moral al veure que estic avançant a corredors que anaven més ràpidament en bici que jo i ara ja van fosos. El circuit és molt pla, consta de dues voltes de 2,5km i en la segona volta ja em permeto apretar més per a no guardar res i acabar ben satisfet.

En resum la sensació a nivell físic en la cursa sencera ha sigut fantàstica i he quedat molt satisfet, amb un bon temps per a ser el meu primer triatló.

Esperem en la meta a la Ma Dolors que arriba molt sencera, segona de la seva categoria i molt satisfeta amb les sensacions comparades amb la cursa de l’any passat en la qual també hi va participar.

Agrair sobretot a la família que va acompanyar i animar en tot moment i al gran Jacob pel seu reportatge en directe!

Això no ha fet més que començar.... ¡¡Amunt VDX!!"