Diumenge passat -amb la que estava caient...-, l'Oscar i l'Albert se'n van anar cap a Roses (Alt Empordà) a fer la marxa cicloturista Sportful Roses. Enlloc de quedar-se al cotxe o bé donar mitja volta, la van començar i evidentment acabar. Aquí teniu la crònica de l'OSCAR OSTA:
.... o la constatació de la gran veritat de Laurent Jalabert : "en la bici todo
por el culo menos el viento, que siempre da de cara"
Gran encigalada la que em va proposar l'amic Hortet per aquest cap de setmana. Com a pla d'entrenament per la Quebrantahuesos del 22 de Juny em va proposar la marxa del cap de Creus "Sportful - Arueda" i un que és feble no li va poder dir que no. Doncs bé, pit i collons i la mirada encarada al cel en aquest últim cap de setmana d'Abril que ha estat més propi del Gener. I es que no ha faltat de rés a la jornada : pluja, fred i vent, molt vent que han fet d'aquests 120 km de bicicleta de ruta una auténtica tortura.
I per qué Ironbike?? Doncs fàcil : perqué quan un surt a pedalar amb un troç de ferro amb un parell de rodes, docs pasa el que pasa. Tot i ficar-hi molta voluntat i una mica de cama, és completament impossible competir amb bicicletes de les de veritat, així doncs també la marxa serveix per tocar de peus a terra i veure que cal fer una petita inversió, però aixó, ja ho trobarem! ;)
La marxa en sí molt recomanable, un 10 a la organització i un altre al recorregut, per repetir, sens dubte, però un dia amb solet i sense aire!!
Albert, estas més fort que el vinagre!!!
Gran encigalada la que em va proposar l'amic Hortet per aquest cap de setmana. Com a pla d'entrenament per la Quebrantahuesos del 22 de Juny em va proposar la marxa del cap de Creus "Sportful - Arueda" i un que és feble no li va poder dir que no. Doncs bé, pit i collons i la mirada encarada al cel en aquest últim cap de setmana d'Abril que ha estat més propi del Gener. I es que no ha faltat de rés a la jornada : pluja, fred i vent, molt vent que han fet d'aquests 120 km de bicicleta de ruta una auténtica tortura.
I per qué Ironbike?? Doncs fàcil : perqué quan un surt a pedalar amb un troç de ferro amb un parell de rodes, docs pasa el que pasa. Tot i ficar-hi molta voluntat i una mica de cama, és completament impossible competir amb bicicletes de les de veritat, així doncs també la marxa serveix per tocar de peus a terra i veure que cal fer una petita inversió, però aixó, ja ho trobarem! ;)
La marxa en sí molt recomanable, un 10 a la organització i un altre al recorregut, per repetir, sens dubte, però un dia amb solet i sense aire!!
Albert, estas més fort que el vinagre!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada