CRÒNICA DE JOAN JONAMA
Un cop mes em trobo davant del poble que m´ha vist moltes
vegades entrenar per preparar els meus triatlons. La veritat és que sempre he
pensat que és un lloc ideal per aquest esport.
Sortim la Lluïsa i jo el dissabte amb una pluja bestial i
quan arribem el temporal era important... ( el temps al 3-24 no l´havia seguit tant en la
meva vida). La veritat que el panorama era desolador i la Lluïsa cada
cop mes decebuda… però així es aquest esport??
Aquest matí canvi radical : un vent
fort de mestral i un fred de collons, ens dirigim cap a boxes i la organització decideix que no es fa
natació. Canvi de xip radical, Lluïsa decideix no participar (jo estic
d´acord i vosaltres també...veritat?) En un no res em trobo a tope vestit amb mono, maillot, manguitos
tot del VDX TRI rosita xaxi!
Sortida en tres blocs molt duatleta content, surto al primer
bloc agarrotao total pero tranqui. Al k 3 de cursa trepitjo una pinya i …me llamo tobillo del
color que vulgueu pero segueixo all meu rotllo …faig la transició tranqui pero amb
ganes...surto amb el plat i no el deixo tota la bici, penso que he fet un bon parcial, curradet… molt xupon
i poc ciclista. Faig la segona transició i em sento pata palo pero vaig amb
ganes, ritme de creuer i fins al final pel passeig amb molt de públic animant i un sol
radiant (té nassos). Arribo i no se el temps corro sense rellotge però estic
content, agafo la samarreta un platan, powerade i directe al hotel (a les 11 haviem de
deixar la habitació).
Després he vist corre
el meu fill i ell sí que ha patit però s´ha portat molt bé.
Estic segur que no ha nascut una estrella però encara tinc
una mica de llum, el que si és cert es que, o em dedico a entrenar una mica o
participo per divertir-me. Espero que la propera encara ho passi millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada