CRÒNICA DE M. DOLORS LÓPEZ
El triatló de Gavà havia de ser el
meu darrer triatló de la temporada i teniu un objectiu, millorar la marca de
Sitges.
El dissabte vaig anar a recollir el dorsal i els boxes impresionaven, lloc per a 1.600 triatletes! El mar estava una mica aixecat però res important (al menys això vaig pensar). Una mica amoïnada vaig tornar cap a casa, els nervis normals d'abans de la competició.
El diumenge em llevo d'hora, esmorço, aixeco al Carlos (el meu marit) i marxem cap a Gavà. L'hora límit de deixar les coses als boxes són les 8:15, arribo 20 minuts abans i hi ha una cua força llarga. M'extranya que els del triatló olímpic encara no portin el neopré, però el món està ple de sorpreses.
Quan deixo la bici a dins del box, els del costat comentat que han anul·lat la prova d'aigua: COM? si, i que ha estat substituida per 5 Km correns. En aquell moment se'm cau el món a sobre. No pot ser, a mi no m'agrada córrer, arribaré a la bici ja cansada, per què una distància tan llarga? no negaré que se'm va passar pel cap no competir. Però tenia el meu coacher particular: no estas acostumada als canvis, has de superar la fustració, encara no t'has canviat ..... vaja, tot un ajut.
Camí cap el cotxe per canviar-me, ens trobem l'Hotel AC i decideixo fer-ho allà mateix mentre el Carlos pren un café. De sobte tinc un dubte, no hauran canviat l'hora de sortida???? el temps per aquesta distància és més gran que per la natació! Afortunadament, arriba un altre triatleta que té una habitació allà i li pregunto. El meu dubte era fonamentat, han avançat la sortida 1/2h, marxo cap allà, queden 20 min.
Estiro una mica, no puc córrer/escalfar, em cansaré abans de començar!. Es dona el tret de sortida. No porto rellotge i no controlo, millor, el Carlos sempre em diu que he de guiar-me per les meves sensacions (amb el creuament que porto). Vaig fent, vaig fent i ja sóc a la transició de bici, el recorregut al costat del mar ha estat força agradable i no fa calor. No sóc ràpida a la bici, però m'encanta la sensació de "velocitat" que es té. Avanço gent amb BTT, passeig i inclús gent amb bici de carretera, aplico la famosa paraula del Joan: CADÈNCIA, CADÈNCIA, CADÈNCIA. El recorregut és pla i agradable, només el vent molesta una mica. Tot d'una ja sóc a la T2, m'ho prenc amb calma (i tant, estic 2:14 min) torno a córrer. Les sensacions són que estic més cansada però que tinc forces. El darrer kilòmetre intento apretar una mica.
L'he acabat! en un temps de 1:47:01 i he millorat la meva marca! Els primers 5 Km fets en 26:24!!!
Estic contenta, ha valgut la pena l'esforç i naturalment tots els entrenaments que fem.
Ara a per la propera.
Salutacions,
M. Dolors
El dissabte vaig anar a recollir el dorsal i els boxes impresionaven, lloc per a 1.600 triatletes! El mar estava una mica aixecat però res important (al menys això vaig pensar). Una mica amoïnada vaig tornar cap a casa, els nervis normals d'abans de la competició.
El diumenge em llevo d'hora, esmorço, aixeco al Carlos (el meu marit) i marxem cap a Gavà. L'hora límit de deixar les coses als boxes són les 8:15, arribo 20 minuts abans i hi ha una cua força llarga. M'extranya que els del triatló olímpic encara no portin el neopré, però el món està ple de sorpreses.
Quan deixo la bici a dins del box, els del costat comentat que han anul·lat la prova d'aigua: COM? si, i que ha estat substituida per 5 Km correns. En aquell moment se'm cau el món a sobre. No pot ser, a mi no m'agrada córrer, arribaré a la bici ja cansada, per què una distància tan llarga? no negaré que se'm va passar pel cap no competir. Però tenia el meu coacher particular: no estas acostumada als canvis, has de superar la fustració, encara no t'has canviat ..... vaja, tot un ajut.
Camí cap el cotxe per canviar-me, ens trobem l'Hotel AC i decideixo fer-ho allà mateix mentre el Carlos pren un café. De sobte tinc un dubte, no hauran canviat l'hora de sortida???? el temps per aquesta distància és més gran que per la natació! Afortunadament, arriba un altre triatleta que té una habitació allà i li pregunto. El meu dubte era fonamentat, han avançat la sortida 1/2h, marxo cap allà, queden 20 min.
Estiro una mica, no puc córrer/escalfar, em cansaré abans de començar!. Es dona el tret de sortida. No porto rellotge i no controlo, millor, el Carlos sempre em diu que he de guiar-me per les meves sensacions (amb el creuament que porto). Vaig fent, vaig fent i ja sóc a la transició de bici, el recorregut al costat del mar ha estat força agradable i no fa calor. No sóc ràpida a la bici, però m'encanta la sensació de "velocitat" que es té. Avanço gent amb BTT, passeig i inclús gent amb bici de carretera, aplico la famosa paraula del Joan: CADÈNCIA, CADÈNCIA, CADÈNCIA. El recorregut és pla i agradable, només el vent molesta una mica. Tot d'una ja sóc a la T2, m'ho prenc amb calma (i tant, estic 2:14 min) torno a córrer. Les sensacions són que estic més cansada però que tinc forces. El darrer kilòmetre intento apretar una mica.
L'he acabat! en un temps de 1:47:01 i he millorat la meva marca! Els primers 5 Km fets en 26:24!!!
Estic contenta, ha valgut la pena l'esforç i naturalment tots els entrenaments que fem.
Ara a per la propera.
Salutacions,
M. Dolors
Imatge captada per un radar del Servei Català de Trànsit
jejeje, molt bo el comentari, Jaume
ResponElimina