Triatló Valldoreix: ALTRIMAN 2012

CRÒNICA D'UN QUE LI FA MAL TOT

Jornada històrica del club Natació Valldoreix avui, fins a 8 membres estaven competint en diverses proves arreu de Catalunya -de les quals 4 eren noies... una altra bona noticia!-.

Mentre el protagonisme de la jornada estava a la Garrotxa, l'Albert i jo vam optar per desplaçar-nos al Rosselló a fer l'Altriman, en les versions Sprint i Olímpica.

Abans d'arribar a la Cerdanya parlo amb l'Albert que ja havia competit pel matí, i comenta que està força content amb la cursa i les sensacions que ha tingut. Perfecte, es nota que els entrenaments i el ritme de competició comença a donar els seus efectes.

En el meu cas, definiria aquest triatló com el "chispas" en memòria d'aquell anunci de colònia dels anys 80: "mi primer triatlón de montaña", "mi primera descalificación", "mi primera caida",...

Arribo just però no tard, i quan estic a boxes escolto que en 5 minuts començarà el brífing en 2 idiomes. Prefereixo escoltar-lo des de boxes però m'adono que el micro del que parla en català no funciona del tot bé, i em concentro en la versió francesa: "a droite", "a gauche",... no sembla una explicació molt complexa.

Sota una boira molt intensa es dona la sortida. Acabo el segment de natació molt content i tot ha sortit molt bé, tret d'un petit detall tècnic: he fet la sortida amb els del Half. Sí, tal com sona! Els de l'Olímpic i els del Half tenim el casquet del mateix color, i a sobre retarden la sortida del Half exactament a la mateixa hora que el Olímpic (!!!). Parlo amb els jutges, i els comento que vull acabar malgrat no surti a les classificacions.

Quan començo a pedalar la boira ha passat de molt intensa a super intensa. Malgrat això, el circuit és preciós. Del 15 al 28 hi ha una baixada trepidant, on s'ha d'anar amb molt de compte perquè el terra està moll com si hagués plogut. Disfruto com si estigués en una etapa del Tour passant pels petits poblets de la zona. De sobte, al Km. 28 tot s'acaba en sec...ens fan desviar i comença una pujada d'un 15%!! No em dona temps de canviar els plats, i acabo caient a la cuneta. No em faig mal però caic de ple sobre les ortigues -aquesta vegada m'abstindré d'enviar una foto de com m'ha quedat la esquena-. De la caiguda m'ha saltat la cadena a part de la dignitat. Quan em recupero, les coses van de mal en pitjor: del 28 al 30 hi ha una pujada bestial on guanyem 200 metres de desnivell positiu d'acord amb el comptakm. En resum, coses que pasen en una cursa on el desnivell positiu acumulat és de 1.100 metres en només 52 Km.

La cursa a peu és força agradable, ja s'ha aixecat la boira, amb 20 graus de temperatura i sense humitat es fa molt fàcil de fer. Tot i el cansament de les cames porto un ritme constant i alegre al voltant de 5:15 calculo jo, però sobre el Km. 7 hi ha una altra sorpresa: una pujada de 500 metres cap a una urbanitzacio. El primer que penso és que estan sonats, després penso que deu ser per quadrar la distància del Half (fem 10'5 KM). Finalment arribo reventat però molt content. Encara que no aparegui a les classificacions i no sàpiga el temps final oficial -calculo unes 3 hores i 35 minuts-, em sento més que mai Finisher per vèncer la duresa d'aquesta prova (desnivells, condicions climatològiques, altura, etc.).