Duatló de la Segarra

Crònica d'Albert Hortet:

" Amb un cel ben gris i força amenaçador, dissabte a les 13h em dirigeixo cap a St. Guim de Freixenet, on s'hi disputarà el IX Duatló de la Segarra. A mesura que ens hi acostem (m'acompanyava el meu germà!) la meteo és cada cop més adversa. Fins i tot arribo a pensar que la suspendran. Ara plou, ara surt un raig de sol, ara torna a ploure i ara fa un vent gèlid que qualsevol diria que estem en ple mes d'abril. Però la primavera ja ho té això.

La gent en té ganes i em començo a motivar. Em poso tota la roba que porto (carai quin fred!), deixo la bicicleta als boxes i començo a escalfar amb l'impermeable posat. La primera part de la prova eren 5,6km de cursa a peu, els quals consistien en donar dues voltes a un circuit on hi predominaven els camins sense asfaltar i alguna que altra pujada. La gent surt amb el ganivet entre les dents i amb més dificultats de les esperades arribo als boxes. Casc i canvi de sabates (cada cop sóc més ràpid!) s'agafa la bicicleta i a pedalar. Els 21km de bicicleta eren 10 de baixada i els següents 11 de pujada. La baixada la fem rapidissima a una mitja d'uns 45km/h aprox i xupant-nos roda els uns dels altres. Ara t'avancen uns ara els avances tu i així contínuament fins donar mitja volta, començar a baixar pinyons i amuunt! Durant la pujada el grup es va diluir però jo vaig continuar pedalant amb força il·lusió fins a 1km aprox dels boxes on les forces ja començaven a minvar. La segona transició la faig amb més lentitud que la desitjada i començo a còrrer els últims 2,8km quan els dos bessons fan "cataclac" i me'ls noto a l'alçada del genoll i durs com una pedra. Penso que si m'aturo com fan alguns companys em costarà molt arrancar així que apreto les dents i continuo corrent.  Al cap d'una estona els bessons es relaxen i puc agilitzar una miqueta tot i que no aconsegueixo agafar un bon ritme. Amb un somriure d'orella a orella arribo a la meta amb un temps de 1h19'19''. El pròxim any vindré a fer-ho millor!!

Ens veiem a Sitges!