Doncs sí, quan ens posem, ens posem de veritat. En poc menys d'una setmana han caigut un parell de ironmans... "que no es moco de pavo", eh?.
En primer lloc, la Clara Bosch aconsegueix acabar amb solvència l'Ironman de Mallorca amb un temps de 12:37, i vuit dies després, en Jaume Valls acaba l'Ironman Barcelona en 11:54. YUJUUUUUUUU!!!
Els propers dies penjarem les cròniques pertinents. Amuuuunt VDX TRI!!
Diumenge 14 de setembre, en plena Festa Major de Valldoreix, es va cel·lebrar el primer Trail de Valldoreix, una carrera de "muntanya" de 7'5 Km. assequible per a gent de tots els nivells. Aquesta cursa era gratuïta, organitzada per la gent del Complex Esportiu, es pot dir sense dubtes que va ser tot un èxit.
Per part nostra, va anar el César, en David Gassó i en Darío, sense oblidar-me de molts amics i companys que a vegades entrenen amb nosaltres.
Els resultats van ser els següents:
César Encina 31:07 (14é classificat)
David Gassó...més al darrera, no duia xip
Darío Huesca 38:31
TRIATLÓ DE CALAFELL
La Marit que ja torna a ser amb nosaltres i la Rachael que ja per tercera vegada s'iniciava a competir en distància sprint, van ser les participants rosablaves a Calafell.
Al tractar-se d'una prova puntuable pel Campeonat de Catalunya de triatló el nivell era bastant altet, i també destacava la presència de nombrosos cadets. Les noies van tenir una sortida per elles soles, després el circuit de bici era molt pla -ideal per anar a roda- i finalment els hi va tocar patir en la cursa a peu a causa de la calor que es va aixecar.
La Marit i la Rachael van decidir entrar juntes amb un temps de 1:19:57
En César Encina va participar al Triatló olímpic de Palma de Mallorca, i certament va petar el crono arribant dintre dels primers quinze classificats. Està fino, fino!
Els temps difícils de millorar: 23 minuts la natació, 1 hora la bici i 40 minuts la cursa a peu, acabant en un temps final de 2:06.
¡¡César que vas camino de participar en pruebas de la ITU!!
Sí, és cert portem masses dies sense actualitzar el bloc, bé, ja se sap amb les vacances pel mig... Disculpeu-nos, des d'ara intentarem portar una pauta amb certa regularitat.
No obstant això, no us penseu pas que hem estat quiets, més aviat el contrari. Durant l'estiu han caigut algunes competicions , però sobretot hem anat entrenant -alguns de forma secreta, ejem, ejem-.
Aquí us fem un petit resum de l'estiu:
AQUATLÓ DE CUNIT
El gran César Encina va tornar a fer podi. Quin crack!
Especialista en curta distància, bon corredor i millor nadador, realment es va sentir com peix a l'aigua.
TRIATLÓ DE BANYOLES. ITU OPEN
Aprofitant que aquest any Banyoles tornava a ser seu dels campionats d'Europa ITU, la Rachael es va apuntar a la categoria OPEN. Un gran triatló, amb bons preus i una infraestructura dissenyada per als professionals, sincerament molt recomanable. L'actuació, molt bona (top 30 femení). Ja comença a agafar experiència en això del tri, i aviat ens passarà la mà per la cara...¡ojo al dato!.
AQUATLÓ DE BLANES
Una altra vegada han estat les noies les que han fet el pas endavant. Molt bé per elles!!
La M. Dolors, La Teresa i la Martina van participar a l'aquatló de Blanes. Per cert, que bé els hi queda el color rosablau. Amuuuunt noies!!
I per acabar, algunes altres imatges de l'estiu...
Si dissabte ens pensàvem que havíem triomfat, doncs diumenge encara va ser millor. La Clara i el César van participar en la modalitat olímpica de l'Altriman aconseguint podis per grups d'edat.
En concret, en César Encina va quedar 17é a la classificació general però va quedar 2on del seu grup d'edat, mentres que na Clara Bosch va ser la 6a classificada femenina i també va aconseguir la 2a plaça per grups d'edat.
Moltes felicitats a tots dos!!!
No massa lluny d'allà, en David Gassó i en Miquel García participaven en la dura cursa de muntanya Olla de Núria. Com sempre, els 2 experts en aquest terreny van fer una molt bona participació.
"Les folies sont les seules choses qu'on ne regrette jamais"
Més encertat impossible. Aquest és el lema de la prova i s'adapta com anell al dit a les sensacions que vam experimentar dissabte passat. En David Pros i jo, ens vam embarcar en aquesta travessia sabent que era complicada, molt complicada, però també sabent que era un repte que mai ens penediríem d'haver intentat assolir-lo o, com és el nostre cas, d'haver lluitat per aconseguir-lo.
Dissabte al matí (8:30h) al llac de Matamala (Les Angles). Fa un fred de rigorós hivern. La gent es posa el neopré molt abans per no passar fred, però tot i així, veus gent tremolant de fred. Amb en David pactem d'esperar-nos a boxes per fer el circuit plegats -ni que sigui a certa distància visual per no fer drafting-.
Sortida neta, quin gust nedar amb tant poca gent i en un lloc tant ample (de fet es tracta de creuar el llac de punta a punta i tornar). Aquí sí que es poden aplicar els conceptes tècnics com nadar " a roda". A la primera meitat de la natació al cos li costa escalfar-se -molt normal-, no obstant a la tornada, agafo un bon ritme ue em deixa prou content. Calculo que el David tardarà no més de 3 minuts més que jo. Em preparo, m'abrigo bé, ordeno un parell de coses, però no el veig, finalment apareix una mica més tard de l'esperat (es veu que s'ha desviat una mica dins del llac), i li dic que començo a passar perquè m'estic congelant i necessito moure'm.
Tots dos tenim un nivell similar de bicicleta (efectivament!, al final jo vaig fer 4h30 i ell 4h32), osigui que calculo que si surto tranquil en alguna baixada m'atraparà. Comencem amb el primer port: Coll de la Llosa, és el més fàcil, però també té el seu que. Des d'allà, una baixada molt tècnica per un camí rural asfaltat però amb corves molt tancades i força gravilla pel terra. La baixada són uns 14 km. però hem passat de gairebé 1900 metres d'altura a només 1000. I evidentment ara cal tornar a pujar perquè ens espera el Coll de la Creu (1700 mts.). Les vistes que tenim són espectaculars. El camí no és recomanable per qui tingui por a les alçades. Circulem per carreteres de 2 metres d'amplada, al costat d'uns precipicis de centenars de metres. Això sí, super preciós. La pujada fins al segon port important és mooooolt llarga i dura, començo a patir per l'infern que m'espera a Carcannieres i Querigut. Ho conec de l'olímpic de fa dos anys, i començo a pensar que si no tinc cames els hauré de pujar-los caminant. Un cop a dalt del Coll de la Creu, comencem a baixar, i em concentro en oxigenar de nou les cames. Per sort, del 43 al 66 gairebé no hi ha pujades importants. Ara només m'he de preocupar de no agafar una hipotèrmia i que el vent no em tiri de la bici...lo normal! Concentració absoluta, Km. 66, estic a les portes de l'autèntic infern. Els primers 4 Km. fins a Carcannieres són demolidors. Un pendent superior al 10% sense cap pausa. Quan penses que ja està tot fet, surts del poble i la tortura segueix fins a Querigut, i després pujar, pujar, i pujar fins no se quan. La tornada fins a Les Angles puja una mica, però comparat amb el que hem fet sembla baixada. Finalment s'acaben els 92 Km amb 2100 metres de desnivell positiu.
Començo a córrer i el David no l'he vist a la bici, espero que estigui bé perquè el circuit és força dur. La primera part de la cursa a peu és planeta, passem la presa i a l'altre cantó del llac donem mitja volta. Poc després de girar, veig que avança amb el seu ritme habitual. El veig força bé, ara sí que m'agafarà. Finalment sobre el Km. 10, dins del poble de les Angles, sento uns crits, és ell i l'espero. Comencem a córrer tots dos junts, podem parlar, i anem fent una molt bona feina d'equip: caminant als rampons bestials i corrent a les parts planes i baixades. Tot plegat amb un ritme força eficient que ens fa agafar a algun altre competidor. Cal dir que aquesta mitja té un desnivell positiu de 440 metres. Sobre el km. 16-17, al camí del llac Balcebre començo a tenir problemes d'estòmac, no puc córrer i tinc problemes per pendre res als avituallaments. El David que és un sant m'ajuda a acabar, i completem el triatló en un temps de 7 hores i 40 minuts. Molt i molt contents.
Obligatori parlar de l'ambient durant la cursa i la feina dels voluntaris. El fet de ser només 300 i escaig triatletes, fa que l'ambient sigui de molta solidaritat entre nosaltres, quan t'avancen en bici o corrents és estrany que no et donguin ànims o preguntin com et trobes. El públic que et ve a veure t'anima de tot cor, i tot plegat fa que et sentis força especial. Ah! i la feina dels voluntaris és bestial. Si nosaltres passem fred, doncs ells ni t'explico. Chapeau! Mireu les imatges al Coll de Paihlleres...
Els més ciclistes del club no van voler faltar a una de les marxes cicloturistes més importants que s'hi organitzen: la QH "Quebrantahuesos".
Aquests "màquines" (Clara, Ferran, Oscar i Pablo) van triar per la "llarga": 200 Km amb 3000 mts. de desnivell positiu, i van acomplir sense problemes l'objectiu. Llàstima de la baixa d'un finisher com és l'Albert.
