HALF EMPURIABRAVA

Jornada important pel club, millor dit molt important per diversos motius: en primer lloc, a causa de la nombrosa participació tots plegats en un triatló, i després, per suposar per a molts el debut en un triatló de mitja distància.

Com a club -amb estructura i patró d'equip de triatló- ja fa 4 anys que treballem. Durant tot aquest temps hem anat evolucionant en aspectes qualitatius i quantitatius, però humilment potser caldria destacar el qualitatiu. Molts dels nostres companys ja fa temps que haguéssin pogut debutar -de capacitat alguns en van sobrats-, però gràcies a la labor del míster s'ha pogut tenir la paciència (paraula que poques vegades no existeix en el món del triatló) necessària perquè tot això arribés en el moment adequat. 

En un primer moment, superem la desena d'inscrits per aquest triatló, després malauradament a causa de lesions i motius laborals tenim algunes baixes (Albert M., Clara, Massagué, etc.), tot i així, l'expedició rosablava fa molt bona pinta. Fins a 20 persones ens reunim per sopar a la Tagliatella d'Empuriabrava la nit anterior.

Dia D Hora H. Condicions climatològiques ideals: bona mar, temperatura fresqueta sense fred i sobretot molt poc vent tenint en compte que estem al bell mig de la Bahia de Roses. Una vegada es dona la sortida així és com es desenvolupa tot el tema:

SWIM. 1er César, 2on Joan, 3er Jaume, 4rt Marit (oh la la!, tres bien!), 5é Gassó, 6é Manel (encara estava clapat), 7é Pros, 8é Nacho i 9é Ferran. 

BIKE. El César surt a un ritme estratosfèric (2h42), el Joan que deia que aniria tranquil (ja ja que bueno) a un ritme molt fort (2h44), el Manel és el tercer en arribar a la T2 (sobre el km 65-70 comença a remontar posicions (suposo que ja quasi al migdia es comença a despertar), després arriba el Jaume, tot seguit el tàndem dels Davids, més tard la Martina que fa l'equip de relleus femení i finalment el Nacho. La gran nota negativa, és l'accident del Ferran el qual, si no arriba per la seva habilitat a sobre la bici, hagués pogut ser bastant dolent. Una pena, estava remontant posicions i ja al km. 26 per culpa d'un ciclista totalment inexpert va caure i va destrossar els radis de la bici. Ànims Ferran!

RUN. En César, com tot el triatló al seu ritme ràpid, en Joan intentant seguir un ritme constant malgrat els dolors musculars, en Manel corrent d'una manera espectacular (1h36), en Jaume ja no va sortir a córrer a causa d'una lesió que esperem que comenci a quedar enrera, els Davids apretant fort en una disciplina que dominen, la Rachael volant al relleu de la Martina (1h36) i el Nacho aguantant el tipus com un autèntic campió.

Al final, aquests han estat els temps definitius:

César Encina 4:56 (debut i sub-5h.)

Manel Pardo 5:02

David Gassó 5:12

David Pros 5:19

Joan Jonama 5:19

Nacho Martínez 6:13

Tema Girls 5:22 (primeres classificades en relleus)

Triatló de l'Ametlla de Mar

Dissabte a primera hora de la tarda, horari clàssic per fer un triatló, al igual que ja fa molts els partis de futbol es jugaven els diumenges a les cinc.

En aquesta ocasió, la Marit, el Ferran i la Rachael baixen fins a al bonic poble pesquer de l'Ametlla per fer un sprint i un olímpic respectivament, acompanyats evidentment de les respectives families.

L'ambient és molt bo, pocs participants, però -no obstant això- el nivel és força alt. El mar ja des del principi es veu força arrissat, i amb fortes corrents una vegada t'endinses cap a l'interior. La situació que es troben la Rachael i el Ferran és força complicada amb meduses, poca o gens visibilitat, onades i lògicament les corrents. Per molt que els voluntaris amb caiacs s'esforcen per ajudar la dificultat és molt alta. Finalment, el mal tràngol de l'aigua es supera, i comença un circuit de bici ple de tobogans on costa molt aconseguir una bona velocitat de creuer. La cursa a peu és per la part litoral del poble, on gaudeixes veient les vistes tot i alguna pujada trencadora que hi ha. Per sort, la temperatura és bona i aconsegueixen tots 3 un bon resultat:

OLÍMPIC

Ferran 2:42:16

Rachael 2:58:05

SPRINT

1:29:25

Triatló Olímpic de Banyoles (Campionat de Catalunya)

Primer triatló amb cara i ulls de després de l'estiu. A causa de les merescudes vacances per alguns i per altres les obligacions laborals de l'estiu, no l'hem pogut preparar com calia. Tot i així, ens presentem amb 3 bons elements com són: l'Albert Hortet, el Manel Pardo i l'Albert Mas.

Tot i el canvi de recorregut (molt millor el d'abans evidentment), es pot considerar un triatló dur per l'hora en que es fa (dissabte al migdia), per la natació del llac, pels desnivells del circuit de bici i -sobretot- per l'alt nivell dels participants. Cal recordar que es celebra també el Campionat de Catalunya de Triatló.

Pel que fa l'actuació dels nostres rosablaus, va ser la següent:

Manel Pardo 2:27:32 (fantàstic parcial de bici tot i deixar-se les bambes a casa!!, je je)

Albert Mas 2:40:16

Albert Hortet 2:51:06

Estiu 15'

Dimarts 1 de setembre. Tècnicament un dels darrers dies d'estiu i últim dia per tancar els fitxatges de l'estiu. Enguany ens presentem amb molt pocs fitxatges però d'una tremenda qualitat, sobretot a nivell humà. Estem segurs que un any més creixerem -encara més- com a equip en tots els sentits. Tornem amb moltes ganes i amb molts objectius, alguns francament interessants. 

Mentrestant, a l'estiu hem aprofitat per descansar, entrenar i competir una mica també. Aquí us deixo un petit resum de les competicions estiuenques:

TRIATLÓ DE LA VILA
Bona presència de tris i bons resultats
Manel Pardo 1:07:59
Núria Capellas 1:19:31
Martina Rothe 1:19:42
Marit Faucogney 1:26:25
M. Dolors López 1:27:42

TRIATLÓ SPRINT DE BANYOLES
Una altra vegada en Manel que està "on fire" tornava a competir en distància sprint "que no pare la fiesta"

TRIATLÓ SKODA ANDORRA (distancia olímpica)
En Ferran va competir en aquest exigent triatló. La veritat bastant dur per l'alçada, la temperatura de l'aigua i sobretot els desnivells a la part de la bici i corrent. Xapeau!

TRIATLÓ DE TARRAGONA (distancia olímpica)
El que tenia que ser una molt bona prova, va resultar un desastre a causa de les condicions climatològiques. Finalment el triatló el van convertir en un swim-run. Per part nostra, hi van anar en David Pros i la Rachael. Amb aquestes circumstàncies els temps no val massa la pena possar-los.

Tampoc ens tenim que oblidar de les nombroses travessies que hem fet al mar: Sant Feliu, Blanes, Illes Medes, etc.

Propera parada... BANYOLES!!

TRIATHLON VITORIA-GASTEIZ (distància IRON)

CRÒNICA DE JAUME VALLS

Només acabar el meu primer triatló de llarga distància, ja tenia prou clar que no seria el darrer. Es tracta només de donar-li sentit a la vida, aprofitant una de les teves passions. A nivell personal, penso que la vida és molt curta i amb prou obstacles com per deixar-la "perdre" tant sols deixant que el temps passi.

Amb aquesta filosofia "positivista" encaro les 16 setmanes d'entrenament específic, on hem acumulat uns 80 Km de natació, 2.400 de ciclisme i 500 de running. Físicament m'he trobat molt bé, i, a més, amb un punt més de maduresa i experiència, la qual cosa és força important en un esport tant complert com aquest.



Per fi, arribem a la setmana clau, on acabem una setmana laboral d'infart, de moltes hores i de molts nervis, i seguidament ja em puc "relaxar" amb l'Ironman je je. Carreguem el cotxe i viatgem cap a Vitòria. Tot molt plàcid. El dissabte, no obstant, és més estressant: fira, registre, brífing, viatge cap al check-in (T1) per portar la bici i revisió de material, deixar a la T2 les bambes i finalment buscar algun lloc per sopar. Conclusió: que passa el dia volant.

Dia D Hora H. Li demano al Richard Calle (està de públic) que m’ajudi a pujar el neoprè, i molt amable em desitja bona sort. Veig la sortida de les dones, la dels del Half i ara sí que ja ens toca als del Full que li diuen per aquí. Intento buscar un lloc on poder sortir còmode -som massa gent, al voltant de mil persones al mateix temps-, aconsegueixo estar bastant al davant però tot i així sé que m'hauré d'obrir exageradament si vull nadar a un ritme constant. Botzina de sortida, i tiro tota l’estona cap a la dreta. De seguida, tot i portar el neoprè, ja noto que l'aigua dolça no té res a veure amb el mar, però em concentro en sortir fort per trobar un bon lloc. És difícil. Noto que estic bastant al davant, però també veig que els demés triatletes en aquesta zona adopten un rol molt competitiu i agressiu (els premis en metàl·lic tampoc son tant bons penso jo). Intento tenir paciència, sí, però no ser idiota, de manera que vaig fent molts canvis de ritme i de direcció contínuament. Amb aquestes dificultats veig que aguanto força bé, i això em dona confiança per mantenir un bon ritme constant de creuer les 2 voltes. Al final, surto en un temps de 1:04, dins dels primers 100 classificats, a només 5 minuts del guanyador absolut.

 

Transició rapideta, i amb la fresca del matí comencem els 180 Km de bici. Ja des del principi, no em noto amb la frescor que he tingut darrerament a sobre la bici. Desconec el motiu: l’estómac que no el tinc prou bé? No dormir bé? Nervis? No ho sé. La qüestió és que tinc son a sobre la bici, m’estic avorrint com una ostra i no m’ho estic passant gens bé. Una pena. El paisatge és molt maco i pels pobles on passes t'animen molt. Em faig creus de com serà de dur i llarg el dia. Tampoc ajuda gens el fet de barrejar el meu baix nivell ciclista amb el de sortir tant aviat de l’aigua. No paren d’avançar-te bicicletes a unes velocitats increïbles –fins a 600 bicis m’arriben a avançar!-. Al voltant del km 80 ja em passa pel cap la terrible idea d’abandonar, no pot ser!, però és un pensament realista. No semblo estar en condicions per a una cursa tant llarga. El circuit són 2 voltes llargues i una de més curta. El desnivell acumulat no és molt exagerat (1000 metres positius), però lo pitjor és l’aire que bufa a les zones més planes. Finalment, aconseguim arribar a Vitòria i completar els 180 kilòmetres en 6:36 (posició 700 aproximada).

Només sortir de la bici, ja veig que les cames estan “contentes” de canviar d’esport. Em trobo la Rachael que fa força estona que m’espera i ja m’adorno que l’ambient a la ciutat és increïble. Tot plegat és un canvi de xip total. Plantejo amb molta il·lusió fer la marató, i també m’adono que l’entrenament que porto a sobre està fent el seu efecte. Són 4 voltes de 10’5 Km. Només parant-me als avituallaments, els kilòmetres van passant amb molta paciència, intento seguir ritme de creuer, amb encara més paciència, en aquests moments si goses pensar en el que et queda i veus com estàs no ho aconseguiràs, per això intento tenir només pensaments positius. Arribem al final de la segona volta. Cada vegada que passem pel centre, l’animació et fa posar la pell de gallina. Hi ha gent per tot arreu, però especialment pel centre. A més, l’actitud del públic és excel·lent, animant com si fossis un amic o familiar seu (espectacular!!) Ara comencem a fer els km en negatiu, però el cos ja està queixant-se per tot arreu. El problema més gran que tinc, com sempre, és l’estómac. Un gran problema, perquè si no puc menjar i beure bé, no tindré prou forces per acabar. Amb el suport logístic de la Rachael, em prenc una cervesa amagat dins d’un parc. Me l’estic jugant, em poden desqualificar si em veuen (tant sols uns minuts abans els jutges m’han amenaçat per una autèntica tonteria) però m’és igual, no faig mal a ningú, no lluito per cap podi, només contra mi mateix. Realment ho necessito, porto hores prenent aliments i begudes ensucrades. Acabem la tercera volta (la pitjor), i comencem la quarta i última. Anem justos de forces però psicològicament és la millor. Del 36 al 40 km he de caminar per culpa del mal de panxa, una llàstima, estava fent un molt bon temps a la marató. A 2 km del final, és impossible caminar, la gent t’empeny cap endavant amb el seu suport, ni t’adones i ja estàs a la Plaça de la Virgen Blanca, amb milers de persones dins i els seus crits que ressonen amb força. Buff, encara ni m’ho crec. Finalment, acabo el meu segon Ironman amb una marató de 4:16 (posició 400 i pico) i un temps total de 12:08 (posició 597).

 

 

Quin  tros de triatló! Ara entenc perquè li diuen el Roth de la Península Ibèrica, el repetirem alguna vegada segur.

Una experiència molt intensa...



 

TRIATLÓ DE CAMBRILS + ZARAUTZ

El cap de setmana passat va ser força actiu: fins a 10 rosablaus van participar al Triatló de Cambrils, que inclou la ja clàsica sortida de cap de setmana de Cambrils (sense comptar algun animador que va baixar en bici des de Valldoreix), mentres que la Clara va participar al mític triatló de Zarautz.

Enguany ens vam haver de repartir en 2 hotels. Sopar per tercer any consecutiu a la mateixa pizzeria de la part antiga de Cambrils (es nota que ens agrada, oi?) i a dormir aviat que a l'endemà hi havia guerra de la bona. En distància olímpica, participàven el Joan, el Ferran, el Nacho Martínez i el César. I en distància sprint teníem a l'Albert Mas, el Jacob, la Rachael, la Marit, i la MDL. 

Aquest any vam notar la organització una mica més fluxa que els anteriors anys. No obstant això, el dia va ser perfecte per competir.

Aquí teniu els resultats:

OLÍMPICS

César Encina 2:23:04 (41é classificat de 309 arribats)

Joan Jonama 2:29:14 (93é)

Ferran Hernández 2:42:12 (197é)

Ignacio Martínez 2:24:32 (241é)

SPRINTERS

Manel Pardo 1:11:12 (20é classificat de 226 arribats)

Albert Mas 1:13:52 (29é)

Jacob Roman 1:16:23 (51é)

Rachael West 1:22:15 (110a i 8a classificada femenina!!!)

Martina Rothe 1:24:07 (132a)

Marit Faugcogney 1:30:24 (174a)

M. Dolrs López 1:39:25 (219a)

600 Kilòmetres més al nord, la valenta de la Clara s'enfrontava al mític i dur Triatló de Zarautz de distància B (2'9-81-20). Tot i tractar-se del nord, on el temps no acostuma a ser molt benévol, les condicions climatològiques van ser molt pitjors que de costum amb ruxats molts intensos durant bona part de la cursa. Malgrat les terribles inclemències metereològiques, la Clara va completar el triatló en un temps 6:08:33.

Moltes felicitats a tots/es!!!

CHALLENGE SALOU + TRIATLÓ DE MATARÓ + TRAIL DEL MONTSENY

Molt bon cap de setmana. Activitat frenètica dels rosablaus per diverses bandes del país.

Comencem pel sud. A Salou la franquicia Challenge organitzava dins del mateix cap de setmana, un triatló de mitja distància, un triatló semi-olímpic (1000-45-10) i un aquatló. En Jaume, la Rachael i la Marit es van inscriure en cadascuna de les proves respectivament. En conjunt, tots tres molt contents per com han anat les coses. Per part del Jaume, resultat final de 5:16, fantàstic temps i sensacions molt bones de cara a l'IM de Vitòria. Cal seguir treballant per aquest camí. Per part de la Rachael, bon debut en distància olímpica. Una experiència nova increïble i que li servirà moltíssim per seguir millorant. I per part de la Marit, molt bona natació -d'acord amb el nivell que està demostrant últimament- i patint en la part a peu. Tot i així, quan estigui més fina corrent els resultats llavors seran molt més que bons.

Pel que fa als "trail-runners", en David Gassó i en Manel es van inscriure a la cursa llarga de 27 Km. En Manel està com un "tiro": jove, fort i amb resistència, només li falta agafar experiència i aleshores tots patirem, je, je Per aquest motiu, amb molt bon criteri va decidir córrer conjuntament amb un gran veterà com és en Gassó. Tot anava de fàbula, fins que una inoportuna torçada de turmell va fer que en David abandonés lesionat, i en Manel hagués de finalitzar tot sol. Temps final 2:58:10 i posició 54a de la general. Aquest xaval promet!!

I acabem amb el Maresme. L'Albert Hortet i l'Oscar tenien ganes de fer un sprint i van decidir apuntar-se a un clàssic del circuit català: el Triatló de Mataró. És un triatló amb un circuit senzill però que es complica molt atès el gran nombre de participants que hi va (al voltant d'un miler) i l'altíssim nivell dels participants. Tot i això, van gaudir i acabar força contents. Resultats finals: Albert Hortet 1:14:11 posició general 414/743 i Oscar Osta apareix com a desqualificat per retallar el tram de l'aigua (circumstància que desconeixem en absolut).