Aquest darrer cap de setmana, fins a 9 tris al Duatló dels Pelags i en Jaume a la Marató de Tarragona, no cal dir res més, oi?
Anem per parts, comencem amb una petita crònica de la MCD per part de Jaume Valls:
"Tarragona. 8a marató, sí la vuitena, però aquesta vegada vaig amb poques ganes. No és estrany, fa uns dies que les sensacions són dolentes, sobretot amb les cames cansades. Intento pensar que és psicològic però ja em conec massa, el cos ha dit prou. Tot i així, vaig amb l'esperança que només començar a córrer tots els dubtes s'escampin. La idea és anar a 5'00 min/km, i surto amb la llebre de 3:30. Els primers 5 primers kilòmetres ja tinc la confirmació que avui patiré (mare meva!, quina por! però com es pot pensar això tot just al principi d'una marató!!). Les cames no estan al seu to habitual, però continuo pensant a veure si em recuperaré una vegada estiguin escalfades. Mentrestant, continuo clavant els kilòmetres als 5 minuts pelats sense haver de mirar el rellotge. He saltat del grup de 3:30 perquè fan els kilòmetres massa ràpids (entre 4:50 i 4:55). Van caient km: 5, 10, 15, 20 i 25 relativament bé. A partir del 25, em noto que la mecànica de carrera ja no és la mateixa...calculo que dec estar perdent alguns segons per sobre del ritme calculat. The tragedy is masking! això és l'avantsala del drama i aquesta situació no es pot revertir, però sí que es pot intentar que el Titanic trigui el màxim d'estona possible abans que no s'enfonsi del tot. Del 25 al 29, ho aconseguim. Al km. 29, tinc un seriós dilema, continuar o girar cap a meta i fer 30 km. Conec el circuit i aquest any han deixat la part més complicada pel final: es tracta de fer 13 km amb pujades i nombrosos tobogans. Encara no se com, però torno a estar de nou dins la cursa. A l'avituallament del 30, els hi pregunto si tenen calçots (no dec estar tant malament si fem brometes -penso). En comparació d'altres maratons, la gent la veig bastant tocada, jo també vaig molt però molt de tocat, però continuo corrent amb certa eficiència, tot i que ara el ritme és força més lent. Us estalviaré el drama d'explicar els darrers km,...,finalment arribo amb una marca més que digna tenint en compte a on estem i en quin estat estem 3:42:08"
Mentrestant, a Vilobí del Penedès vam tenir una d'aquelles jornades "històriques" quan vam aconseguir desplaçar fins 9 rosablaus a competir. Això és força important, en un club tant petit com el nostre. Possiblement vam ser el club amb més participants a la prova. Pel que fa a la competició, hi teniem gent de totes les edats i nivells, però cal destacar el podi de la Núria Capelles en quedar primera de categoria. Moltes felicitats! La resta s'ho van passar de conya en una prova que està molt però que molt ben organitzada. A veure si l'any vinent encara hi som més.
Mentrestant, a Vilobí del Penedès vam tenir una d'aquelles jornades "històriques" quan vam aconseguir desplaçar fins 9 rosablaus a competir. Això és força important, en un club tant petit com el nostre. Possiblement vam ser el club amb més participants a la prova. Pel que fa a la competició, hi teniem gent de totes les edats i nivells, però cal destacar el podi de la Núria Capelles en quedar primera de categoria. Moltes felicitats! La resta s'ho van passar de conya en una prova que està molt però que molt ben organitzada. A veure si l'any vinent encara hi som més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada