El diumenge 6 de maig de 2012 és una data per recordar: debut de
l’equip, estrena d’equipació (molt vistosa) i bateig triatlètic de la Teresa,
la Mariadolors i meu.
I com va anar, això?
Mireu, personalment vaig estar tota la setmana covant nervis i cangueli;
la frase de la setmana era “diumenge és el dia, diumenge és el dia”. El
dissabte la frase (ja més accelerada) era “demàéseldia, demàéseldia”. Perquè de
fet la cursa comença el dissabte quan t’asseus a repassar el material (que no
et deixis res) i el carregues al cotxe (sort de la llista del Jaume).
Diumenge al matí, em llevo ben d’hora, amb temps per fer un cafè,
esmorzar i dutxar-me. Miro el dia, i el veig ennuvolat (gairebé millor que no
faci sol). Agafo el cotxe i cap a Sitges que hi falta gent. Hem quedat de
trobar-nos tots a l’entrada de boxes. I en arribar hi trobo el Jaume. I ara què
fem? Hem d’entrar a boxes i deixar-hi el material imprescindible per a la
cursa, vale, Jaume! Sort que el Jaume em va indicant què fer.. ep! David, que
no et deixis el DNI! Ok, Jaume.
Un cop deixo el material, ens trobem l’equip al complert a fora dels
boxes i fem pinya. L’ambient general és molt bo. Hi ha força gent. Entre
nosaltres, tenim xarrera de nervis: jo he de fer un cafè, jo he de anar al
lavabo, ei el neoprè com me’l poso, Joan, fes-me un tapping....etc.
A la triatló hi ha dues sortides, una a les 9’30 i l’altre a les 11. El
Jaume és l’únic de nosaltres que surt a la primera. Així que el veiem
embotir-se el trajo de goma i marxar cap a la platja. 13 minuts i escaig
després surt del mar per enfilar la zona de boxes cap a la primera transició.
Sembla que va bé. L’animem i ens somriu. Sí, que va bé! Més tard el tornem a
veure entrar a boxes per la segona transició i enfilar la cursa a peu. Continua
anant bé.
Ara comencem nosaltres. La Teresa, la Mariadolors, el Joan i jo ens
enfundem dintre del neoprè. Avui l’estreno. Hi quedo rebotit. Mai no he nedat
amb ell, així que ben bé no sé com m’hi trobaré un cop sigui a l’aigua. Ens
col·loquem a la platja. Busco un lloc escorat i endarrerit per estalviar-me la
melé dels primers metres. Donen el tret de sortida i ja sóc a l’aigua. De
primer no penso en res, només tiro endavant fins a capbussar-me i començar a
nedar. Desprès sí que arriben les sensacions: fa fred, hi ha molta gent frec a
frec, xocs i cops, tinc nervis i les pulsacions a tope... sensació d’ofec. Vaig
fent però, intentant nedar, i entrar en el meu mantra: allargar la braçada,
allargar la braçada, allargar la braçada, mirar la boia, allargar la braçada,
allargar la braçada, allargar la braçada, mirar la boia.... Em calmo, agafo
ritme, tinc bones sensacions. Em trobo bé. I com aquell que no vol la cosa,
enfilo de retorn a la platja cap a la primera transició.
Em desempallego del trajo de goma amb feines i treballs, em calço les
sabates de pedalar, em poso el casc, el dorsal, prenc la bici i surto de boxes.
Els primers metres de bici pedalo intentant agafar ritme. I al cap de poc passo
al segon mantra: cadència, cadència, cadència, controlar els corredors,
cadència, cadència, cadència, controlar els corredors.... Ràpidament m’acomodo
dintre d’un grup. La sensació d’anar amb bicicleta és molt bona. A la pujada em
sento còmode: cadència, cadència, cadència.... i a la baixada recupero. I sense
adonar-me’n, ja enfilo cap a la segona transició.
Estic content perquè em veig arribant a la meta. Només queden els 5 Km a
peu. Deixo la bici, em calço les sabatilles i a arrenco córrer tranquil,
intentant anar relaxat d’espatlles, mirant la gent, el mar... veig el Joan i
ens saludem, veig la Carol... (la Carol de L’Argentera, tu!). I finalment, la
meta. Assajo un somriure de orella a orella (potser hores d’ara només em surt
una ganyota), faig un petit canvi de ritme de cara a la galeria i passo l’arc.
Ja està!
El Jaume ja fa estona que és a l’arribada (ja s’ha dutxat i tot), el
Joan també m’hi espera i al cap d’una estoneta arriba la Teresa i després la
Mariadolors. Hem acabat tots. I per part meva, he xalat com un boig.
Definitivament, això val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada