CRÒNICA DE JAUME VALLS
Diumenge 7 d'abril vaig anar a fer per segon any consecutiu el DU de Vic. He de reconèixer que molt motivat no hi anava, bàsicament perquè no volia perdre un bon entrenament de qualitat, i la veritat és que em feia una mica de mandra haver de fer una cursa amb el ritme tant agònic que porta la gent en aquest tipus de proves.
Doncs bé, tal com esperava la cursa comença amb ritme embogit -normal, tenim a tot un campió d'Europa de Duatló entre nosaltres-, com corren en Roger Roca i en Nan Oliveres. Jo malgrat acabo els primers 7 km a 4:15 (que per mí no està gens malament!), arribo als boxes i ja no queden bicis. Cap problema, començo a pedalar disposat a disfrutar d'un dels millors i més macos circuits del calendari. És una volta sencera de 34 Km, que entra al Parc Natural del Montseny i té dos petits ports de muntanya (en total 500 metres de desnivell). La volta em surt molt bé, conec el circuit i l'acabo en 3 minuts menys que l'any passat. Anem bé!!
Començo el darrer tram disposat a recuperar llocs, però noto unes punxadetes a les cames i opto per ser prudent i no arriscar-me. Una lesió a aquestes alçades seria terrible. Al final acabo els darrers 3'5 Km. en 16 minuts. Balanç final molt satisfactori. Duatló molt recomanable.
Fixeu-vos...sense tocar el terra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada