CRÒNICA DE PATRICIA PALOMAR
Primer de tot recalcar que la “incitadora” d’aquesta cursa va ser la Rachael i que animades per ella ens vàrem apuntar 6 dones i tant sols un mascle, com no Don Gassó.
Com a dones previsores, 3 setmanes abans vàrem a anar a
reconèixer el circuit, i com a dones també ens vàrem perdre pel ben mig de
Collserola. En fi aquell dia pensàvem que ens podria servir per saber mes o
menys com seria el recorregut.... Però per les rises que vàrem fer, res de res,
nomes havíem fet un petit tram de la pallissa de recorregut que del diumenge
26.
Arriba el dia i com sempre els nervis abans de la cursa,
que encara per lo menys jo tinc pendent de poder superar algun dia, això
espero....
La Martina es baixa perquè li fa mal una cama... Martina
cuida’t!!!!
Arribem a Cerdanyola molt puntuals 8:30 i la cursa
comença a les 9:30. Ens trobem els professional: la Rachael i en David, que ja
tenen dorsals i somriure d'orella a orella. La Natàlia, la Sònia i jo encara en
cara d'adormides i preocupació. Bé preocupació la meva que me aixecat marejada
i desprès de un coke a las 8 del mati!!!! I mig plàtan a la ma encara estic
pensant si m’animo o els espero a la meta......
Però clar això d’arribar d’hora et dona temps de tot, amb
lo qual a poc a poc em vaig trobant millor i decideixo no abandonar els meus
companys.
El David ens convenç de què lo millor és ficar-se al
davant de tot, amb els ràpids, en fi som-hi!!!!
Sortida rapidíssima amb asfalt i baixada, en res ja no
veig a ningú i la marea de gent començar a avançar com a bojos... en menys d’un
km comença el parc de Collserola amb una pista amplia i de pujada moderada
durant uns 2 Km els que li segueixen uns 3 km de pujada mes considerable,
sobretot del 4 al 5, un corriol petit en el que sembla que absolutament tots
hem caminat.... com diu el Gassó lo millor és que la pujada esta al
principi....
Al final de la pujada recompensa, primer avituallament
amb taronges i tot! Em puja la moral li dono una mossegada a una taronja i em
tiro aigua pel cap. Uala! que be estic súper emocionada s’ha acabat la pujada,
això és el que va dient tothom.... I així comencen els meus moments de gloria,
començo a avançar gent recordant els consells del Joan, allargant les cames,
controlant respiració.... les sensacions boníssimes el paisatge molt maco,
vinga avall.
Però clar la carrera son 13 km i arribo a baix en el km 8
i ara és tot pla i començo a notar que a la baixada no he pensat a
recuperar..... menys mal d’un altre avituallament en el km 9 on agafo aigua e
intento animar-me pels 4 km que encara queden.
No faig gaires comentaris de lo que em va passar pel cap
els 4 Km, però bé lo pitjor és la pujada d’asfalt fins arribar a la meta on la Rachael,
el Jaume i els seus fills em donen suport, inclús la Rachael surt a donar-me
una petita empenta!!!
Ja esta ja he arribat, miro el rellotge 1:17 estic
contenta he millorat respecte a la cursa que vàrem fer al desembre i al final
hem gaudit e un diumenge el mati entre amics!!!!!
Felicitats a tots pels seus súper bons resultats. Amb
companys tan bons... la motivació és màxima!
David 0:58
Rachael 1:04
Natalia 1:06
Sonia 1:12
Rachael 1:04
Natalia 1:06
Sonia 1:12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada