Triatló Valldoreix: Duatló per equips del Prat

CRÒNICA D'EDU CARCHEDI

Hem quedat a les 12:25 al Complex esportiu de Valldoreix per a afrontar el que per la majoria de nosaltres és el primer duatló de carretera. Però com estem al VDX Tri ens estrenem “a lo grande”, al campionat de Catalunya de duatló per equips. Consta d’una distància de 5km a peu, 20km de bicicleta i 2,5km a peu. El nostre equip està format per en Jacob, Albert, Fidel, César i servidor.

Arribem al punt de competició i el primer que notem és un fort vent que més endavant ens dificultarà alguns punts de la cursa, sobretot en la part de la bicicleta.

Sent un esdeveniment de tals magnituds, hi havia uns pajarracos de cuidao... Bicicletes que feien molta por (no per l’aspecte ni la qualitat, sinó per que rondaven els 10.000€...) i gent amb unes vestimentes estrafolàries... Alguns vestits amb monos de triatló de color blau i fúcsia! Mare meva, quant friki...

Mentre estem preparant el material, arriba el míster just a temps per donar-nos els últims consells i ànims. Ens dirigim a boxes on acomodem el material per a la transició, seguint els consells dels veterans (Jacob i Albert). Fem un cafelito, ens canviem, escalfem una mica i cap a la sortida!

Sona el xiulet de sortida i arranquem a córrer amb moltes ganes. Tantes que anem a un ritme de 3:30... aiai millor afluixem una mica que queda molta cursa... ens estabilitzem al voltat d’un ritme de 4:00. Alguns apurant més que d’altres.

Finalitzem els 5k a peu en un temps d’uns 18 min i pico... Realment eren 5k? Bah serà que estem molt forts...

En la primera transició comença l’espectacle... El Fidel el primer que fa és agafar la bicicleta, sense caure en que abans ha de canviar-se el calçat i posar-se el casc. Pel que deixa la bicicleta al terra i ja tenim als controladors de la cursa cridant-nos que estàvem bloquejant el camí. L’Albert es troba la cadena de la bicicleta treta (els altres equips saben que si no ens fan boicot no tenen res a fer) pel que la torna a col·locar com pot i amb el greix que li sobre a les mans es maquilla un ull.

Tot i així la T1 no es fa tant llarga i iniciem el tram de bicicleta. Després de tot els consells tècnics del míster i com afrontar la ventisca, decidim improvisar una mica i aplicar la tècnica del acordió (ja que feia tant de vent potser sona alguna cosa...). La primera volta resulta força caòtica, ens costa mantenir un ritme al que puguem anar en bloc per a vèncer el vent. Amés la carrera a peu a sigut dura per alguns i anaven buscant a veure si algú li sobrava un pulmó, però no, s’han hagut d’espavilar amb els seus.

Però en la segona volta Jacob ha posat ordre i aconseguim anar en un bloc maco que estalvii esforç als de la retaguàrdia. Semblem bons. Tot i així força grups ens adelanten, però ja sabem que aquests ciclistes no son de fiar, que els revisin els bidonets... Acabem més o menys bé el tram de bicicleta i en la T2 César cau al terra amb les cames enrampades i diu que el deixem enrere, que seguim nosaltres. Nosaltres li contestem que no, que som un equip i hem d’acabar tots junts, que no es rendeixi tant a prop del final. Tot a l’estil d’un film de drama bèl·lic. Finalment tira de les forces que li queden i iniciem tots junts l’últim tram de cursa a peu. Al principi a una velocitat moderada i passes curtes per evitar les rampes i finalitzem corrent com gaseles, a un ritme maco.

Acabem en un temps de 1h 11’ 34’’ en posició 90 de la classificació masculina, d’un total... irrellevant d’equips... hi havia molts.

Tots molt contents amb la cursa, tot i que el temps es pot pulir una mica, ha sigut un bon debut per alguns de nosaltres en un duatló i per a tots nosaltres en una competició per equips.

Una experiència més cap a l’historial i noves metes a assolir!