L’HEM POGUT FER! Aquest és el
titular del dia. Després d’un cap de setmana amb incertesa total a causa de les
condicions climatològiques, el cel ens ha respectat i, tot i que la carretera
estava molla en alguns punts, finalment s’ha pogut celebrar la prova amb plena normalitat.
A primera hora del matí, encara amb l'amenaça de pluja
Just aparcar el cotxe, ja
veig de seguida que és l’estil de prova que a mi m’agrada: només 300
participants i una organització que dóna la talla a tots els nivells. Realment,
aquesta gent per ser el primer any que la fan ho han treballat molt bé. Per començar,
els circuits totalment tancats al trànsit, molta presència de voluntaris i
policia a qualsevol cruïlla, boxes amplis i còmodes, animació musical a la zona
de transició, diversos avituallaments líquids durant la carrera, senyals kilomètrics
durant les curses a peu, caldo i xocolata calenta a l’arribar (mmm!) entre d’altres
aspectes positius.
Imatge dels boxes
La cursa, per variar, comença
a un ritme trepidant. A diferència de la Santsilvestre no ha calgut fer
esforços per avançar a la gent, més aviat al contrari. Tot i córrer a 4:30 o
per sota, la impressió és que faig nosa. El circuit dels primers 10 Km. M’ha
agradat força. És un recorregut mig urbà mig “poligonero” amb una mica amb una
mica de pujada constant al principi, però la part positiva és que té molt pocs
girs i que més o menys fa baixada a partir de la segona part. Avui vaig sense
GPS, i tampoc tinc una referència clara del temps que trigo perquè amb el
brífing que han donat a la sortida no han començat de manera puntual i no he
mirat l’hora. Corro per sensacions! Com tinc la sensació de ser un dels últims,
apreto una mica més del que volia inicialment. Al final un temps de 43:56, que
no està gens malament encara que la distància era lleugerament inferior.
T1, a punt de començar la bici
Pel que fa al circuit de bici, comentar que la carretera sembla molt més ampla sense cotxes. Tant de bo sempre fos així. El recorregut és força exigent, estem parlant de gairebé 40 kilòmetres que es resumeixen en: 2 falsos plans, 2 pujades i 2 baixades a la carretera que va de Rubí a Sant Quirze. En el meu cas estic força content perquè he administrat correctament les forces, no tant sols no arribant a patir sinó que he gaudit de la cursa amb bici. El dràfting estava permès, però avui era poc rellevant atès el perfil de la prova –potser només a la zona de la riera de Rubí tenia algun sentit fer-lo-. El que marcava la diferència avui, no era el ritme que posessis a les pujades sinó la velocitat que triessis a la baixada. Aquí, he preferit ser una mica conservador atès l’estat de la carretera –bàsicament per la humitat, els forats i mal “peraltada” en algun punt-. No obstant això, el temps final ha estat de 1:28 i és on curiosament he quedat millor classificat (cosa rara en mi).
T2, iniciant el darrer tram a peu
Per acabar agraïr el suport del Jordi al llarg de tota la cursa.
Crònica de JAUME VALLS
Amb el crack del Sergi
Foto de familia amb alguns companys
Molt be Jaume ets un crack!!!
ResponEliminaDe res xaval, veure una cursa desde fora es gaudir-la sense presio. Que menys que animar les companys. Salut!!
ResponElimina