CRÒNICA D'ÒSCAR OSTA
Potser per primer cop i sense que serveixi de precedent, em
presento a una cursa sense gaires nervis, potser de fet, sense cap ni un. El
fet es que feia dies que s'esqueia la possibilitat de que l'amic Quico em cedis
el seu dorsal per la mitja de St. Cugat degut a una lessió al bessó que el te
fora de joc. Dit i fet.
Dissabte fem unes birres i em passa dorsal i xip. I cap a la mitja i
falta gent. Diumenge al dematí em vesteixo de curt i surto trotant desde casa
cap a St. cugat, sé que allà trobaré gent del equip de Triatló, alguns corrent
la proba del 5000 i l'Edu i el David que correran tb la mitja.
Arribo a l'arc de sortida quan passen deu minuts
de les nou, i alla ja trobo en Jaume, amb els seus "xurumbeles"
esperant que arribin els primers corredors del 5000. Anem xerrant i al poc ell
m'avisa que al fons es veuen un parell de samarretes dels nostres, l'Edu i en
David. Els vai a buscar al trote cochineru i quedem tots 4 esperant en Jacob,
que suposem que deu estar a punt d'arribar. I així és, el troç de béstia es
marca els 5 km en 19 minutets, entrat dotzé de la general (eres un
mákina!).
En fí, el felicitem i anem ja de pet a la sortida de la
mitja. L'Edu és el que en te més ganes, i es nota. Al darrere del Gasso
anem prenent posicions davanteres fins que pensem que ja n'hi ha prou. Al poc
donen el tret de sortida i tots a correr. Primera sensació que tinc : collons
la gent com li fot. Segona impressió : si vull seguir aquets dos, al km 5 m'han
de venir a recollir. Així doncs els deixo apretar conscient que em convé anar
més trankil. I vaig fent. I vaig mirant el rellotge. I sorpresa : estic marcant
els kilometres per sota de 4.30. Ens hem tornat tots bojos!!! I el més
important, tot i així, no enganxo ni l'Edu ni en Gassó, que ves a saber on
paren!! I van passant el kilometres. I cap al nou veig en Gassó de lluny. Aixó
vol dir que l'Edu l'ha passat. Vaig fent amb la idea d'enganxarlo i de sobte,
quan acabem la primera volta veig que es para i se surt del recorregut. LLavors
apreto i em paro a dir-li que no plegui, que anem molt bé (10 km en uns 42
minuts). Però no consegueixo convence'l. LLàstima. Segur que haguessis entrat
molt bé. Continuo i en un bucle a la Rbla del Celler veig l'Edu, devem estar
sobre el km once i em deu portar ben bé 300m. El veig bé, allargant molt la
braçada ..... i clac! I segueixo, i em comença a envair la idea que aixó és
molt aburrit, que no se que collons hi faig jo corrent una mitja per asfalt,
pero bé, continuo, conscient que tot i ser aburrit, vaig bé, estic sobre la
marca de la hora i mitja, i m'agafo aquí per seguir. I cap al 16, inyecció de
motivació quan veig a tots els companys del equip cridant i animant-me, gracies
nanus!! jejeje. Així dona gust. De fet el noi amb el que portava una estona
corrent em diu “collons, quina claca que portes ¿no?”. I continuem, i cada cop
s’em fa més pesat.
I llavors cap al 18 començo a veure l’Edu de
lluny, amb la sensació que si apreto el puc agafar. I cap al 19 apreto, i cada
cop tinc l’Edu una mica més aprop, fins que cap al vint el tinc a uns 50 m i el
començo a cridar. Crec que la gent em mira com si espigues ben sonat, i
no van molt malament. I apreto més, amb la idea cada cop més clara d’entrar
junts, i si cal, fer-lo pencar. I així és, però aquest troç de màkina te molta
corda i al sprint final em fon, jeje, per poc!!!
Per concloure felicitar les noies per la seva actuació. La
Rachael pel tercer el lloc en la general femenina, la Martina pel primer lloc en
la seva categoria, i la Patricia Phelps pel tiempazo que va fer i per
disfrutar la cursa com ho va fer.
P.D : Gassó, m'en deus una, que lo sepas!! i Edu... preparat
que diumenge no et donaré treva!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada