CRÒNICA D'EDU CARCHEDI
La Matagalls
Montserrat és una marxa popular organitzada pel centre d’excursionisme de
Gràcia. S’inicia a Coll Formic i finalitza al monestir de Montserrat, recorrent
una distància de 84,8 Km i acumulant un desnivell de 5980 m.
Em vaig deixar
enredar per un amic amant de l’excursionisme per a inscriure’m.
Tot i així, per a
obtenir plaça s’entra en un sorteig, i nosaltres vam tenir la “sort”
d’aconseguir la plaça en la reassignació posterior al sorteig.
Arribem a Coll
Formic justets de temps (a les 17:00, quan la nostra hora de sortida eren les
17:02) degut a la quantitat de gent i cotxes que hi havia. No ens va donar
temps a pensar gaire que ja havíem iniciat la marxa.
Com que el meu
company s’està iniciant al món del running i jo sóc un maquinote, vam decidir
anar a per un bon temps trotant a les baixades i les planes, i caminant a bon
ritme a les pujades.
Als 15 minuts de
marxa s’iniciava un bon tram de baixada pel que vàrem començar a córrer. Donada
la irregularitat del terreny el meu company va fer una mala trepitjada i es va
torçar el turmell. Al principi no semblava greu, però uns minuts després
pràcticament no podia caminar. Vaig fer-li de muleta fins al punt on hi havia
servei mèdic que estava a uns 7 Km, trigant més de 1:30 hs per arribar. Un cop
al servei mèdic, s’emporten al meu company al CAP i jo prossegueixo la marxa.
Vaig anar a molt
bon ritme els primers 55 km, trotant a les baixades, en pla i aturant-me el
mínim possible als avituallaments. Però a partir d’aquí ja no tenia peu per a
més butllofa, i me’n recordava de tots els morts del meu amic caigut en combat,
a cada passa que donava.
Els últims 30 km
els vaig fer per collons, però a un ritme més baix.
La travessa era
bastant maca i el tipus de terreny pels que caminàvem variat. Desde pistes
forestals fins a corriols algo complicats.
Aconsegueixo
arribar al monestir de Montserrat a les 10:30 del matí, sumant un total de
17:30 hs. A l’arribada em ve a rebre el mau company (amb un esguinç de 2n
grau), però la veritat és que no volia saber res de córrer, caminar, curses,
marxes, de quin temps havia fet.. això només és per a zumbats!
Tot i així, al
dia següent ja estava pensant “Aquest temps s’ha de millorar...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada